Boris Johnson va considerar un atac als Països Baixos per a aconseguir vaccins de la covid

L’ex-president britànic Boris Johnson ha confessat en les seves memòries polítiques que havia pensat d’envair els Països Baixos amb un atac militar aquàtic per aconseguir milions de vaccins d’AstraZeneca per a la covid-19.

En un extracte del llibre Unleashed publicat pel diari Daily Mail, Johnson explica que, després de dos mesos de negociacions infructuoses amb la Unió Europea per a alliberar cinc milions de dosis del vaccí retingudes en un magatzem de Leiden (Països Baixos), el març del 2021 va convocar les forces armades britàniques per exigir accions.

Volia travessar el canal de la Mànega clandestinament

En concret, el pla de Johnson consistia a travessar el canal de la Mànega clandestinament amb llanxes pneumàtiques, navegar pels canals neerlandesos fins a arribar als vaccins que ell anomenava “segrestats” i després retirar-se amb un camió articulat. Tanmateix, després de consultar-ho amb els assessors, va acabar descartant la idea i considerant-la una bogeria per la invasió d’un aliat de l’OTAN.

Segons que explica Johnson en l’extracte, el cap adjunt de l’estat major de la defensa, el tinent general Doug Chalmers, va dir que, tot i que el pla era “certament factible”, no seria possible de portar-lo a terme sense ser detectats per les autoritats neerlandeses.

L’operació tenia com a objectiu obtenir el que, segons Johnson, legalment pertanyia al Regne Unit i que necessitava desesperadament, mentre la UE tractava el govern britànic amb “malícia i rancor”.

“[La UE] volia impedir que rebéssim els cinc milions de vaccins, però no van donar mostres de voler utilitzar les dosis d’AstraZeneca”, ha escrit Johnson, i ha afegit que en aquell moment la Comissió Europea havia engegat una “guerra legal” amb els laboratoris britànics, al·legant que l’empresa no complia el contracte amb les institucions europees.

Unes queixes que, segons Johnson, no tenien sentit, perquè deia que la presidenta del grup de treball sobre els vaccins s al Regne Unit, Kate Bingham, havia signat un contracte “a prova de bombes” amb AstraZeneca.