La segona bufetada d’Oliu al BBVA

Al cap de mitja hora d’obrir el mercat, les accions del Banc Sabadell han baixat d’un 1,5% i les del BBVA han pujat d’un 1,5%. Res de l’altre món, però la negativa del banc d’origen català havia fet girar la truita a la borsa. Ara els que demostraven estar contents amb la decisió del senyor Oliu eren els accionistes del banc que ha fracassat en el segon intent en quatre anys de comprar l’entitat vallesana, mentre els accionistes del “no” es retiraven prudentment, veient la pèrdua d’una prima que els hauria assegurat la decisió contrària i que molts ja tenien coll avall.

La primera cosa que cal demanar-se és qui hi surt guanyant i qui no, amb la negativa. Jo diria que els primers que avui deuen estar contents són els treballadors, que, després de les declaracions a la defensiva dels sindicats i la promesa de fer una entrada no traumàtica pel BBVA (ja sabem tots com les gasten en aquesta mena de compres i qui ho acaba pagant sempre), de segur que han passat una setmana amb un rau-rau d’inseguretat més que justificat pels resultats de l’abundosa història d’aquestes operacions que s’ha viscut aquí, no fa pas tant de temps. De moment, sembla que poden respirar més tranquils.

També deuen estar contents molts petits empresaris i estalviadors, perquè mantindrem una mica més de competència a Catalunya, on totes dues entitats són molt arrelades: per motius de naixement, l’una, i per successives compres gegantines fetes, l’altra. De moment, ahir mateix, Foment del Treball expressava el suport al Banc Sabadell pel rebuig a la fusió amb el BBVA, segons fonts de la patronal. La Cambra de Barcelona ja s’havia manifestat abans de la decisió. “Una absorció que fes desaparèixer o diluís el paper clau que té el Sabadell seria perjudicial en l’àmbit econòmic i financer català”, havia dit el president de la Cambra, Josep Santacreu. La PIMEC també hi deia la seva abans de la decisió. “Tot allò que sigui concentració i pèrdua d’oferta no ho podem valorar positivament. Per a les pimes, la reducció d’entitats és dolenta”, recordaven. El cas és que el Sabadell ha estat sempre un dels bancs amb què més han treballat les pimes. Aquest era precisament un dels atractius per al BBVA. No gosaria dir cap percentatge concret, però crec que la xifra deu ser molt alta.

Ni tampoc agradava gaire al govern català. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va celebrar ahir la decisió del Banc Sabadell i, en una piulada, va assenyalar: “Catalunya necessita més bancs, no menys. Una absorció així suposaria una gran pèrdua d’ocupació, una concentració inacceptable i un perjudici per a ciutadans i empreses.”

I al govern espanyol tampoc no li feia gaire gràcia l’operació. Tot i la neutralitat institucional que mirava de mantenir –”És una decisió empresarial”, va dir–, la vice-presidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, havia manifestat “moltíssima preocupació” per una possible fusió entre totes dues entitats. “Estem en una concentració entorn del 40% i ara arribaríem al 70%. Per tant, hi ha risc sistèmic en la configuració de les entitats financeres al nostre país”, va dir a TVE. “Tinc moltíssima preocupació per aquesta operació; hi ha risc de concentració i, a més, és que ja funcionen com un autèntic oligopoli avui a Espanya”, va etzibar al sector financer.

Treballadors, empresaris i governs, doncs, semblen ser els que respiren més tranquils després de la decisió, si hem de fer cas de les coses que han anat dient aquests dies de reflexió del Sabadell, que per a alguns es deuen haver fet eterns. Hi afegirem també els accionistes del BBVA, que veuen que el capital no es diluirà. Recordem que l’oferta del BBVA era de finançar aquesta operació mitjançant una ampliació de capital, subscrita íntegrament pels accionistes de Sabadell, cosa que donaria als actuals propietaris d’aquest banc el 16% de l’entitat fusionada.

I, encara, se’n deuen haver alegrat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i els presidents de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, i de les cambres de comerç del País Valencià, José Vicente Morata, que havien expressat preocupació per la possible fusió, perquè el nou grup arribaria a concentrar el 60% del mercat bancari al País Valencià i la seu social de la segona entitat deixaria de ser a Alacant. “La notícia no m’ha agradat gens ni mica”, va manifestar Mazón, quan va saber la proposta del BBVA.

Suposo que els qui més contents deuen estar pel pes que es treuen de sobre són els components del consell del Banc Sabadell que hagin votat en contra de l’absorció, entre els quals és gairebé segur hi ha el president. Un consell, tot sigui dit, molt peculiar, perquè de les catorze cadires nou són consellers independents, i no hi ha cap accionista de control. L’accionista majoritari, l’inversor mexicà David Martínez Guzmán, posseeix el 3,56% del capital. Alguns altres d’importants, que no tenen representació en el consell però que també posseeixen un percentatge significatiu del capital, són Blackrock i Dimensional Fund Advisors. Tots dos superen el 3%.

