Boris Johnson dialoga més que Pedro Sánchez

L’excèntric nou primer ministre britànic, Boris Johnson, ja tenia sobre la taula una carta de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, el primer dia que va entrar al 10 de Downing Street, dimecres de la setmana passada. En la missiva, Sturgeon li comunicava que el govern escocès continuava amb els preparatius per a fer un nou referèndum d’independència perquè els plans del Brexit del cap del govern de Londres perjudicarien l’economia escocesa. Li ho comunicava, no li demanava permís. La reacció de Johnson va ser immediata i ahir ja es reunia a Edimburg amb la primera ministra. No l’ha titllada pas de colpista, ni d’intolerant, ni de supremacista. Ha anar a parlar amb ella a casa seva.

Sturgeon l’esperava a la porta de la Bute House a Edimburg, la seva residència. Johnson va arribar-hi en cotxe, va ser escridassat per unes desenes de presents i va pujar les escales de l’entrada. La primera ministra l’esperava a dalt. No va fer pas el gest de baixar-les per rebre’l, marcant distància protocol·lària, fent visible el poder, i quan Johnson va fer el gest de deixar-la passar cap a dins, Sturgeon va convidar-lo a passar primer a ell, perquè ella era a casa seva. I és qui mana.

La reunió va transcórrer com era previst. El premier britànic, que també es fa dir ministre de la Unió, va rebutjar un segon referèndum amb l’argument que ja se n’havia fet un primer i només se’n feia un per generació. Per la seva banda, Sturgeon va rebutjar el Brexit sense acord que promou el seu interlocutor i li va reiterar la decisió de fer un segon referèndum d’independència perquè vol mantenir Escòcia dins la Unió Europea. Com solen fer els britànics, Johnson es va posar la mà a la cartera i va prometre 300.000 milions de lliures (340 milions d’euros) addicionals per a Escòcia, per a ‘estimular’ el seu creixement econòmic. Com que a Escòcia tenen memòria i això ja ho va prometre David Cameron i no va complir, Sturgeon no va recollir l’oferta. La manca d’acord fa que, de moment, les posicions estiguin molt allunyades, però això no impedeix el diàleg i la negociació. I a més, Johnson, a la seva manera, dóna arguments, o diners, perquè els escocesos es quedin al Regne Unit.

Johnson és dretes, excèntric, conservador, però ha reaccionat molt millor que Pedro Sánchez davant la proposta de fer un referèndum. D’entrada, no descarta parlar-ne obertament, encara que hi estigui en contra. Johnson diu moltes ximpleries, però sobre Escòcia poques, perquè sap que se la juga. Des que va accedir al càrrec de ministre, el suport a la independència s’ha disparat. Segons un sondatge de Panelbase, la independència guanyaria per sis punts, el 53% dels vots, contra el 47% que obtindrien els partidaris de quedar-se al Regne Unit. Després d’Escòcia, Johnson ha anat a Gal·les, per vigilar que no se li esvaloti el galliner, i després té previst d’anar a Irlanda del Nord.

L’arribada de Johnson com a nou primer ministre ha provocat la riota de la progressia europea, inclosa l’espanyola i la catalana, per les seves excentricitats i ha despertat preocupació per les seves posicions ultraconservadores. Però així i tot, la distància amb els dirigents polítics espanyols, com Pedro Sánchez o el seu homòleg Pablo Casado, a l’hora d’abordar la qüestió territorial és sideral. La diferència no és en la ideologia, ni en el caràcter, sinó en el pòsit democràtic de la política anglesa, malgrat el forat negre d’Irlanda del Nord. Espanya té una mancança de cultura democràtica greu i la manera com aborda el conflicte territorial n’és el millor exemple. Ni es dialoga sobre el conflicte territorial ni el govern espanyol ha fet cap proposta per a resoldre’l que no sigui la judicialització i la repressió. Sánchez deu ser molt d’esquerres, però en això, Johnson li passa la mà per la cara.

