Bolonya i la literatura que canvia vides

Susie Morgenstern ha fet 80 anys i ha escrit 160 llibres i m’agradaria que això fos suficient perquè totes les que em llegiu no solament sabéssiu de qui parlo, sinó que a més l’haguéssiu llegida. Però sé que no és així, i fins i tot sé que encara és, segons com, pitjor, i passa que moltes de vosaltres potser l’heu llegida i no ho sabeu, perquè abans quan llegíem literatura infantil i juvenil el que llegíem eren històries i sobretot en recordàvem el títol, poques vegades reteníem el nom de qui havia escrit aquelles novel·les. Susie Morgenstern estic segura que forma part de les beceroles lectores de moltes de vosaltres. Jo crec que és dels pocs noms d’autores que vaig arribar a retenir de petita, i és perquè hi ha un llibre seu que amb la perspectiva del temps puc dir que em va començar a canviar la vida: No hi ha dret!, que avui dia encara es continua publicant, i per sort encara amb les il·lustracions de Joma.

Doncs amb 160 llibres i 80 anys, Susie Morgenstern va aparèixer el penúltim dia de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya per celebrar no solament el seu aniversari sinó també el premi Grande Ourse 2024 que li van donar a la Fira del Llibre Infantil de Montreuil la tardor passada, un guardó que vol destacar l’obra d’una autora o il·lustradora per la seva escriptura, la seva creativitat singular i per tenir un ressò al llarg del temps en la literatura infantil. Eren quarts de cinc de la tarda i al Cafè dels Il·lustradors de la fira tothom esperava amb ànsia l’aparició d’aquesta gran senyora de la literatura, una dona vital i generosa que té temps per a tothom, perquè els rellotges s’aturen quan ella apareix en escena amb les seves ulleres roses i els seus vestits acolorits i sobretot amb aquell somriure sincer i bonhomiós. Vaig atrevir-me a saludar-la i a agrair-li aquell llibre que em va començar a canviar la vida, i ella em va dedicar tota la seva atenció com si tinguéssim tota la tarda per a nosaltres. Després de saludar i parlar amb tothom que se li anava acostant, va pujar a la tarima i, en una conversa bilingüe en italià i francès, va parlar de la seva obra i de la seva trajectòria amb Beatrice Masini, en qualitat d’editora de Morgenstern, i Sylvie Vassallo i Nathalie Donikian, totes dues de la Fira de Montreuil.

“Pensava que després de fer-ne vuitanta, deixaria d’escriure i descansaria, però l’endemà de celebrar el meu aniversari em vaig llevar i vaig escriure”, va explicar. Diu que els llibreters de vegades la renyen, li diuen que publica massa, i ella els respon: “Què em suggereixes que faci per deixar d’escriure?”, i els ho deu dir amb aquest posat seu que no t’ho pots prendre pas malament. “Escric, escric i escric, és el que faig cada dia de la meva vida”, ens va explicar, i ens va confessar que era “bulímica” de llibres i de gent. Així que en acabar la xerrada, un altre cop va ser envoltada per tot d’admiradores que la volien saludar i ella va ser esplèndidament amable amb tothom.

Però a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya hi van passar moltes més coses… És un encontre mastodòntic que ja fa 62 anys que se celebra al recinte firal de la ciutat. És una fira per a professionals de l’edició d’arreu del món i enguany hi havia 1.577 expositors. No te n’adones i acabes caminant quilòmetres i quilòmetres i omplint-te les retines d’imatges, cobertes, il·lustracions, títols… No hi ha manera de viure-ho sense patir alguna mena de col·lapse en un moment o altre, en part per la fatiga però també per l’empatx. Explicat deu sonar exagerat, però s’ha de viure. Hi tornaria demà mateix, i mira que una setmana després encara n’arrossego el cansament, més mental que físic ara.

El 2 d’abril al matí es va fer l’acte d’entrega dels llibres d’autoria catalana del 2024 (una selecció feta des de l’IBBYcat, on he tingut la sort de formar part de la comissió de literatura juvenil) a la Internationale Jugendbibliothek de Munic, que és la responsable del catàleg White Ravens (que selecciona cada any les millors obres de la literatura per a infants i joves d’arreu del món). A l’estand de la biblioteca fundada per Jella Lepman (fundadora també de l’IBBY Internacional) no s’hi cabia i la majoria érem catalanes. Va ser un acte més simbòlic que altra cosa, però la il·lusió surava en l’ambient.