Finalment, els que potser no estan contents són els petits accionistes del Banc Sabadell que veien l’oferta del BBVA com una prima important sobre el preu de l’acció actual. Ací cal recordar que quan el BBVA va fer la primera oferta, el 2020, que no va reeixir perquè el Sabadell també se sentia infravalorat, les seves accions cotitzaven a borsa a mínims històrics de 0,25 euros, però avui cotitzen a 1,85. Feu comptes i veureu com han pujat en aquests tres anys i mig. Ara la proposta del BBVA, als canvis del dia de l’oferta, els sortia a 2,22 euros l’acció. Però pensem que tot es pagava amb accions i res en efectiu, i això vol dir que una possible baixada en les accions del BBVA feia que el “negoci” fos menor.

De fet, a la carta que el Banc Sabadell envia a la CNMV hi ha dos aspectes que a mi em semblen clau i un afegitó per a quedar bé, davant la societat en general. Diu, textualment: “El Consell considera que la proposta infravalora significativament el projecte de Banc Sabadell i les seves perspectives de creixement com a entitat independent. Així mateix, la caiguda significativa i la volatilitat del preu de l’acció de BBVA els últims dies genera una incertesa addicional sobre el valor de la proposta. […] El Consell creu que aquesta decisió està, a més, alineada amb l’interès dels clients i empleats de Banc Sabadell.”

La segona frase pot fer pensar que si, en lloc de ser un simple intercanvi de papers –que certament impliquen un risc a l’hora de valorar la bondat final de l’operació–, l’oferta hagués inclòs diners efectius per als accionistes, potser la decisió hauria estat una altra. No ho sabem, però ho podem pensar. És per això que crec que la tercera frase és d’ornament, és a dir, per a quedar bé. No ens enganyem.

En canvi, en la primera frase, la de la infravaloració, l’entitat repeteix l’argument de fa quatre anys per a rebutjar l’operació. És cert que, una vegada superats els problemes amb el banc anglès TSB, les perspectives són força bones. Recordem que el Sabadell ve de tancar el millor any de la seva història i que “el 2024 serà el de la consolidació del model de negoci”, segons que va dir Josep Oliu a la junta. I fa quinze dies es comunicava que havia obtingut un benefici net atribuït de 308 milions d’euros durant el primer trimestre del 2024, un 50,4% més que el mateix període de l’exercici passat. Aquest resultat s’ha sostingut principalment pel dinamisme de l’activitat comercial i la millora de la qualitat dels actius, que han permès d’elevar el marge d’interessos i reduir les provisions, segons l’entitat.

El conseller delegat del banc, César González-Bueno, destacava el dia de la presentació de resultats el bon començament d’any. “El 2023 va ser un bon exercici i el 2024 estem orientats al creixement en totes les nostres línies de negoci. Hem tingut un excel·lent trimestre a la banca corporativa, a les empreses, la banca privada i les hipoteques, i, a més, hem accelerat la captació de clients digitals particulars i hem llançat el compte per a autònoms.” I afegia: “A principi d’any anunciàvem que aquest seria un exercici de més creixement i ho complim, gràcies a una forta proactivitat comercial, tot mantenint el rigor en l’admissió de riscs.”

El fet és que després del “no” i els comptes que ha presentat el primer trimestre, hi ha qui recorda que no fa tant es parlava de l’interès del Banc Sabadell per a comprar Unicaja, una entitat amb la qual, territorialment, serien molt complementàries. El mes de març cap de les dues entitats no va confirmar que hi hagués moviments, però la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) sí que es va posar en contacte amb totes dues entitats per a saber què passava i si havien de comunicar-los res. La resposta va ser negativa, però la qüestió és que hi ha un informe del Barclays Bank analitzant les xifres que implicaria la fusió d’ambdues entitats.

Ara, no avancem hipòtesis. De moment, hi ha hagut la segona bufetada d’Oliu al BBVA. La pregunta és que farà el banc basc. D’entrada, cal veure si manté l’interès i opta per fer una OPA hostil –una cosa totalment inusual en la banca domèstica–, aprofitant l’alta fragmentació de l’accionariat de Sabadell i l’absència d’un nucli dur.

Hi ha més opcions, en cas de voler persistir en l’ofensiva, com ara millorar la proposta i posar diners efectius sobre la taula. De totes maneres, després de la dura resposta del Sabadell, no sembla pas una opció gaire plausible en aquests moments. I la més senzilla, acceptar la derrota i donar per frustrat l’intent. Aquesta última alternativa no tindria impacte en les xifres del grup basc, però el segon fracàs en quatre anys sí que deixa tocada la reputació i la imatge del BBVA, segons molts analistes.

En definitiva, de moment es tanca una porta, però quan hi comença a haver moviment al mercat bancari acostuma a tenir continuïtat. Forma part de la història recent de la banca a l’estat espanyol. N’hi ha prou de recordar que el 2008, quan va començar la gran crisi, hi havia 62 bancs i caixes d’estalvis. Quinze anys després, hi ha 9 grups. Malgrat la gran concentració, els fets que comentem ens diuen que n’hi pot haver encara més…