Bon Vent, la botiga que fa (o deixa) sentir la Mediterrània

“Aquí no venem pa, però tot el que tenim alimenta l’esperit; amb bellesa, tranquil·litat, et fa sentir bé.” Amb aquestes paraules, Elisa Pérez Arias ens dóna la benvinguda a la seva botiga, Bon Vent, al número 41 del carrer de l’Argenteria de Barcelona. En diem botiga, però podria ben bé considerar-se una galeria d’art, un veler que ens porta per la Mediterrània, de poble en poble, per mitjà d’artesanies amb identitat pròpia òptimes per a decorar espais i parar taula, llums de vidre i espelmes naturals que il·luminen i aporten caliu a les cases. “Hi ha clients que entren i ens diuen, avui vinc a mirar, com si entressin en un museu, a rebre inspiració, com en un ritual de cura”, diu la propietària.

I la cura i el benestar també inclouen una taula ben parada. “Viure al voltant d’una taula moments de festa, de goig, de llum i de sol és el que ens va inspirar el Bon Vent”, explica Pérez. Plats, copes, tasses, bols de ceràmica, nous i antics, comparteixen la decoració de sobretaula, amb llums que pengen a sobre fets amb pàmpols de vidre antic, estil vintage, que han estat recuperats per introduir-hi el cablejat i la il·luminació càlida, però contemporània. “Barregem coses antigues i contemporànies, que és el que passa a les cases. La casa és un espai eclèctic que ens defineix. Això és el que buscàvem quan vam imaginar la botiga, amb un discurs coherent sobre aquestes llars com a espai eclèctic que ens permet de jugar amb textures i materials. I la gent entra i s’hi reconeix”, explica. Tot el que és antic –comenta– ho troben al circuit professional de fires d’antiguitats.

Tenen peces de ceràmica de parament i decoració, fetes a Barcelona, a Catalunya, al País Valencià, a Espanya, a França, a Itàlia, a Tunísia i al Marroc. “Aquest enfocament mediterrani ens ha permès fer aquesta ruta de descoberta que ens és pròpia i que ens allunya de la globalització que ens fa perdre la identitat. El producte en massa ens homogeneïtza, mentre que el que és artesanal fa la diferència cultural i física.”

Bon Vent és aquesta diferència. Darrere cada producte hi ha una història, d’ofici, de concepció, de família. Com els plats de ceràmica de la Bisbal d’Empordà que Pérez va veure en una botiga de la vila empordanesa i va demanar si en tenien més. “Els feia el nostre avi així, ens en queden pocs”, li van dir. I ella els va demanar si podien fer una petita sèrie replicant aquells plasts que l’avi feia als anys cinquanta i seixanta, per a vendre al seu comerç del carrer de l’Argenteria. Tot a Bon Vent és així, encàrrecs personals de peces singulars, fetes a mà per artesans als seus tallers arrelats al territori, sempre en algun punt de la Mediterrània. Tenen molta producció pròpia i fan moltes col·laboracions amb productors, com ara un taller d’artesania al mig de la Toscana, on apliquen la part gràfica que ella dissenya.

Bosses de roba de quadres o llises, de lli, de cotó, dibuixos d’ocells emmarcats en fusta, i la fauna marina decorant les parets de maons a la vista, blanques, com les cases d’entorns mariners, fan sentir a prop les Illes i molts pobles de la costa mediterrània en un carrer del Born barceloní.

Entre gerres, soperes i porrons, també hi trobem estris originals, com ara l’almorratxa, típica de poblets del litoral català, com ara Sant Pol de Mar i Arenys de Mar (Maresme). L’almorratxa és un porronet de vidre amb molts brocs que en les festes s’omple d’aigua per ruixar la gent.

La vaixella en ceràmica predomina en aquest establiment, amb plats que són obres d’art, pintats a mà, amb motius de fruita, com un brot de raïm acabat de collir, o un peix de colors. També hi ha ceràmica trenada que dóna forma a fruites per a fer centres de taula, que recorden la feina que es feia a Manises (Horta Sud). L’alumini esmaltat, les espelmes i els coberts antics omplen aquest establiment de motius diversos que inspiren composicions de taula originals. Veiem les estovalles de fibres naturals fetes en telers manuals de Teixidors, la cooperativa social de Terrassa (Vallès Occidental), draps de cuina fets a França per una tercera generació d’artesans, vidres decoratius fets a Síria i el vidre bufat que arriba tant de Síria, com de França com de Mallorca.

