“Me’n paguen cinc euros el quilo”: la bona temporada de bolets fa aflorar el conflicte entre boletaires i propietaris forestals

Més bolets al bosc vol dir més gent. I això, sovint, va lligat a males praxis i més malestar entre veïns i propietaris forestals. Enguany, s’ha notat un augment de colles de gent que accedeixen a finques privades per collir bolets, que després venen a restaurants i mercats. És una pràctica d’economia submergida, no regulada i, per tant, al marge de la llei. En Khalid ha cercat bolets durant tota la temporada. “Em paguen cinc euros el quilo de camagrocs i, en acabat, ells els venen a trenta euros o més al mercat o als restaurants”, explica. Tot plegat torna a situar al punt de mira l’etern debat sobre si cal regular la recol·lecció de bolets o no.

En Khalid fa cinc anys que, durant la tardor, es dedica a collir bolets. Arriba al bosc cap a les sis del matí i s’hi està fins ben entrada la tarda. Ven tot allò que recull i d’aquesta manera es pot guanyar uns diners que l’ajuden a passar el mes. “Sense papers és difícil treballar i així puc tenir diners per a menjar”, explica.

Com ell, hi ha més gent que s’hi dedica. A mesura que la temporada avança, el preu del bolet també baixa i llavors el marge és molt menor: “Si comptem la benzina i les hores que ens hi passem, no guanyo gaire”, admet.

Sense regulació

A diferència d’alguns territoris de l’estat espanyol, com ara l’Aragó, Castella i Andalusia, on ja fa temps que s’apliquen regulacions en la recollida de bolets, a Catalunya no n’hi ha. Fa molt de temps que se’n parla, però de moment no s’ha avançat legalment. Tot i això, Lluís Pallarès, sots-inspector dels Agents Rurals, explica que la llei forestal estableix que, per a recollir qualsevol producte forestal d’una propietat privada, caldria el permís de la propietat. “Amb els mitjans de què es disposa ara mateix, és pràcticament impossible de fer-ne el control i caldria una regulació que hi donés suport”, subratlla.

A manca d’aquesta regulació, els Agents Rurals poden centralitzar els esforços en el control de residus, la circulació motoritzada i el control d’estacionament fora de llocs habilitats. “La nostra funció és mantenir l’equilibri entre la gent que habita el món rural i els recol·lectors de bolets”, explica. Aquesta temporada, a Catalunya, s’han posat cent setanta-cinc denúncies per incompliments de la normativa. I, en concret, a la Catalunya Central, se n’han posat cinquanta-tres.

Més pressió al Berguedà

Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, al Berguedà –una de les comarques boletaires per excel·lència–, s’ha detectat un augment d’aquesta mena de recol·lector. “És un problema per al propietari perquè li destrossen la finca i també per al boletaire que va a buscar bolets per a ell, perquè ja no troba res”, explica Joan Casòliva, tècnic del Parc Natural. Segons Casòliva, enguany la pressió de boletaires és molt forta perquè hi ha bolets. La clau per a evitar conflictes és la vigilància. “Els visitants vénen si hi ha bolets. Enguany, que més o menys se’n troben, hem notat un augment molt gran de la pressió. El problema és la vigilància. La normativa està molt bé, però cal vigilància. Convé gent que sancioni els qui fan aquestes pràctiques.” Sobre això, Casòliva assegura que confia molt en la tasca dels Agents Rurals de les tres comarques del parc –Berguedà, Alt Urgell i Cerdanya–, però reconeix que no poden fer front a tot, per això enguany també han fet servir vigilància privada. “La vigilància privada ens ha anat molt bé, perquè no és tant el que sanciona com el que ordena, endreça, informa i fa que la gent se senti controlada.”

Indignació entre els propietaris forestals

La situació indigna propietaris forestals, que veuen com hi ha gent que treu un rendiment econòmic d’un producte que és de les seves finques. El president de l’associació de propietaris forestals del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Ramon Enric Pintó, lamenta que hi ha molta gent que no sap que, quan va al bosc, és en una finca privada i, per tant, a casa d’algú. “Entenc que s’hauria de regular com un tot, però sempre amb la informació que són en una propietat privada. El 60% del Cadí-Moixeró és propietat privada, i la gent no ho sap. Això és una cosa que intentem que se sàpiga, perquè si ve una persona a casa teva i es creu que allò és de tots, en fa un ús determinat. Ningú vol que s’extraguin coses de la seva propietat.”

Sobre la recollida de bolets per a vendre, lamenta que el propietari del terreny sigui al marge de tot aquest negoci. Per això, defensa que una bona fórmula seria que els diners que es poguessin recaptar amb la regulació de la recol·lecció de bolets es destinessin a la millora de les finques. Per tot plegat, sospesa de crear un vedat semblant al que ja té per a la caça.

Boletaires a favor de la regulació

L’extracció dels bolets per a fer negoci també perjudica els petits boletaires, que no troben res perquè algú altre ja ha arrasat el bosc. “Perjudica tothom: el petit boletaire no troba res, destrossen la finca del propietari, etc.” Per això, associacions de boletaires que històricament s’han mostrat contràries a la regulació de la recollida de bolets, ara veuen amb bons ulls que hi hagi limitacions. Ramon Minoves, de la Penya Boletaire de Berga, proposa que es facin llicències semblants a les que hi ha per a la pesca o la caça. “És bo que hi hagi gent que s’hi guanyi la vida i que els restaurants tinguin subministrament, però això s’ha de poder regular com es fa amb la caça o la pesca. Ara és l’administració que s’hi ha de posar i no s’hi val regular un espai sí i un altre no, ha de ser igual per a tots”, explica, i insisteix que regular no vol dir prohibir. “Tothom ha de poder accedir al bosc, no es pot prohibir. Ara bé, s’ha de tenir present que els boscos tenen propietari, sigui públic o privat. Per tant, els propietaris han de poder dir-hi la seva.” En definitiva, Minoves defensa que cal recuperar la defensa del bosc. “Cada vegada som més urbans. El que interessa és que la gent recuperi el coneixement i el respecte al bosc.”