El “bon gestor” fa figa

Martxelo, Vicent, suposo que tant al País Basc com als Països Catalans el debat d’aquesta setmana al senat espanyol entre Sánchez i Feijóo també va ocupar pàgines i minuts als mitjans de comunicació que publiquen l’agenda temàtica de Madrid. Aquests darrers mesos, hem vist com s’ha anat despullant una figura, la de Feijóo, que va ser construïda mediàticament entorn dels interessos del PP per una gran part dels mitjans editats a Galícia i fins i tot per alguns de progressistes de Madrid. Aquests darrers es van afanyar a transmetre una acció de govern de Feijóo que distava molt de la realitat patida pels gallecs d’ençà del 2009. Ho feien a fi de debilitar uns altres lideratges al PP, com a mal menor.

A poc a poc, aquests mitjans mateixos mostren les vergonyes, basades en les dades, que uns altres fa anys que evidenciem. Sánchez mateix centra l’argumentari en les xifres del gallec al capdavant de la Junta per destruir la imatge de “bon gestor”. Feijóo, que a Madrid ataca el deute de l’estat espanyol, va fer créixer el gallec en més de 7.000 milions. A començament del 2009, aquest deute era de poc menys de 3.900 milions, quantitat que el març proppassat era de més d’11.300 milions. I la xifra continuarà creixent amb el seu acòlit, Alfonso Rueda, atès que el pressupost del 2023 preveu que arribi als 12.250 milions.

I si el deute fos contret per crear ocupació i reforçar els serveis socials, seria justificat, però no. Tan sols cal mirar les dades de destrucció de llocs de feina: del març del 2009 al febrer del 2022, Galícia va perdre més de 23.000 autònoms i, en el mateix període, la indústria va perdre més de 33.500 treballadors.

Respecte de la despesa en serveis socials, tan sols posaré l’exemple de la sanitat pública. Aquesta setmana recordàvem a Nós Diario la davallada de més de 350 milions de la inversió en atenció primària d’ençà de 2009. No sé com va a les vostres nacions, però al poble on visc, Soutomaior, ens hem d’esperar uns quinze dies de mitjana per poder tenir cita amb el nostre metge. Hi ha més 7.500 ciutadans censats i tan sols tres metges, que no són mai substituïts quan estan de permís, vacances o de baixa. Una petita mostra d’aquest “bon gestor”.