Marc Ferrer: ‘Hauria de passar una cosa molt grossa perquè els bombers tornéssim a manifestar-nos uniformats’

La tardor del 2017 i els mesos següents, els ciutadans que es manifestaven per l’autodeterminació van tenir al costat centenars de bombers que defensaven el referèndum i l’aplicació del seu resultat amb el cos i tot. Una vocació de servei públic que contrastava, moltes vegades, amb l’actuació de la policia i que va ser celebrada per molts ciutadans. A començament de mes, aquesta complicitat amb els bombers va reemergir per la votació al congrés espanyol d’un avantprojecte de llei que cerca de ‘coordinar i homogeneïtzar’ tots els cossos de bombers de l’estat, cosa que liquidaria la singularitat dels bombers del nostre país. En un fil de piulets, la sectorial de l’ANC Bombers per la República en desgranava el contingut i exposava per què era un atac frontal al model català. N’hem parlat amb Marc Ferrer, bomber voluntari de la Generalitat i un dels portaveus de Bombers per la República.

—Com afectaria els bombers catalans la ‘coordinació i homogeneïtzació‘ que pretén la llei d‘Unides Podem?
—Ens podríem trobar una ingerència molt clara en totes les nostres funcions i operacions. És una llei que diu clarament que respectarà les competències autonòmiques, però també diu que tot ho decidirà la direcció general, que serà a Madrid. Vists els precedents, en som força recelosos, perquè no ens creiem que les competències es respectin. Només cal veure què deien al congrés els representants de PP, Vox i Ciutadans, que tota l’estona parlaven de crear un ‘cuerpo nacional de bomberos’ i defensaven la unitat. És veritat que als bombers espanyols els cal arreglar la situació, perquè hi ha llocs on és un desastre, però s’ha fet sense mirar com estem a Catalunya, per exemple. Malgrat que tenim moltes mancances, aquí fa quaranta anys que la direcció general de la Generalitat porta els Bombers. I el cos de Bombers de Barcelona té autonomia des de 1835. Què ens han de venir a explicar sobre com ens hem d’organitzar?

—Un dels principals arguments d’Unides Podem per a justificar la llei són les condicions laborals. Creieu que les milloraria?
—Homogeneïtzar vol dir que tots els bombers tindran el mateix sou? I si és el mateix, aniran a l’alça o a la baixa? Potser als Bombers de Barcelona els redueixen el sou. Evidentment, hi ha molts llocs on hi guanyaran, però no ens creiem que agafin el model de sou més alt de l’estat espanyol i que aquest sigui el mínim per a tots. I després, qui ho pagarà? La llei és una, però d’on trauran els diners els ajuntaments? També hi ha una cosa que no es preveu, però a Catalunya gairebé el 50% dels bombers són voluntaris. La llei diu que tots els bombers han de ser funcionaris, però si fins ara la Generalitat no ho ha fet és perquè no pot fer-ho per motius econòmics. També, potser, perquè no creu en un model de bombers 100% funcionaris.

—Ens podeu explicar com funciona aquest model mixt de bombers funcionaris i bombers voluntaris?
—Un bomber funcionari té la seva plaça fixa perquè ha aprovat unes oposicions amb proves físiques i teòriques. Té un horari laboral i treballa als parcs de bombers, que són oberts les vint-i-quatre hores. Un bomber voluntari també ha de fer una mena d’oposició –abans no era regulat però ara ja sí–, que té uns barems inferiors i amb una formació de menys hores. Però a l’hora de treballar, la feina és la mateixa. La gent no distingeix si un bomber és voluntari o funcionari. Hi ha capitals de comarca, com Puigcerdà i Sitges, i punts turístics, com Cadaqués, on tot són bombers voluntaris. El model mixt dels Bombers de la Generalitat prové dels anys vuitanta i era vàlid al començament, però ara té moltes mancances i està en crisi. S’ha d’actualitzar a les necessitats socials i operatives del segle XXI i reformular-lo. Cal un debat ampli entre comandaments, bombers voluntaris i sindicats, per a decidir què necessitem realment i com ho podem fer.

