01.11.2023 - 19:50
|
Actualització: 01.11.2023 - 22:18
Les notícies sobre els peus que van arribar ahir d’Europa són esperançadores. L’avanç de l’IPC general, baixa d’1,3 punts a l’octubre, fins al 2,9%. El subjacent (el total menys l’energia i els productes frescs) cau tres dècimes, fins al 4,2%. I, de retruc, l’Euríbor tancava el mes amb una baixada fins al 4,05%, amb una mitjana mensual del 4,16%, tan sols una centèsima més que al setembre, en una tendència de clara desacceleració. Tot plegat indica que el període de pujada dels tipus d’interès del BCE pot ser a punt d’acabar, si no s’ha acabat. Això obre una finestra d’esperança per a tots aquells que tenen hipoteques a tipus variable. L’efecte no serà immediat, perquè algunes encara pujaran durant uns mesos, però sembla que el panorama apunta un caràcter més positiu de cara al futur.
Tal com apuntaven a Reuters, això significa que la inflació de la zona euro va baixar a l’octubre al nivell més baix d’ençà de fa més de dos anys, a causa del descens dels preus de l’energia i al fet que els tipus d’interès elevats fixats pel BCE van frenar la demanda. I pronosticaven: “Sembla probable que les dades consolidin l’opinió del mercat que el BCE ha acabat d’apujar els tipus com a part de la lluita contra la inflació alta, que havia estat esperonada per l’encariment del combustible, les interrupcions del subministrament i la recuperació de la demanda després de la pandèmia de la covid-19.”
Com a punt addicional, assenyalaven que tots els components de la cistella de la inflació van registrar pujades inferiors a les del mes anterior, tot i que la desacceleració va ser mínima als serveis –el 4,7% al 4,6%–, probablement a conseqüència de l’augment dels salaris. I conclouen: “Tot i que la inflació continua essent relativament lluny de l’objectiu del 2% fixat pel BCE, és probable que les lectures d’ahir reforcin la creença del banc central que serà capaç d’abaixar els preus lentament fins al seu objectiu.”
Cal suposar que les dades han tingut un impacte important dins l’equip de la presidenta de BCE, Christine Lagarde, que no s’ha cansat de repetir que les decisions es prendrien en paral·lel de l’evolució de la inflació a la zona euro. Bé, ací hi ha unes xifres prou eloqüents per a donar la raó als elements més moderats del seu consell. Vol dir que s’han acabat definitivament les pujades? No. Però la tendència que es va obrir ahir apunta que és molt probable, sempre que no hi hagi més ensurts en la situació geopolítica complexa que travessem. De moment, el preu del petroli, que és el factor més perillós, sembla que no ha estat gaire afectat i aquest matí el Brent ha marcat uns 86 dòlars per barril.
L’altra raó que hauria de fer pensar molt la senyora Lagarde és la marxa de l’economia a la zona euro. Ahir també vam saber els resultats del creixement de l’activitat del tercer trimestre i la veritat és que són preocupants. Els efectes de la dura política monetària restrictiva es comencen a notar en les xifres macroeconòmiques i situen a una passa de la recessió tècnica més d’un país.
Segons l’oficina d’estatística de la Unió Europea, l’Eurostat, el PIB dels 20 països que comparteixen l’euro va baixar del 0,1% intertrimestral durant el període juliol-setembre. Mentrestant, en termes interanuals, va créixer d’un minso 0,1%. Les dades de l’Eurostat van mostrar un creixement trimestral del 0,1% a l’estat francès, del 0,3% a l’estat espanyol i del 0,5% a Bèlgica, però aquestes dades positives no van aconseguir de compensar la baixada trimestral del 0,1% a Alemanya, l’absència de creixement a Itàlia i les contraccions més importants en països com ara Àustria, Portugal, Irlanda, Estònia i Lituània. Això vol dir que per a l’economia de la zona euro vénen temps dolents, derivats de la inflació elevada i dels tipus d’interès rècord, com també a una política fiscal que s’endureix lentament.
El sumatori de totes dues dades hauria de ser prou motiu per a frenar les pujades dels tipus d’interès de referència del BCE. De moment, dijous passat tampoc no els van tocar, probablement perquè ja tenien informació avançada de les dades que es van publicar ahir. Ja veurem quina valoració fa l’autoritat monetària.
Però l’aparició d’aquestes dades també té una altra lectura, més pròxima a nosaltres. Entre més qüestions, haurien de representar un tomb espectacular en els discursos triomfalistes que fa el govern de Madrid sobre la situació de l’economia espanyola. Aquests darrers mesos ens hem cansat de sentir que era la més forta de la Unió Europea, basant-se en dues variables: una inflació més baixa que els veïns i un creixement molt més robust. Bé, després d’ahir, hauran de canviar de to. O haurien de fer-ho…
L’estat espanyol ja no solament no té la inflació més baixa de la zona euro, sinó que és més alta que la mitjana i amb un matís que apunta una gran diferència. Mentre allà va baixant, a l’estat espanyol marca una tendència alcista, que probablement veurem que continua aquest mes de novembre. I, quant a la inflació subjacent, ja és un punt per sobre de la mitjana, cosa que hauria de ser un maldecap més per a la ministra d’Economia espanyola.
I, respecte del creixement de l’economia, hi ha algun país que va més de pressa, si bé l’estat espanyol encara és per damunt de la mitjana. Però ja no és el capdavanter… I no podem oblidar que el ritme mostra un alentiment preocupant, amb unes expectatives d’exportacions, per exemple, francament inquietants.
De moment, tal com destacava al títol, els qui surten més ben parats d’aquestes dades són els qui estan endeutats, sobretot amb hipoteques a tipus variable, atès que la inflexió de l’Euríbor sembla que ha de continuar i les pujades dels tipus del BCE aviat podrien ser història. Sempre, cal insistir, que no hi hagi ensurts…
