22.11.2019 - 21:50
La setmana passada s’exiliava a Mèxic el president bolivià Evo Morales, l’últim supervivent de la ‘marea rosa’ que va dur un tomb progressista a l’Amèrica Llatina a començament de segle.
Després de pressions militars i setmanes de protestes, l’oposició hi ha pres el poder, teòricament amb l’únic objectiu de dirigir el país cap a unes noves eleccions. Tanmateix, l’executiu té un clar tarannà ideològic, oposat al govern Morales, i ha acomplert una dura repressió, que ha causat més de trenta morts i més de mil detinguts d’ençà del canvi de govern. Tot plegat fa difícil que arribi la solució simplement amb una nova votació.
Unes eleccions envoltades de polèmica
La situació actual comença el mateix dia de les eleccions, el 20 d’octubre. Els primers resultats apuntaven a una segona volta entre Evo Morales i l’ex-president Carlos Mesa, però després de vint-i-tres hores amb el recompte paralitzat, Morales passava a ser el clar guanyador sense necessitat d’una segona votació.
L’oposició ja havia fet protestes després de l’aturada i amb el nou resultat van acusar el govern de frau electoral. La demanda d’unes altres eleccions es van reforçar amb l’informe de l’Organització dels Estats Americans (OEA), segons la qual en el recompte hi havia irregularitats i un canvi de tendència sospitós. Finalment va intervenir-hi l’exèrcit i Morales convocà eleccions per evitar un conflicte més gran. Però els militars no en van tenir prou i Morales s’hagué d’exiliar a Mèxic.
Hi ha organitzacions que han posat en dubte que hi hagi hagut frau, perquè el canvi de tendència podia ser explicat pel fet que les actes que arriben més tard són les del món rural, on el suport del Moviment al Socialisme (MAS), el partit de Morales, és molt més gran; alhora, el CEPR mostrava, amb cinc-centes simulacions, que la victòria abans de la parada del recompte ‘no era només possible, sinó probable’.
Un avenç social amb ombres democràtiques
D’ençà que es va fer càrrec del govern, l’any 2006, a Bolívia hi ha augmentat el salari mínim –d’uns 58 euros a 277– i s’hi ha reduït considerablement la desigualtat i la pobresa. Cal tenir en compte que la pobresa extrema afectava tres vegades més els indígenes que no pas els que no ho eren.
El govern Morales també va posar èmfasi en l’educació i va construir cinc mil escoles, quasi tantes com s’hi havien creat en cent vuitanta anys de república. A més, es va impulsar una campanya d’alfabetització, que va fer passar la població analfabeta d’un 13,3% –quan va començar el mandat– a declarar el país ‘lliure d’analfabetisme’ el desembre del 2008. En aquest cas, els indígenes eren el 92% de les persones que no sabien llegir.
Tanmateix, Morales també ha estat acusat d’augmentar sense mesura el poder presidencial i de forçar la llei quan li ha convingut. Un dels exemples més clars és les maniobres per a esquivar el límit de mandats presidencials.
Malgrat que hi ha el límit de dos mandats, Morales ha estat tretze anys al poder (i encara havia d’estar-n’hi quatre més). El 2013 es va tornar a presentar al·legant que amb una nova carta magna, aprovada quatre anys abans i que refundava l’estat, es començava a comptar de zero. La decisió fou avalada per la justícia. I, més tard, per a poder tornar-se a presentar, va convocar un referèndum constitucional per a suprimir el límit de mandat. Però el resultat va ser negatiu: els interessos del president van ser refusats per poca diferència de vots (el 51,3 contra el 48,7%).
Tanmateix, un recurs al Tribunal Constitucional anul·lava els articles de la llei electoral amb l’argument que prevalia el dret del president de ser elegit i del poble d’elegir-lo. Amb aquest canvi, hauria pogut ser triat indefinidament malgrat l’oposició de la població.
Els recursos naturals, una explicació de la crisi?
L’arribada de Morales al poder, a més dels avenços socials, també va implicar un gran canvi en la política econòmica. La primera acció que va acomplir quan va assumir el poder va ser decretar la nacionalització dels hidrocarburs, el gas i el petroli, cosa que va perjudicar els consorcis multinacionals que explotaven els jaciments.
Entre més recursos, el país té la reserva més gran de liti del món. És un mineral utilitzat en la indústria del vidre, de la ceràmica i especialment en les bateries de tota mena de ginys electrònics, com ara mòbils, tauletes i automòbils elèctrics.
L’any passat, l’empresa pública Jaciments de Liti Bolivians (YLB) formava un consorci amb l’alemanya ACY Systems per instal·lar una planta de producció de materials i bateries d’ió liti. I enguany signava un acord amb una empresa xinesa per explotar aquest mineral.