—Com a voluntaris, heu de compaginar la tasca de bomber amb una altra ocupació?
—Sí, i molts bombers voluntaris tenen una feina relacionada amb aquesta mateixa tasca: són paletes, bombers, enginyers, arquitectes, metges… La diferència amb els funcionaris és que un bomber voluntari treballa quan el necessiten, però també quan pot. Per exemple, avui hi ha un incendi a Castellar del Vallès que crema una indústria i a les cinc de la matinada ens han cridat per veure qui hi podia anar, però fins a les nou o les deu no hi ha hagut gent disponible. És la crítica que a vegades es fa, que no hi ha prou gent disponible, però el fet és que un parc com el nostre, a França o Alemanya, tindria el doble de personal. Allà, on vora el 70%-80% dels bombers són voluntaris, si tu deixes de treballar, l’estat paga el teu sou a la teva feina. Una persona pot plegar de la feina i anar a fer un servei per la comunitat.

—A l‘avantprojecte es diu que tots els bombers han de ser funcionaris, però alhora, a la disposició addicional primera, s’hi reconeix breument la figura del bomber voluntari. Diu que tenen dos anys per a adaptar el seu funcionament, els identificadors i la retolació al de la resta dels bombers. Com ho enteneu?
—Hi ha gent que interpreta una cosa i n’hi ha que n’interpreta una altra. Hi ha qui creu que té dos anys per a ser bomber funcionari, però si després d’aquests dos anys no ho has fet, no podràs exercir? No sabem com hem d’interpretar-ho. És veritat que aquesta llei és a les beceroles, ara s’han de negociar esmenes i haurem de veure quina força té cadascú. Si el PSOE i el PP s’enroquen en segons quines coses, tampoc no tindrem res a pelar.

—Quins canvis demaneu als partits?
—Tenim sentiments contradictoris. Som Bombers per la República: ara ens hem de posar a reformar una llei espanyola? O hem de treballar per aconseguir la independència i tenir una llei catalana? Mirem de crear un grup de treball perquè treballi conjuntament amb els diputats, però tenim aquest debat.

—Com interpreteu que hagi estat Unides Podem qui hagi presentat aquest avantprojecte de llei homogeneïtzador?
—L’han presentat perquè la Coordinadora de Bombers Unitaris, que a Catalunya té molt poca representació, van anar-los a buscar a ells. La llei ja havia entrat al congrés fa dos anys, però no es va arribar a desenvolupar perquè hi va haver eleccions. No sé si és veritat, però gent propera a la Coordinadora de Bombers Unitaris ens ha dit que en aquests dos anys la llei s’havia modificat força i hi havia hagut unes millores importants, però que a l’hora de presentar la llei van presentar el text antic per error. Sí que és veritat que els primers impulsors d’aquesta plataforma era gent afí a Podem, de manera que hi van anar i els van comprar la moto. També s’han reunit amb Vox, cosa que hem criticat, perquè hi ha línies vermelles que no es poden traspassar. Amb Vox no es pot parlar de res, però ells ho han fet i Vox se n’ha aprofitat. Al congrés, l’Ortega Smith reivindicava el ‘cuerpo nacional de bomberos españoles’, al costat del ‘cuerpo nacional’ de policia i la Guàrdia Civil.

—És gaire unitària, aquesta coordinadora de bombers?
—Tenen representació estatal: a Galícia, Madrid, Castella, Andalusia, el País Basc… Però a Catalunya tenen un nucli molt petit. Ells venen la moto que han parlat amb molts sectors, però a Catalunya només s’han trobat amb el Síndic de Greuges; amb representants de Bombers, no. Potser no ho han publicitat, però amb els representants, comandaments i sindicats amb qui nosaltres hem parlat no s’hi han reunit. Han fet una llei a la seva mida. Els vostres problemes s’han de solucionar amb una llei a costa nostra? Els bombers catalans volen que es desenvolupi la llei d’aquí i, sobretot, que s’acabi de complir. O complir l’estatut, que diu que la seguretat nuclear i el salvament marítim és competència de la Generalitat, tot i que també és cert que ara mateix no té els recursos. Hem de lluitar per tenir un cos de Bombers que sigui una estructura d’estat. La Generalitat de Catalunya va fer els aeroports d’Alguaire i la Seu, els primers anys van portar els Bombers de la Generalitat i després ho van privatitzar. Amb l’excusa d’aquesta privatització, sectors com la UGT defensen aquesta llei. Faràs una llei contra la privatització votada pel PP, Vox i Ciutadans? Tu creus que no pensaran a privatitzar-ho? És contradictori.

