Bon dia sense À Punt

Potser sóc jo, que m’he despistat. Tant de bo que fos això: que és que tinc el cap a la lluna o que no veig la tele o que no ho he sabut entendre, perquè totes tres coses són possibles. El fet és que la setmana passada es va presentar una nova plataforma digital de continguts audiovisuals en català i avui em corsequen els interrogants.

No pas ‘els’ interrogants així en general, sinó dos de concretíssims: Pot ser que s’hagi presentat amb la boca petita? I, sobretot, per què no hi ha À Punt?

D’acord, ja d’entrada aquest és un article repatani. Perquè, en comptes de celebrar la bona nova (que n’és, objectivament i sentimentalment i de projecció i de perspectiva i de coses normals que ja era hora que passessin), en comptes d’escriure amb l’alegria de donar la benvinguda a la iniciativa i al fet que per fi es presentin les coses quan ja existeixen, en comptes d’això, patam, cau un article amb interrogants i reticències.

Ho sento.

Perquè realment ho hauríem de celebrar: hi ha hagut la idea de crear una plataforma on les nostres televisions públiques comparteixen i emeten conjuntament els continguts ‘en una relació des de la plena igualtat’. Hi ha hagut la idea i s’ha dut a la pràctica. Amb una filosofia clara, la plataforma ‘emet continguts de les dues televisions per tal de crear un sentiment de proximitat en què puguem reconèixer que tenim més afinitats que diferències, interessos comuns i una llengua que es manifesta en diferents variants segons el territori’.

Iep!

Per fi i ja era hora i benvinguda sigui! Les ratlles idiotes de les autonomies, superades per l’evidència de la llengua, la col·laboració natural, la connexió i les ganes de sentir-nos els accents i les variants i les concordances. Visca!

La televisió (plataforma digital) ha estat creada per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB). Emet per internet per al públic generalista ‘documentals, sèries, llargmetratges, programes de viatges, cuina, literatura, cultura, ciència, tradicions i esports’ i es diu Bon dia TV. El nom segurament fa l’ullet al famós adagi planià (el cito de memòria, no sé si és autèntic o atribució) ‘el meu país és aquell on, quan dic “bon dia!”, em responen “bon dia!”.

Que per fi es trobin vies per a desfer-nos de la faixa autonomista que ens engavanya és certament un fet que podem celebrar. I que de ben segur molta més gent celebraria si en conegués l’existència. Perquè, i aquí arriba el primer interrogant que deia, no estic gaire segura de quina publicitat n’han fet. Potser sóc jo, ja n’he avisat d’entrada, i tant de bo sigui jo, però no he estat capaç de trobar-ne la graella enlloc (mentre anava escrivint, hi he vist passar un capítol de la sèrie ‘Kubala, Moreno i Manchón’ i un programa de mar i muntanya; ara som a la cuina), ni cap campanya perquè el ‘públic generalista’ al qual s’adreça sàpiga que s’hi pot connectar.

No crec que sigui perquè es pretengui deixar la cosa en un ‘tu ja m’entens’, en un corrent subterrani que no faci remor. No tindria cap sentit que fos així i em nego a inventar-hi justificacions. Per això confio en la meva despistamenta: no m’hi dec haver fixat.

L’altre interrogant, el que he deixat per al final, em sembla el més inquietant: per què no hi és À Punt, en aquesta plataforma?

És, ben mirat, una absència clamorosa: hi són IB3 i TV3, però À Punt…no. Atesa l’evidència de l’amputació valenciana, hi ha hagut algunes respostes confuses: els del nord han dit que al sud n’estaven informats i que de moment no s’hi han volgut sumar; els del sud, que no els n’havien avisat. Total, tres per a un sac, i el sac en terra.

Sincerament, crec que mereixem una explicació. La transparència també és això. O ho hauria de ser.