El liti és un dels minerals inclosos dins la llista de recursos dels EUA dels quals calia fomentar la localització i extracció per reduir la dependència respecte de la Xina, dins la guerra comercial que sostenen. D’ací ve que una part important dels partidaris del MAS hagin acusat els nord-americans de ser uns dels principals interessats en el canvi de règim i d’haver-lo fomentat.
Evo Morales mateix, en una conferència de premsa a Mèxic, va dir que la ‘nacionalització dels recursos naturals, com el liti o el potassi, són el veritable fons polític del cop d’estat’. Les ombres de dubte difícilment desapareixeran després d’aquestes declaracions.
L’oposició més extrema fa seu el poder
El 12 de novembre la senadora opositora Jeanine Áñez era proclamada nova presidenta interina de Bolívia, amb un procés marcat per la polèmica. Morales dimitia després de les pressions de l’exèrcit i més tard plegaven el vice-president i els presidents i vice-presidents de les dues cambres.
Tanmateix, per a ser acceptades les renúncies, designar un cap provisional i convocar eleccions calia que ho aprovés la majoria absoluta de l’Assemblea Legislativa, és a dir, vuitanta-cinc legisladors, però l’oposició només en té cinquanta-tres.
En aquesta sessió, la policia impedia l’entrada d’Adriana Salvatierra, presidenta del senat, i de més càrrecs del partit, quan encara no se n’havia analitzat la renúncia i, en tot cas, continuava essent senadora; mentrestant, dins de l’assemblea, sense el quòrum necessari, la senadora Jeanine Áñez, vice-presidenta segona de la cambra fins en aquell moment, es nomenava presidenta del senat i es proclamava presidenta interina per designació constitucional, d’una manera semblant a allò que va fer Juan Guaidó a Veneçuela.
Encara que el govern hauria de ser exclusivament per a convocar eleccions, la nova presidenta ha format un executiu amb un tarannà ideològic clar: ultraconservador, de fort caràcter fonamentalista religiós i sense cap indígena, malgrat que són més de la meitat de la població.
La candidatura del partit d’Añez només ha obtingut un 4% dels vots en aquestes eleccions i ella no ha estat reelegida. Tanmateix, continuava essent senadora fins al gener, quan els nous legisladors haurien assumit el càrrec. El suport l’ha trobat principalment al carrer, amb una figura clau de les protestes: Luis Fernando Camacho, que va aparèixer al balcó quan es va presentar la presidenta autoproclamada.
Fernando Camacho, conegut com el ‘Macho Camacho’ [‘Mascle Camacho’], cap del Comitè Pro Santa Cruz i representant de la burgesia local ha fet un discurs racista, anticomunista i ultrareligiós, amb crides constants a Déu i a ‘expulsar Satanàs de Bolívia’.
Unes altres eleccions?
El nou govern ha començat a aplicar canvis a l’estat, tot i que està de manera interina. En teoria, ha de convocar eleccions abans de noranta dies. Entre més accions, ha reformat la cúpula militar i ha aprovat un decret que eximeix l’exèrcit de responsabilitats penals, fet que dóna total impunitat a les protestes. Cal remarcar, a més, que s’ha creat una fiscalia especial per perseguir tot de càrrecs del MAS, acusats de subversió i sedició.
Els nous dirigents han blocat el funcionament normal de les institucions. L’Assemblea Legislativa, que volia debatre les renúncies aquest dimarts, va suspendre la sessió ‘en nom de la pacificació’, mentre Morales denunciava la presència de militars davant el parlament.
Denunciamos ante la comunidad internacional que al viejo estilo de las dictaduras, la Plaza Murillo se encuentra cercada de tanquetas militares. El gobierno golpista de Mesa, Camacho y Áñez tiene un plan para cerrar la Asamblea Legislativa Plurinacional. #GolpeDeEstadoEnBolivia
— Evo Morales Ayma (@evoespueblo) November 19, 2019
Un fet que cal destacar és que l’oposició a Morales era més heterogènia que no pas els actuals governants, amb la mobilització dels estudiants de la Paz arran dels dèficits democràtics i alguns grups d’indígenes descontents amb algunes decisions, com ara la construcció d’una carretera al parc natural Isiboro-Sécure. Aquests sectors, tot i participar inicialment en les protestes, tampoc no sembla que donin suport al govern de facto. Encara menys tenint en compte que s’han multiplicat els atacs racistes i la cremada de la bandera wiphala, la dels pobles originaris.
Per tant, aquesta oposició sap que en condicions normals difícilment guanyaran a les urnes, especialment, el sector minoritari i ultraconservador que té el poder ara. La incògnita és si el país es podrà dirigir cap a una transició ordenada amb unes noves eleccions en què tothom accepti el resultat, o bé si la situació continuarà degradant-se, amb una repressió creixent, que porti cap a un règim cada vegada més autoritari al cor de l’Amèrica del Sud.