Van ser molts els grans noms que van passar per la fira bolonyesa: Daniel Pennac, Beatrice Allemagna, Davide Calì, Marie-Aude Murail, Sara Lundberg, Serge Bloch, Heena Baek, Andrea Antinori, Sydney Smith… I es van donar uns quants premis importants: l’escriptora francesa Marion Brunet va guanyar l’Astrid Lindgren; Nikolaus Heidelbach, l’Stregga infantil; i després hi va haver també els Bologna Ragazzi Awards –a banda de la important nominació de l’escriptora catalana Maite Carranza al premi Andersen 2026, que seria com el Nobel de la literatura infantil i juvenil. Vull destacar també la menció que va rebre la il·lustradora Marina Sáez pel seu còmic La finestra indiscreta, i també que els il·lustradors Joan Negrescolor i Anna Font van rebre un reconeixement per la seva feina, i que l’editorial Zahorí Books va ser nominada al premi de millor editorial europea, que finalment va guanyar la italiana Fatatrac.

Bolonya és una mena d’olla gegant d’energia i creativitat que ens deixa a totes marejades. S’hi celebren tantes coses en tan poc temps i tot és tan vistós i llaminer, que veus a tothom fent fotografies de llibres, no solament de les cobertes, sinó dels interiors, i fins i tot vídeos quan els llibres són desplegables o tenen algun afegit que demana moviment. Al principi no entenia aquest afany de capturar-ho tot amb la càmera del mòbil, però és que en aquesta fira l’allau d’imatges és inabastable i si ets editora i vols tornar cap a casa amb una idea del que has vist per poder triar què voldràs publicar, necessites tota mena de suports. Tothom anava carregat de catàlegs i cada cop eren més els quilòmetres caminats i els quilograms de paper carregats. Per sort, a la majoria d’estands t’oferien dolços, galetes, caramels, xocolata, i llavors el sucre t’acabava de transportar a un estat de cansament feliç i entusiasme inversemblant que et feia somriure amb més parts del cos de les que et calen per fer-ho.

Tornant cap a la ciutat després de tot un dia intensiu de fira, vaig voler saber com havia començat aquesta bogeria tan ben muntada i rumiada i tan important per al sector del llibre. El 4 d’abril de 1964, al Palazzo Re Enzo de Bolonya, al centre de la ciutat, on hi ha la Biblioteca Salaborsa, s’hi va celebrar la primera Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, amb 44 expositors. I no va ser fins al 1969 que es va traslladar al complex firal on es fa ara. Aquella primera fira va durar vuit dies, i ja s’hi van donar un parell de premis, un per a escriptors (il Torchio d’oro) i un per a il·lustradors (il Balanzone d’oro). L’any següent, el 1965, ja hi va haver 128 expositors, més del doble que el primer any, dels quals 104 eren estrangers. I des de llavors la fira ha anat creixent i cada cop acull més actes, exposicions, homenatges i lliuraments de premis importants del sector.

Aquest any, per exemple, el país convidat va ser Estònia (el 2017 ho van ser Catalunya i les Illes Balears), i hi va haver exposicions sobre l’obra de Bruno Munari, Joëlle Jolivet, Sydney Smith i Katsumi Komagata, entre molts altres, i s’ha de dir que tot i que ara se celebri en un complex al nord del centre històric, en realitat la fira s’escampa per tot Bolonya i hi ha exposicions i mostres a tots els espais de la ciutat.

La fira de Bolonya és un espai de traducció, de compra i venda de drets, una fira per a editorials i il·lustradors principalment, però tothom qui treballa al sector del llibre hi hauria d’anar si més no un cop a la vida per entendre’n l’abast, tant de la fira en si com de la literatura infantil i juvenil, que és la primera que llegim i que ens defineix molt més del que ens pensem, fins al punt que pot començar a canviar-nos una mica la vida ja des de ben petits.