16.03.2018 - 04:27
|
Actualització: 29.03.2018 - 21:27
Barcelona ha estat bombardada diverses vegades. Cap no passarà a l’oblit. Però la del 16, 17 i 18 de març de 1938 té una significació més enllà de la terrible tragèdia que va viure la ciutat. El feixisme, encapçalat per Mussolini, va experimentar a Barcelona amb crueltat la manera de fer atacs en massa contra població civil d’una manera intensiva i en poc temps. Tot i que va tenir un impacte brutal, els inacabables anys del franquisme i la transició van mirar de difuminar de la memòria col·lectiva de la ciutat aquests fets tan greus. L’any 2003 Barcelona va rememorar simbòlicament aquell atac feixista, amb una escultura de Margarita Andreu. Enguany, quan fa vuitanta anys dels fets, l’ajuntament ha preparat un seguit d’activitats; la més destacada serà l’Arbre de la Memòria. Encara queda molt per fer per a recuperar la memòria d’aquesta destrucció sagnant.
Quan van ser els bombardaments i quines conseqüències van tenir?
Tot i que durant la guerra de 1936-1939 Barcelona va ser la primera ciutat del món on es va bombardar la població civil, els bombardaments del 16, 17 i 18 de març del 1938 van ser els més dramàtics, per la duresa. Els van dur a terme l’aviació legionària italiana i l’aviació alemanya des de les tres bases que tenien a Mallorca. Van causar més de 1000 morts i més de 1500 ferits entre la població civil.
48 edificis van ser destruïts i 78 van rebre impactes greus. Aquest bombardament és considerat dels meus greus de la història, després del de Gernika, per haver causat un nombre tan gran de morts en una sola incursió. Va ser el primer bombardament de saturació, que més endavant es féu servir per fer grans matances entre la població civil durant la Segona Guerra Mundial.
Poques setmanes abans, el 30 de gener, n’hi havia hagut un altre, el de Sant Felip Neri, on van morir 22 infants.
Quantes hores van durar?
Va durar quaranta-una hores. Va començar a les 22.08 del dia 16 i va durar fins a les 15.07 del dia 18. Els avions italians van fer tretze raids, amb intervals de tres hores. L’Eixample, el Poble-sec i tot l’entorn de la plaça de Catalunya van ser-ne les zones més afectades.
Qui va ordenar-los? Com van ser?
Els va ordenar Benito Mussolini i el van executar aviadors italians i alemanys, amb avions Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 i hidroavions Heinkel He 51C-1. La majoria de les bombes (44 tones) van caure al centre de la ciutat, especialment a la Rambla, la Diagonal i la plaça de Catalunya. El dia més sagnant va ser el 17 de març, quan la majoria de les accions es van succeir de nit i hi van intervenir també avions Junker alemanys. Es van llançar bombes experimentals que pesaven entre 50 i 100 quilograms, amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva. A més de derruir edificis, les característiques de les bombes més petites van causar molts morts i ferits entre els qui hi havia a les vies públiques, els restaurants, les places o els tramvies.
La mortaldat de la Gran Via
La pitjor explosió va passar el dia 17 de març a les dues del migdia. Una bomba va aixecar una columna brutal de pols i runa a la Gran Via. És la imatge més coneguda d’aquell dia. Es calcula que en pocs segons van morir gairebé cinc-centes persones. Durant anys s’ha pensat que aquesta gran explosió va ser produïda perquè l’artefacte havia caigut sobre un camió carregat amb dinamita. Però aquesta hipòtesi cada vegada és més qüestionada i pren més força la idea que va ser premeditada, amb explosius de gran potència. Ho explica Eugeni Casanova en l’article ‘Bombardar Barcelona‘, que recull el testimoni del doctor Oriol Domènec, supervivent d’aquells fets.
La mort de Júlia Gay, mare dels escriptors Goytisolo
Una de les persones que van morir sota les bombes el 17 de març de 1938 va ser Júlia Gay, mare dels germans Goytisolo. Miquel Dalmau, en el llibre Los Goytisolo, explica que ella havia baixat a Barcelona des de Viladrau, on vivien en aquell moment, i que probablement es va aturar a fer un cafè prop de la Gran Via. Segons que sembla, quan va sentir les sirenes no va tenir temps d’arribar als refugis habilitats a la plaça de Catalunya. Ferida mortalment, va caure a prop del cinema Comèdia. Sembla que es va poder aixecar per mirar de fugir i arrecerar-se al portal del passeig de Gràcia número 17. Allà va morir, a quarts de cinc de la tarda. Aquest fet va marcar profundament els fills, que van deixar-ne testimoni en les seves obres.
