La bombolla espanyolista d’Ayuso esclata a la plaça d’Artós

La plaça d’Artós de Barcelona s’ha tornat a reivindicar com l’epicentre de l’espanyolisme a la ciutat. La presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso ha desembarcat a la campanya electoral per encendre els focs artificials del candidat Alejandro Fernández. Ara, mentre la parella passejava per Sarrià i parlava amb comerciants –entre un núvol de periodistes–, Vox els ha contraprogramat amb una paradeta davant el Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel. Desenes de criatures s’han acostat a la cova del feixisme per rebre banderoles del partit i polseres de color verd amb la bandera espanyola. Al fons de l’estampa, mal aparcat, un autobús verd amb els rostres gegants d’Ignacio Garriga i Santiago Abascal amb el lema “En defensa pròpia”.

La juventud de Sarriá – San Gervasio está en las filas de @VOX_Cataluna. El porvenir es nuestro.

Más allá de los éxitos electorales, que son pasajeros, se está construyendo un futuro esperanzador sobre sólidos principios morales y patrióticos. #EnDefensaPropia #SSTG pic.twitter.com/zEtLCms01u

— C. Oliva (@olivadice) May 6, 2024

Carrer dels Vergós avall… El PP anava fent sonar la música a tot drap –“La gozadera”, “Freed from desire”, “Barbie girl”, etc.–,  però sense omplir tota la plaça. Hi ha un fals mite que diu que els inuits tenen mil i una paraules per a referir-se al color blanc; és possible que els votants espanyolistes, especialment els masculins, tinguin el mateix ull clínic i riquesa lèxica per a distingir les armilles entre els tons blau marí i verd fosc. Artós era una autèntica desfilada de variants indistingibles per als profans.

Entre els congregats per a escoltar Ayuso hi havia Nacho Martín Blanco, Alberto Fernández Díaz, María de los Llanos de Luna, Manuel Reyes i Santiago Rodríguez. Fora del primer pla, el columnista Arcadi Espada passejava la seva cabellera entre rialles. En un altre racó, l’ex-regidor de Ciutadans Paco Sierra feia broma amb Xavier Tejedor. “I’m a Barbie girl, in the Barbie world. / Life in plastic, it’s fantàstic. / You can brush my hair, undress me everywhere. / Imagination, life is your creation”, escopien els altaveus.

Com tots els mítings de la campanya, l’acte ha anat amb retard. Martín Blanco, a peu dret, sense aferrar-se a cap seient, remirava el rellotge. El públic girava el cap ara i adés amb l’anhel d’albirar el fènix espanyolista obrint-se pas pel carrer Major de Sarrià. Però primer ha passat l’autobús de Vox, després un BMW X6 amonestat verbalment per la Guàrdia Urbana. I tot plegat, sota la mirada d’un cartell de Carles Puigdemont amb el lema “Catalunya necessita lideratge”.

I els nervis s’han reconvertit en eufòria, quan membres del PP han demanat de fer un passadís a l’asfalt. La gent ràpidament s’ha col·locat a banda i banda. Un grup de joves discutien què fer. Un assajava una encaixada de mans, però els altres li deien que valia més fer dos petons o una abraçada. “La presidenta, la presidenta”, bramava una noia amb una bandera espanyola, mentre un formiguer de gent baixava cap a la plaça. “Necessito fer-li una abraçada”, deia un home amb els cabells pentinats dècades enrere.

I la bombolla Ayuso ha arribat, entre esglais i aplaudiments. Amb ella, a part del candidat, hi havia Daniel Sirera i Dolors Montserrat. Els guardaespatlles obrien pas entre els braços i els mòbils, però Ayuso s’aturava a fer petons i donava les gràcies. Al final de la bombolla –sempre millor al seient de darrere que conduint– hi havia el cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, també conegut per MAR.

