05.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 06.11.2022 - 19:05
2 de novembre de 1937. Fa gairebé un any i mig que ha començat la guerra del 1936-1939. El govern espanyol, dirigit per Juan Negrín, fa dos dies que s’ha traslladat de València a Barcelona arran de l’avanç del bàndol franquista, que ja ha ocupat pràcticament tot el nord de l’estat espanyol. A Lleida (Segrià) són poc més de 36.000 habitants, i, així com en la resta del Principat –un dels territoris que més resisteix–, viuen amb preocupació l’evolució de la guerra. El 2 a la tarda, nou avions Savoia-79 de l’aviació legionària italiana –una gran aliada a Franco– procedents de Sòria es dirigeixen a Flix (Ribera d’Ebre) per bombardar-ne les indústries i la població. Fa molt mal oratge i decideixen de fer mitja volta. I es marquen un nou destí –encara ara no se sap ben bé per què–: Lleida.
Els avions van equipats amb 320 bombes de diferents calibres i 64 bombes incendiàries de 2 quilograms. Arriben a la capital del Segrià vora les 16.00 i sorprenen la població. Les sirenes antiaèries no han sonat. La legió ataca tots els civils que tenen a l’abast. El carrer de Blondel és un dels més danyats, però les bombes també cauen al Liceu Escolar, on mor una cinquantena de nens i nenes entre dotze anys i tretze. I al Mercat de Sant Lluís, on maten una seixantena de dones i fills que esperaven que s’obrissin les portes per comprar-hi. És complicat de precisar el nombre de víctimes, atès que es va sostreure el llibre del Registre Civil. Segons el comissari de la Generalitat a Lleida d’aleshores, Joaquim Vilà, el 16 de novembre hi havia més de 750 víctimes registrades, entre morts i ferits.
Del bombardament ja en fa força temps, vuitanta-cinc anys. Però Lleida té memòria i no vol que s’oblidi. És una història sovint poc explicada, malgrat que l’atac fou un dels més sagnants de la guerra, i comparable amb el de Gernika, que fou mig any abans, el 26 d’abril de 1937. Catalunya Color n’ha fet un enfilall a Twitter amb imatges sensibles que reflecteixen la gravetat dels fets.
🔴ATENCIÓ: IMATGES SENSIBLES🔴
El 2 de Novembre de 1937, l'Aviazione Legionaria italiana va descarregar 13.600 kg d'explosius sobre la ciutat de Lleida, assassinant a més de 250 persones.
Voleu saber què va passar aquella tarda a través d'imatges acolorides amb IA?
🧵👇🎨 pic.twitter.com/2GQMNYyvma— CatColor (@CatalunyaColor) November 1, 2022
Manel Sampedro, supervivent: “No ho perdonaré mai”
Manel Sampedro tenia nou anys el dia del bombardament. Era en una aula del Liceu Escolar fent classe amb una quarantena de companys fins de dotze anys. A començament de novembre, sempre hi acostuma a haver boira, a Lleida. Però aquell dia feia un sol radiant i la tarda era esplèndida. El Liceu era format per tres edificis i, malauradament, les bombes de la legió italiana van impactar en el que ell feia classe.
L’explosió el va fer caure daltabaix de l’edifici i va perdre el coneixement. No va ser fins que es van rebentar les canonades d’aigua que va començar a tenir consciència i a fer-se una idea de què podria haver passat. La gent corria per salvar-los, i un militar el va traslladar fins a una farmàcia. “Van venir tots els pares de les criatures. Dissortadament, n’hi havia molts més de morts que no pas de vius”, recorda.
Encara es demana per què van atacar Lleida: “Va ser un autèntic crim de guerra. A la ciutat no hi havia objectius militars. No hi havia fàbriques d’armaments ni res que fes motivar un bombardament.” A noranta-quatre anys, té la memòria molt clara i no oblidarà mai allò que va viure. De fet, encara arrossega conseqüències psicològiques: “No em veuràs mai en castells de focs d’artifici. Amb cada estrall, recordo alguna cosa desagradable.” És creient, i sap que la religió l’impulsa a perdonar, però en aquest cas: “No ho he pogut perdonar mai. Sempre diuen que els creients ho hem de fer, però no puc. Van morir molts nens.”
Diu que a la ciutat la major part de gent coincideix que s’oblida la història. Malgrat això, quan va jubilar-se va carregar piles i es va posar a disposició de l’ajuntament per muntar actes de record. “Em vaig posar en contacte amb els regidors, vaig engegar l’acte institucional i fins i tot vaig aconseguir que l’ajuntament aprovés una moció perquè les escoles facin un concurs de narrativa sobre el 2 de novembre”, explica.
Una jornada i un premi en record de les víctimes
L’ateneu cooperatiu la Baula es va fundar el 2016. D’ençà del començament, amb unes quantes entitats més, organitzen una jornada durant l’octubre i novembre amb activitats de tota mena, antifeixistes, feministes i de memòria democràtica, tot plegat pensat per reivindicar les víctimes del bombardament. “L’ajuntament ja feia els seus actes institucionals, però crèiem que no n’hi havia prou. Pensàvem que no es treballava prou perquè la història arribés a les cases”, explica Gerard Panadés, membre de la Baula.
🔴5é cicle #memòria2N⚫
Aquest any 24 activitats organitzades per 24 entitats de Lleida i de Ponent per recordar i recuperar la memòria històrica i antifeixista!✊💬Xerrada "Les dones del Liceu Escolar"
📆29 d'octubre
🕦12h
📍La Baula 🔗 c/ Nord 4 Lleida@ArranLleida pic.twitter.com/xDHB9AlXTy— La Baula Ateneu Cooperatiu #200Baules (@labaulalleida) October 28, 2022
L’ateneu lleidatà és agermanat amb l’espai autogestionat Astra Guernica, que a començament de la guerra del 1936-1939 fou una fàbrica d’armament republicana. Justament en aquest indret hi havia la sirena antiaèria que va sonar a la ciutat quan els avions alemanys van arrasar-la. És la mateixa sirena que es fa sonar cada 2 de novembre a Lleida com a acte de record.
A parer de Panadés, d’aquest conflicte se’n parla ben poc i cal continuar treballant per remoure la consciència de la gent. “Va ser molt sagnant, i no solament hi van morir republicans. És una qüestió que a ningú li ha vingut de gust remoure. Lleida va ser una ciutat molt massacrada, amb molts bombardaments”, comenta. Una de les reivindicacions principals és fer un espai de memòria a l’antiga catedral de la Seu Vella, que durant la guerra es va fer servir de camp de concentració. Fa tres anys que lluita perquè sigui una realitat, però encara no ho han aconseguit, malgrat reconèixer que l’ajuntament s’hi ha compromès. “Som en un buit burocràtic. Hi ha compromís, però l’ajuntament és molt gran i farragós”, afegeix.
A part de la jornada, la Baula també fa quatre anys que fa els premis 2-N a la lluita antifeixista i per les llibertats, amb tres categories: nacional, internacional i honorífica. Enguany, els guardonats són per al periodista Miquel Ramos, la International Brigade Trust i l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme, respectivament. Un certamen que s’afegeixen al reguitzell d’activitats reivindicatives de les entitats lleidatanes, que interpel·len la població perquè la indiferència no guanyi la memòria.