—El debat al congrés espanyol va coincidir en el temps amb la citació judicial de tot un torn del parc de Bombers de Girona per una protesta l‘endemà de l‘1-O. Us heu sentit gaire assenyalats per la persecució judicial?
—El cas més mediàtic va ser a Reus, on van citar a declarar deu bombers per la manifestació del 3 d’octubre de 2017. La manifestació va anar a parar a l’hotel on hi ha la policia nacional. Per a evitar que la gent es concentrés allà, els bombers es van posar davant de tot perquè la gent continués caminant. Van fer de flautista d’Hamelín, però la fotografia va ser que els bombers encapçalaven la manifestació. Els acusaven de prevaricació i d’incompliment del reglament per portar l’uniforme fora de servei, però es va acabar arxivant. També hi va haver un altre cas a la Seu d’Urgell, on van voler encausar uns bombers perquè havien passat davant un hotel amb les sirenes, però ells van presentar un informe d’una trucada al 112 avisant que hi havia foc a l’hotel. Després hi ha el tema de Girona, que es va obrir perquè la Guàrdia Civil havia acusat uns bombers d’haver passat davant la caserna i de fer-los botifarres.

—Quina denúncia tan ridícula…
—L’acusació és totalment venjativa i de nens petits. Van fer una citació força destralera, perquè van cridar alguns comandaments que no hi eren. Entre tots els casos, han anat a declarar vint-i-cinc bombers.

—Abans heu dit que es criminalitza el fet que us manifesteu amb l‘uniforme de Bombers, que és justament el que fa que la gent us identifiqui i us agraeixi el gest.
—És veritat que el reglament diu que no pots fer servir l’uniforme fora del servei, però la majoria de bombers que van sortir l’1-O ho van fer com a servei, perquè hi havia ferits i se’ls requeria. Sempre que un bomber s’ha manifestat per qüestions laborals ho ha fet amb l’uniforme i no hi ha hagut mai cap problema amb això. Hi ha imatges de manifestacions dels anys vuitanta on van amb l’uniforme. Mai no s’ha obert cap expedient per haver portat l’uniforme fora de servei. La Guàrdia Civil i la policia espanyola ho demanaven, però la potestat és de la Direcció General de Bombers i de l’Ajuntament de Barcelona.

—Si es fes aquesta nova direcció general de bombers espanyola, sí que es podria donar el cas?
—Podria ser una possibilitat, però la veritat és que hauria de passar una cosa molt grossa perquè els bombers tornéssim a manifestar-nos uniformats. Vam tenir el nostre moment l’1-O, quan hi havia força desconcert i els CDR s’acabaven de crear. En general, els bombers no volen tornar a sortir. Hi ha massa interessos polítics per a criminalitzar el cos de Bombers. Vam sortir i vam tenir el nostre moment de glòria, però això és tot. Vam arribar a la conclusió que no hem de ser-hi sempre per protegir els manifestants, la gent ja s’ha apoderat. Urquinaona n’és la mostra. Què hi haurien fet, allà, els bombers? El ridícul. La gent està preparada per defensar-se i per actuar. Nosaltres vam sortir per defensar el referèndum i ja vam fer el nostre paper.

—Us han atacat políticament, però molts manifestants també us veien com un cos de servidors públics que els defensaven dels cops de la policia.
—Certament, però també van aparèixer els Sanitaris per la República, que fan aquesta mateixa funció. Molts bombers s’hi han incorporat. Ara qui vetlla pels manifestants són ells. I a banda, crec que són les organitzacions convocants que s’han d’encarregar de la seguretat i l’ordre. L’ANC sempre ho ha fet. Els bombers no podem ser a totes les manifestacions vetllant per la gent. Vam sortir l’1-O perquè el moment era excepcional i la gent ens ho va reclamar, però res més. Això no vol dir que no siguem a tot arreu, però sense l’uniforme. El bomber és una persona molt compromesa i que sempre és a tot arreu, tot i que no ho fa visiblement.