23.10.2024 - 19:50
La Cambra de Comerç s’ha afegit aquest matí a totes les institucions que preveuen una millora clara de l’economia catalana. Si la setmana passada la Generalitat augmentava la previsió del PIB fins al 2,7%, avui la Cambra l’ha apujat fins al 3%. Això coincideix, pràcticament, amb la millora que dilluns va fer l’FMI per a l’estat espanyol, fins al 2,9%; ahir FUNCAS, fins al 3%; i avui el Consell de Col·legis d’Economistes espanyol, fins al 2,9%. Si jutgem pel consens alcista de les institucions públiques i privades –l’OCDE també es va pronunciar fa dies en la mateixa línia–, sembla que tancarem un any molt millor que no s’esperava dotze mesos enrere i amb la sorpresa majúscula de comprovar que això s’esdevé en un entorn on les grans economies, com França i Alemanya, no passen el millor moment, amb previsions de creixement d’activitat molt minses, i fins i tot lleugerament negatives en el cas alemany.
Segons la nova estimació de la Cambra, l’economia catalana creixerà d’un 3% el 2024 (cinc dècimes més que no es preveia en les projeccions anteriors) i un 2,4% el 2025, pel dinamisme més gran del turisme, la inversió i el consum privat durant el primer semestre del 2024. Del consum privat i del turisme ja n’hem parlat en píndoles anteriors. I penso que és interessant de centrar-nos en la inversió, i sobretot en la de la indústria manufacturera. La Cambra hi dedica una atenció especial dins l’Informe de Conjuntura Catalana del tercer trimestre del 2024.
Es destaca, per exemple, que la inversió ha crescut amb força el segon trimestre de l’any, de manera generalitzada, però especialment la inversió productiva. Preveu, per exemple, que els fons europeus i una política monetària més favorable contribueixin a un creixement més intensiu de la inversió el 2024 i el 2025. En relació amb els fons europeus (per què se’n parla tan poc?), recorda que aquest mes s’ha anunciat un nou paquet d’ajudes a les pimes (4.500 milions d’euros) i quasi 50.000 milions disponibles en préstecs per al conjunt de l’estat espanyol, gràcies als fons del pla de recuperació i resiliència. A més, les licitacions oficials d’obres a Catalunya han augmentat el 2023 i 2024, cosa que no té una repercussió immediata, però és una notícia excel·lent per als anys vinents al sector.
Però anem a la indústria. Segons l’informe, el valor afegit brut (VAB) a la indústria mostra una tendència positiva a Catalunya del 2022 ençà, i el quart trimestre del 2024 supera els registres previs a la covid-19. Aquesta evolució favorable contrasta amb la de la zona euro, que no ha estat tan resistent amb l’augment dels costs energètics. En aquest context, la Cambra es demana si la indústria a Catalunya mantindrà aquest dinamisme els trimestres vinents.
La resposta és categòrica: difícilment. La raó està en la qualitat del patró de creixement mostrat per la indústria manufacturera catalana aquests últims anys. En relació amb això, un primer element que cal destacar és que, tot i els augments en productivitat observats en el sector aquests últims temps, es veu una escletxa de productivitat creixent envers la zona euro a partir del 2014. Per tant, la primera conclusió és que l’avenç més intens del VAB industrial de Catalunya d’ençà del 2022, en comparació amb la zona euro, no es pot justificar adduint un procés de convergència en termes de productivitat.
Doncs a què és degut? Per la Cambra, el dinamisme més gran de la indústria manufacturera a Catalunya recolza en millores relatives de competitivitat de caràcter conjuntural, com ara augments més continguts dels preus energètics i dels costs laborals. Per tant, els guanys en competitivitat del sector manufacturer català ens poden dur a error, ens poden fer ser massa optimistes, si no fem un pas més. El fet és que no s’han produït per millores en el capital humà i tecnològic, sinó, a més dels factors esmentats, per la destrucció de la part del teixit empresarial menys productiu. I si els motius són aquests, el consell de la Cambra és lògic: cal capgirar ràpidament aquest patró i impulsar l’augment de la productivitat per una altra via, perquè es tracta del veritable motor del creixement sostenible de l’economia a llarg termini.
I aquí no calen gaires invents. Perquè la indústria manufacturera sigui més productiva cal augmentar la inversió per ocupat. I aquest és el nucli de la qüestió. Vegem les xifres. Concretament, l’any 2021 (últim amb dades) la inversió per treballador a Catalunya al sector manufacturer va ser d’un 23% inferior a la de la mitjana de la zona euro, una diferència molt semblant a la de la productivitat per hora treballada. Una de les raons que l’informe aporta per a aquesta poca inversió és la importància que té en les decisions empresarials la qualitat del marc institucional, econòmic i social en què es desenvolupen.
I aquí la crítica ha estat dura. “La indústria manufacturera és un motor de la transformació cap a un model productiu de més alt valor afegit, amb l’adopció de noves tecnologies, fent la transició energètica. […] La inversió per ocupat hauria de convergir amb la de la zona euro perquè la indústria manufacturera pugui desenvolupar aquest rol transformador. Cal reduir les barreres que frenen l’avenç de la inversió, com ara les càrregues burocràtiques i la incertesa jurídica, i impulsar polítiques públiques que promoguin un encaix més adequat entre l’oferta i la demanda de treball, la millora de les infraestructures crítiques”, ha dit el cap del gabinet d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira.
En definitiva, l’entitat s’apunta a la festa de millora de perspectives d’enguany, però fa un salt sobre l’optimisme oficial i assenyala les ombres que planen sobre la indústria, malgrat el comportament extraordinari d’aquests darrers mesos, en sortir de la pandèmia. I posa deures a tothom: administració (menys entrebancs), empreses (més inversió) i treballadors (millorar la formació) per capgirar el patró de creixement que pot tenir una durada menor que la desitjada.
