Les bombolles de Pep Bou que fan tornar a riure els xiquets de Picanya

Al Centre Cultural de Picanya (Horta Sud), la cua és llarga. Famílies amb xiquets de totes les edats esperen per a entrar a l’espectacle Bulle à bulle de Pep Bou i Martín Cattani. Quan obrin la sala, hi ha molt de guirigall i emoció. Però quan comença la música, es fa el silenci. Prompte comencen les rialles i els “ooooh” dels més menuts, enlluernats amb les bromes dels mims i les bombolles que fan formes, i floten, i reflecteixen colors, i esclaten.

Durant aquest últim mes i mig hem vist com la solidaritat s’ha escampat i ha arribat a cada racó de les zones afectades per la gota freda. A VilaWeb n’hem parlat, i molt, sobre el País Valencià. I va ser gràcies a un capítol de la La tertúlia proscrita en què participava Albert Dasí, mestre de l’escola Gavina (Picanya), que Pep Bou va decidir d’oferir un espectacle solidari als xiquets d’aquest poble. La claredat i la contundència de les paraules de Dasí van fer que s’hi interessàs i el va voler conèixer.

De primer, volia fer l’espectacle a l’escola. Però Dasí va preferir oferir l’espectacle a l’ajuntament, per fer-lo extensible a tothom. El mestre explica que els primers dies després de la catàstrofe, com que tenen “fama de catalanistes”, molta gent del municipi deia als voluntaris que hi arribaven que a l’escola Gavina, situada als afores, no calia que anassen, que allí ja s’apanyaven tots sols. Però han volgut tenir aquest gest amb el poble. “A l’escola Gavina vam dir: hem de convidar tots els xiquets de Picanya i els seus pares perquè puguen gaudir d’aquest espectacle, perquè, malgrat tot el que hem passat, i encara passem –perquè al poble encara veus tants rastres d’aquella desafortunada gota freda–, puguem admirar aquest espectacle extraordinari i fantàstic”, diu abans que comence l’actuació.

Pep Bou ho va veure clar. “La meva idea era fer això un moment o altre, perquè penso que després del que ha passat, està bé donar una mica d’alegria, espectacle, i que passin coses que alleugereixin aquest greu problema que hi ha hagut. Venir solidàriament no és que tingui gaire valor, perquè tots hauríem de fer-ho, això, ajudar-los entre tots, però em va semblar que oferir un espectacle com aquest, per a xiquets i per a tothom, estava bé”, diu.

Sentir les rialles dels xiquets, que criden, aplaudeixen i proven d’agafar les bombolles tot just davant l’escenari, és com un calmant per a l’ànima després de tants dies sentint parlar del fang i de tot allò de la reconstrucció. S’acosten dates assenyalades, especialment per a ells, i en un espectacle com aquest, hom s’adona de la importància de fer riure els infants. I quan s’apaguen les llums i s’esvaeixen les últimes bombolles, estan eufòrics. En acabat, dues xiquetes s’abracen al coll de Pep Bou, que ha baixat de l’escenari i parla amb alguns pares amics. Uns altres, agraeixen a Albert Dasí –molt emocionat– que ho haja fet possible.

“L’espectacle m’ha paregut molt divertit, molt divertit. Sobretot quan han fet el camell”, diu Diego, un xiquet de Picanya i alumne de la Gavina. “M’ha agradat molt, ha sigut molt curiós i impressionant, perquè no havia vist mai una cosa així. Si duia una pompa i ni en tocar-la explota! Has de tenir moltíssima pràctica per a fer això. Jo el tornaria a veure”, diu Pedro, un altre alumne de l’escola. “M’ha semblat molt impressionant la facilitat amb què feien les bombolles i ha estat brutal, sobretot que les feren tan de pressa. Estic molt content”, diu Pau, a qui es dibuixa un somriure que amaga tota la timidesa inicial. Les cares dels xiquets revelen que ha valgut la pena de venir.