“Des d’un negoci familiar petit, un punt de venda humil, fem el nostre activisme perquè, al final, tenir el perfil de producte que tenim, a banda que hi ha una tasca de recerca, també té un punt de resistència”, expressa Elisa Pérez Arias.

Bon Vent és lloc de parada de molts passavolants a qui atrau aquest estil tan harmoniós amb la natura. La fusta clara, el blanc de les parets, els maons a la vista i els cistells de vímet fan un ambient que convida a entrar-hi a fer una passejada amb calma. Poms de flors seques i branques a qui les onades han donat una forma concreta fan present la mar en aquest comerç que físicament tampoc no és lluny de la Mediterrània.

La botiga és en un carrer de pas de molts turistes, però hi entra molta gent d’ací. La propietària explica: “Durant la pandèmia va ser una sorpresa total veure que, tan bon punt vam poder obrir, no parava de venir gent a veure si havíem pogut resistir i ens comprava qualsevol cosa. Els estem superagraïts perquè entre tots ho vam poder passar.”

El racó de cura personal

Tota una prestatgeria de la botiga és plena de sabons, fragàncies, olis per a la pell i més productes per a la cura del cos que, com tot a Bon Vent, té una gent darrere. “Màrius Fabre és una família de Marsella de les poques que tenen el segell de l’autèntic sabó de Marsella, fet amb una base d’oli d’oliva”, explica Pérez. I Nagel –diu– és una família de Síria establerta ara a Lió que elabora diferents olis hidratants i els proveeix el sabó d’Alep, considerat el sabó més antic del món. “Tenim productes de cura amb certificacions d’origen i a un preu raonable”, comenta.

De joies, també en veiem, però tan sols una petita mostra, un tast de tot el que trobem a una botiga a tocar, també seva: Bon Vent Joies. La van obrir ara fa dos anys i mig, per donar un bon espai a creacions de joieres artesanes que ja tenien. La majoria són dissenys propis o d’autores barcelonines –pràcticament tot dones– com ara Assumpta Bou, i unes altres són fetes per artesans de llocs com França, Itàlia i Turquia. Procuren promoure l’artesania feta a l’obrador propi. Hi trobem finíssimes composicions de penjolls amb diferents minerals, pedra de lluna de color préssec i més components. Entre els seus proveïdors, hi ha les dissenyadores de firmes com ara les franceses 5 Octobre, Marie Laure Chamorel, Alix D. Reynis, Dorothé Sausset i la italiana Ziio.

Negoci familiar

Aquest comerç del Born té una llarga història familiar, d’ençà que els pares d’Elisa Pérez Arias el van obrir com a sabateria, als anys vuitanta. Els avis també s’havien dedicat a vendre, tenien una parada al desaparegut mercat del Carme, al Raval. A la sabateria, Pérez va viure què era estar darrere el taulell. Després d’estudiar disseny industrial a l’Escola Massana, va decidir de continuar el negoci. “Volia donar un cop de mà als pares, en un moment en què el barri vivia una transformació, i vaig proposar un gir, canviar les sabates per roba.” Va inaugurar així la botiga Como Agua de Mayo que va tenir fins el 2016. Però, de tant de viatjar a fires i seguir el ritme de la moda, tan exigent, van veure que en una botiga petita com la seva aquell ritme els condemnava a desaparèixer. Amb la competència ferotge de les franquícies, la cultura de la roba ben feta es perdia. “Havíem de comprar a un any vista, era una forma de negoci molt dura i sacrificada”, recorda Pérez. “Aleshores, vam fer una parada i vam decidir fer un ‘bon vent i barca nova’, que ens deixés cuidar els proveïdors i els clients i tenir més contacte amb la gent que pensa i manufactura cada producte”, afegeix. Així va néixer Bon Vent.

A Pérez, li és molt fàcil de presentar el perquè d’aquest concepte. Ho diu tal com ho sent i ho viu. “Em vaig abocar a la vida mediterrània, on hi ha diferents identitats amb un mateix fil conductor, un nexe comú que és el mar, i una manera de viure. Tenim fruits, paisatges i maneres de fer similars, malgrat les fronteres.” A l’Escola Massana, l’Elisa s’havia especialitzat en mobiliari, perquè era el que sempre li havia encantat. “Però tenia el cuquet de ser darrere el taulell, perquè, si ho has mamat en positiu, no el perds. Tens vocació d’ensenyament, servei, d’escombrar cada dia el carrer. Aquest és l’esperit, el sentiment, L’auca del senyor Esteve ben viscuda”, diu. Per Nadal, els guarniments d’arbres i el parament de taula encara fan més espectacular aquest comerç del Born.