Hi va haver reaccions internacionals?
El pare Hilari Raguer explica: ‘Ildebrando Antoniutti, encarregat de Negocis de la Santa Seu, va instar Franco el febrer del 1938 a no bombardejar poblacions civils i ho va tornar a demanar al març’, després dels tres cruents episodis. L’historiador Joan Villarroya també apunta en la mateixa direcció i explica: ‘L’Osservatore Romano va fer uns articles de denúncia molt potents.’
També els governs dels Estats Units, França i el Regne Unit van mostrar el rebuig als bombardaments i hi va haver manifestacions de protesta en diverses ciutats franceses i britàniques.
Com recorda Barcelona aquests bombardaments?
Malgrat que els bombardaments van tenir una gran impacte en la població, no va ser fins l’any 2003 que es va fer un monument per recordar-ne les víctimes. És una escultura de l’artista Margarita Andreu, a la Gran Via, davant el teatre Coliseum. Aquest monument, que inicialment havia d’estar a la plaça Universitat, el va proposar la comissió que va fer una campanya el 1998, per recordar el 60 aniversari d’aquests fets. Aquesta comissió impulsada pel regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Soler, va representar un impuls important per la recuperació de la memòria històrica. Els franquisme havia intentat esborrar aquesta matança feixista
Fins l’1 de febrer de 2013 l’Ajuntament de Barcelona no va condemnar els bombardaments, en un ple municipal.
Per una altra banda, el Museu d’Història de Barcelona té l’espai Refugi 307 que és un dels refugis antiaeris construïts durant la guerra de 1936-1939 per protegir la població dels bombardaments indiscriminats contra la ciutat.
Com es commemora a Barcelona el vuitantè aniversari d’aquests bombardaments?
L’Ajuntament de Barcelona ha preparat el programa ‘Barcelona bombardejada, 1936-1939. Volem la pau, no l’oblit’, amb tot un seguit d’activitats que tenen la finalitat de recordar l’agressió soferta i reivindicar el compromís de la ciutat amb la pau. L’activitat més destacada és ‘l’Arbre de la Memòria‘, una instal·lació artística en forma de mapatge de vídeo en 3D amb llum i so, dissenyada per Xavi Bové. És un arbre que emergeix de terra i es projecta sobre el cel de Barcelona, mentre veus en off n’expliquen el context. L’espectacle, de deu minuts de durada, es podrà veure en diverses projeccions diàries el 16, 17 i 18 de març.
Querella contra la impunitat feixista
L’any 2013 es va presentar una querella contra tots els bombardaments que es van fer durant la guerra de 1936-1939. La van presentar dos familiars de víctimes dels bombardaments i l’associació l’Altraitalia –que aplega transalpins progressistes residents a Catalunya. La querella denunciava delictes contra la humanitat comesos per l’exèrcit italià i els militars espanyols que van ordenar el bombardament continuat de la població civil. Ja havia estat presentada anteriorment, els anys 2009 i el 2011. Els advocats Jaume Asens i Josep Cruanyes han vetllat durant anys perquè aquests atacs feixistes no restessin impunes. L’Ajuntament de Barcelona es va afegir a la querella el 2015.
Quan es van acabar a Barcelona, els bombardaments van continuar en més indrets?
Els bombardaments sobre Barcelona van acabar el mes de març, però, malauradament, van continuar sobre més poblacions. Un dels més tràgics va ser el d’Alacant, el 25 de maig, i el de Xàtiva, el 12 de febrer de 1939, conegut com el Gernika valencià. Malgrat la gravetat d’aquests bombardaments, durant molts anys van restar totalment amagats, per procurar que la població els oblidés. Darrerament, es fa una important tasca de recuperació de la memòria històrica per fer sortir a la llum aquests atacs feixistes.
Quants atacs va fer l’aviació italiana durant l’any 1938?
En total, del gener al juny del 1938, l’aviació legionària italiana va fer 782 atacs aeris a la costa mediterrània de la península Ibèrica controlada pels republicans i va llançar 16.558 bombes.
Quin llibres i documentaris hi ha?
—Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil 1936-1939, de Joan Villarroya (Abadia de Montserrat).
—Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939), de Santiago i Elisenda Albertí (Albertí Editor, 2005).
—Sota les bombes. Els atacs aeris a Catalunya durant la Guerra Civil, de David Íñiguez, David Gesalí i Josep R. Casals (Angle Editorial).
—Mirant el cel, un documentari ficcionat, dirigit per Jesús Garay l’any 2008. Se centra en els bombardaments del 17 de març i hi incorpora material de l’època, imatges dels fets i entrevistes amb militars, historiadors i supervivents.