Dalmau avala Naiara Davó com a relleu d’Estañ a la secretaria general d’Unides Podem. La setmana passada, Antonio Estañ va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretari general de Podem, càrrec que ocupa des del maig del 2017, i això ha obert el debat intern per a elegir-ne el relleu. La votació es farà en la tercera assemblea ciutadana, a la tardor, i el nom més ben situat és el de la síndica a les Corts, Naiara Davó. El vice-president Rubén Martínez Dalmau ha avalat la seva candidatura assegurant que seria ‘una magnífica secretària general que pot obtenir el consens majoritari del partit’. Dalmau defensa que la substituta d’Estañ sigui una dona perquè ‘cal feminitzar la política’ i ha recordat que era l’única persona que, ara per ara, s’hi havia mostrat disposada. Naiara Davó va convertir-se en la síndica de la formació a les Corts arran de la renúncia de Dalmau a l’acta de diputat per a dedicar-se a la tasca de vice-president i conseller. En aquell moment, la secretària general del partit a Alcoi va imposar-se en la votació del Consell Ciutadà Valencià a l’altra candidata a exercir de portaveu, Pilar Lima. Respecte a la possible concurrència de Pilar Lima a la secretaria general, a la qual ja es va presentar el 2017 i va perdre contra Estañ, Dalmau ha dit que ningú li havia confirmat que pensés presentar-s’hi.

El Consell dóna suport a Ribó i demana un informe d’impacte ambiental sobre el port. La Conselleria de Transició Ecològica s’ha alineat amb la posició del batlle de València, Joan Ribó, i ha demanat al govern espanyol una declaració d’impacte ambiental sobre l’ampliació del port de València. L’informe vigent és de fa dotze anys i la consellera Mireia Mollà considera que han canviat les circumstàncies climàtiques, tot i el malestar entre l’autoritat portuària i la patronal. Ribó, per la seva banda, s’oposa a la construcció d’un túnel subterrani i insisteix que el tren seria el transport més adequat per a entrar al nou moll pel nord.

Més demana que s’investigui la denúncia per discriminació lingüística a l’aeroport de Palma. El portaveu de Més per Mallorca al parlament, Miquel Ensenyat, ha demanat per carta al delegat del govern espanyol en funcions, Ramon Morey, que obri una investigació sobre la denúncia per discriminació lingüística presentada per una treballadora de l’aeroport de Palma. La dona va denunciar que un agent li havia impedit el pas per haver-li parlat en català i que li havia exigit que s’hi dirigís en castellà. Ensenyat recorda que la denúncia pot acabar arxivada i que ara la dona pot fer front a una altra denúncia amb una possible multa de fins a 200.000 euros. El senador de Més Vicenç Vidal també demanarà al Ministeri de l’Interior espanyol per aquests fets. Va ser a final de juny, quan després d’haver hagut de tornar a passar per l’arc de seguretat, la treballadora va respondre en català a l’agent, qui va exigir-li que li parlés en castellà. Ella s’hi va negar i el policia la va denunciar per haver posat ‘en perill la seguretat aèria’ dient que no havia volgut passar per l’arc de seguretat. Per la seva banda, la dona va presentar una denúncia per discriminació lingüística i delicte d’odi contra l’agent al jutjat d’instrucció 3 de Palma.

Un jutjat de Palma cita els editors del llibre ‘On és l’Estel·la?’ el 25 de setembre. El passat 15 de juny, els sindicats policials SUP, CEP, UFP i SPP van presentar una denúncia davant la fiscalia contra el govern de les Illes i contra el llibre On és l’Estel·la, de Toni Galmés, editat per Comanegra. Ara el jutjat de primera instància 15 de Palma ha citat els denunciats el 25 de setembre. Els sindicats policials exigeixen, entre més coses, que es reconegui que ‘el contingut del tebeo [sic] menyscaba i denigra la imatge del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil i atempta contra els sentiments de les persones integrants de les institucions esmentades’. També demanen que els autors s’excusin públicament i que es retirin i s’eliminin tots els exemplars del còmic On és l’Estel·la?. El director editorial de Comanegra, Joan Sala, ja ha dit que aniran al jutjat a defensar la llibertat d’expressió:

ACTUALITZACIÓ del tema “On és l’Estel•la?” Ja hi ha data, el dia 25 de setembre haurem d’anar a Palma a defensar-nos. I bé, és clar que hi anirem. Hi anirem a dir que no la retirarem, que la sàtira no és condemnable, que ens acollim al Dret a la Llibertat d’Expessió! pic.twitter.com/Xe9UNpNhcf

— Joan Sala Torrent (@joansalatorrent) July 29, 2019

LA XIFRA
EL 44,25% dels espanyols no considera independent el Tribunal Suprem, segons una enquesta del CIS. El Suprem va ser l’encarregat de jutjar els dirigents independentistes.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de juliol de 1930, neix a Alacant el periodista i escriptor Enrique Cerdán Tato, militant del Partit Comunista, cofundador de la Unió de Periodistes Valencians l’any 1997 i cronista oficial de la vila d’Alacant. Escriptor compromès amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives, va rebre el premi de les Lletres Valencianes l’any 1991 i el premi Llibertat d’Expressió l’any 2003.