El primer d’intervenir ha estat Sirera, però els altaveus que havien regalat acúfens a tot el veïnat han deixat de funcionar. El regidor movia les mans i obria la boca com si algú fes ventrilòquia en silenci, mentre li cridaven: “No se sent, no se sent.” Davant de la insistència, ha provat d’apujar el to, sense gaire sort. Al cap de pocs minuts, per art de màgia, els altaveus han reconnectat i ha descrit Alejandro Fernández com un Ayuso a la catalana. I en un racó, s’ha sentit aquest intercanvi entre un home i un noi:

—Qui és en Fernández?
—El que parla és en Sirera.
—El calb?
—És regidor a l’ajuntament.
—Sí, ja sé qui és. Però en Fernández?
—És aquest [ha assenyalat un cartell electoral del PP].
—Ah, em sona. I l’Ayuso?
—Parla després.
—[Fa un gruny]

Sirera ha cedit la paraula a Fernández, que tenia pressa per a anar al debat electoral de la Sexta. Amb un tro de veu, ha assegurat que Artós és un símbol de més d’una dècada de resistència contra l’independentisme. Ha dit que “els joves” que van sortir a la plaça després del discurs de Felipe VI del 3-O van alimentar i donar energia a l’espanyolisme per a fer la “mobilització històrica” del 8 d’octubre de 2017. Ni un esment dels neonazis i dels ultres que es reunien en aquest mateix espai per sortir de cacera a més barris de Barcelona. Només nanos molt macos, que diria Sandro Rosell.

Fernández ha fet una crida a no tenir por i a girar de cap per avall la política catalana. “No ens rendirem”, ha bramat, abans de dir: “Visca la llibertat, Visca Catalunya i Visca Espanya.” I ha esclatat la catarsi. Ayuso s’ha alçat i ha pujat a l’escenari. Les 300 persones del públic han aguantat la pulsió de tirar-se-li a sobre i han decidit d’aplaudir-la. La presidenta madrilenya ha respost amb tot l’arsenal per a atacar l’independentisme. “Cal revertir el negoci corrupte que representa. […] Cal tallar ja l’aixeta del victimisme”, ha dit. A l’altra banda de la plaça, el subdirector del diari El Mundo, Jorge Bustos, prenia notes del discurs en una llibreta amb un somriure d’orella a orella i assentint amb el cap.

Cada paraula, cada tòpic, escalfava més i més els barrufets patriotes. “Si ens continuen enfrontant i dividint, Catalunya es quedarà en mans de bandits corruptes i totalitaris”, ha continuat. Ayuso ha passat comptes amb TV3, ha imitat Pedro Sánchez –l’ha acusat d’aixecar murs com el de Berlín– i, finalment, ha posat Salvador Illa a la diana per dir que és un mentider i el cavall de Troia de l’independentisme xenòfob i frontista. “Catalunya era admirada a tot Espanya, també a Madrid. Quin estil, quin seni [sic]”, ha dit, abans d’afegir que l’avantguarda d’abans del procés ja no és res més que un miratge.

Quan s’ha acabat el míting, bona part del públic ha fet mans i mànigues per fer-se una fotografia amb Ayuso, que fins i tot ha agafat un gosset que portava una peça de roba amb els colors de la bandera espanyola amb el missatge “T’estimem, Isabel”. L’aglomeració ha fet perdre els nervis a Miguel Ángel Rodríguez, que anava amunt i avall preguntant amb la veu esquerdada on era el cotxe de la presidenta. La gent el reconeixia i li donava la mà. “Ets molt bo”, li ha dit un home, mentre la seva esposa afegia en veu baixa: “S’ha fet molt gran, eh?” Alberto Fernández també se li ha acostat i li ha dit, en to de broma, que havia trobat a faltar que fes un discurs.

“On és el cotxe? On és?”, insistia Rodríguez. L’equip de seguretat d’Ayuso ha canviat de pla i li ha fet travessar la plaça. Entre fotografies i petons, ha passat pel costat de les terrasses de dos bars, on alguns clients li han cridat: “Ayuso, queda’t” i “presidenta”. Abans d’arribar al cotxe, fins i tot ha signat la bandera espanyola d’un nen petit. El seguici i els fans han ocupat l’asfalt i han blocat durant uns instants la circulació. Curiosament, l’autobús de TMB que ha quedat atrapat era de la línia V7 amb direcció a Espanya.