15.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 16.04.2024 - 18:25
Avui, els bombers forestals de la Generalitat Valenciana s’han manifestat a València per denunciar les retallades del col·lectiu. Amb el lema “Som la seguretat dels pobles, els boscos i les persones”, demanen l’estabilització laboral del personal, la contractació de les actuals unitats de reforç durant tot l’any, l’aprovació del primer conveni col·lectiu per al sector, la instauració d’un tercer torn de treball per a garantir l’operativitat les vint-i-quatre hores, i la incorporació d’un setè component per a reforçar aquests torns.
La protesta coincideix amb l’incendi declarat a Tàrbena (Marina Alta) diumenge, que continua actiu i ja ha cremat cap a sis-centes hectàrees. Aquest foc ha tornat a posar en evidència les mancances del servei de bombers forestals de la Generalitat. Malgrat que l’activació de les unitats de reforç es va avançar del primer de maig al primer d’abril, el sector denuncia que manca personal. De fet, ateses les complicades condicions d’extinció del foc, la Generalitat ha hagut de demanar ajut als bombers de Múrcia i a la Unitat Militar d’Emergències (UME).
“Un servei de bombers forestals, propi de la Generalitat Valenciana, no garanteix la cobertura d’incendis i cal cridar altres dispositius. Això és inacceptable”, critica Ferran Edo, ex-president del comitè d’empresa de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE) i delegat de la CGT al País Valencià. Denuncia que no es va a l’arrel del problema, ni en el pla laboral ni en l’operatiu. “S’hauria de dotar, tant econòmicament com amb personal, el servei de bombers forestals de la Generalitat. La tasca és de la Generalitat, que ha de previndre i ha d’organitzar. No pot ser que a la mínima vaja cridant altres dispositius, perquè pot haver-hi un moment en què als territoris veïns també hi haja incendis forestals i no puguen venir”, explica.
Edo assenyala que algunes de les unitats de reforç que s’han activat són inoperatives perquè no es rep el vist-i-plau de funció pública i, per tant, no hi ha gent en les unitats. Les consideren inoperatives quan tenen menys de quatre components. És el cas de la unitat de Llucena (Alcalatén), per exemple, que només en té dos. També la de Gilet (Camp de Morvedre), que s’ha hagut d’ajuntar amb la de Bétera (Camp de Túria), activa tot l’any. Calcula que pot haver-hi entre cent places i cent cinquanta no cobertes en tot l’operatiu, o que haurien de ser-ho i no saben quan es cobriran.
“Totes les unitats han de treballar els 365 dies de l’any. El problema és que les unitats de reforç que han començat ara, si no canvia la situació, estaran contractades sis mesos. Això no ens val”, diu Edo, que mostra preocupació de cara a l’estiu. “Totes aquestes deficiències estructurals no s’han revertit i continuen afectant el funcionament del servei de bombers forestals. Que les unitats no siguen completes fa minvar la seguretat en els incendis, perquè nosaltres tenim protocols amb els sis components de la unitat. Quan una unitat en té cinc o quatre, els protocols s’apliquen d’una manera deficient”, diu.
Crítiques a la consellera
Entre el pressupost de l’any passat i el d’enguany hi ha una retallada de tretze milions d’euros per al col·lectiu. “Açò va cada volta pitjor. La consellera va parlar molt durant l’època en què era a l’oposició, i quan va entrar. Però continua fent el discurs de l’herència rebuda, ara que ja ha passat més d’un any. No és que les coses hagen millorat, sinó que han empitjorat”, denuncia Edo.
Segons un informe del Síndic de Greuges, es recomanava a l’empresa SGISE que tingués estructura pròpia, en compte d’externalitzar un seguit de serveis, com ara l’avituallament i les qüestions jurídiques, amb TRAGSA. Entre més coses, l’actual consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez (Vox), va prometre que internalitzaria aquests serveis. Una promesa que no ha complert. “L’empresa en va fer cas a mitges. Va deixar de contractar l’estructura de TRAGSA, que eren vint-i-dues persones, però amb aquest pressupost no ha contractat vint-i-dues persones ni ha creat estructura pròpia d’empresa”, diu Edo.
En la relació de llocs de feina presentada, hi consten vint-i-cinc persones menys que l’any anterior. No hi haurà els vint-i-dos llocs de faena de TRAGSA i tretze més s’han amortitzat. S’han creat deu llocs nous, però els bombers denuncien que s’òbriguen places com ara la de periodista, mentre tenen dificultats amb l’avituallament. De fet, els han comprat racions de menjar d’emergència, cosa que consideren precària. També denuncien la manca de pressupost per a renovar el parc de vehicles, molt envellit. “Treballem amb autobombes que tenen més de vint anys. L’efectivitat no és la mateixa que la d’un parc de vehicles nou i com toca.”
La consellera, durant l’incendi de Montitxelvo (Vall d’Albaida) del novembre passat, els va dir que prompte serien informats del seu pla estratègic. “Però eixe pla estratègic ni hi és ni en sabem res. Ja fa temps que li diem que anem sense directrius, sense saber res de les nostres reivindicacions, i això també crea molta incertesa”, diu Edo.
La necessitat d’un conveni
En l’informe del síndic de greuges també es recollia la necessitat d’un conveni col·lectiu per al sector. El desembre del 2022 els bombers forestals de la Generalitat van signar un conveni amb SGISE, amb el suport de gairebé el 95% dels representants sindicals. En aquest conveni es recollien unes quantes millores laborals, com ara la segona activitat per als treballadors més majors. Com que SGISE és una empresa pública, el conveni havia de passar uns controls per a poder-lo aplicar. Ara es troba paralitzat. “En paraules textuals de la consellera, ara mateix no és important. Diu que el conveni s’abordarà, però que, de moment, no és cap prioritat”, denuncia Edo.
Amb tot això, el col·lectiu de bombers forestals de la Generalitat continua la campanya de mobilitzacions. La marxa ha eixit del Parterre a les 10.00, i ha acabat enfront del Palau de la Generalitat. El sector demana la implicació no solament dels companys de professió, sinó de tots els ciutadans en general. “No solament hi ha en risc les millores laborals dels bombers forestals, sinó el patrimoni forestal valencià, i això afecta tota la ciutadania valenciana”, acaba Edo.
