El boicot al cinema israelià

Aquest cap de setmana als cinemes Girona de Barcelona s’havien de projectar pel·lícules de dos festivals de cinema: del festival de cinema israelià Seret i del festival de cinema iranià. Però el festival israelià finalment s’ha hagut de fer en una altra sala, perquè Cinemes Girona ha decidit de no projectar-ne els films. Segons els organitzadors del festival, per les pressions de la plataforma de boicot a Israel (BDS), que sembla que havien enviat correus electrònics amenaçadors als propietaris dels cinemes Girona. Els propietaris d’aquests cinemes, llegeixo a la premsa, diuen: “no volem afegir res, ni podem”. I demanen comprensió per aquesta posició. Quan es va inaugurar el festival de cinema israelià, en una altra sala, d’amagat, els organitzadors del festival van mostrar-se empàtics amb els amos dels cinemes Girona i van atacar BDS. Van dir que el festival tirava endavant igualment. Però que no volien dir on es projectaven els films per no donar informació als boicotadors. Qui compra l’entrada, sap a quina sala ha d’anar. La resta, no.

Darrere el BDS hi ha la idea que els estats fan servir la cultura per projectar les seva política. I, per tant, que col·laborar amb un festival de cinema israelià és col·laborar amb la política de Netanyahu. No sé si pensa igual Lior Askhenazi, un dels actors de la pel·lícula Karaoke, que es projecta en aquest festival: una comèdia sobre el despertar d’una parella de seixanta anys, atrapada en la rutina en un barri residencial de Tel-Aviv. Desconec si Karaoke va a favor de la política de Netanyahu. Sí que sé que l’actor, Lior Askhenazi, n’ha rebut els atacs. Del govern d’Israel, vull dir.

Lior Askhenazi, el Cary Grant d’Israel, és el protagonista de Foxtrox, una pel·lícula de ficció en què es veu com l’exèrcit d’Israel tapa l’assassinat de quatre joves àrabs en mans d’un soldat israelià a Cisjordània. Un soldat que confon una llauna de cervesa que surt d’un cotxe palestí per una granada. Això és ficció. Allò que és veritat és que el ministre de Cultura israelià es va negar a anar a la cerimònia de lliurament dels premis a Foxtrox. Va dir que era un film que denigrava l’exèrcit israelià. Després de la controvèrsia, el director, Maoz, i l’actor principal, Lior Askhenazi, van ser assetjats per l’extrema dreta israeliana i per membres del govern Netanyahu. Lior Askhenazi, doncs, ha rebut, a la vegada, el boicot de la campanya BDS antiisraeliana i de ministres israelians.

Ara, el festival de cinema iranià no s’ha pas suspès. No hi ha cap campanya en contra, ni sembla que ningú hagi enviat correus als cinemes Girona perquè no projectin les pel·lícules. A diferència dels films israelians, els iranians es poden veure a cinemes que no són catacumbes amagades. Però una actriu iraniana ha volgut dir-hi la seva. I ahir, en un article al diari Ara, titulat, No ajudeu els nostres repressors, explicava que una cosa és el cinema independent iranià i una altra un festival com aquest, en què es projecten films que solament mostren la cara que interessa a la República Islàmica i a la Fundació Farabi, que l’organitzen. A diferència dels films de Lior Ashkenazi, diguem que són poc crítics amb el règim.

A propòsit, la setmana que ve es projectarà als cinemes Girona el Festival de Cinema Japonès. I d’aquí a uns quants mesos veurem, espero, una nova edició del Festival de Cinema Jueu, que no és el mateix que el Festival de Cinema Israelià.