La maniobra del BOE: La temptació del PSOE de voler complicar la vida a Puigdemont

Durant uns quants dies va córrer la idea que tan bon punt el congrés espanyol aprovés definitivament la llei d’amnistia –cosa que va fer ahir, 30 de maig–, el text es podria publicar l’endemà mateix al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i entraria immediatament en vigor. Però no: quan feia pocs minuts que el ple del congrés havia votat l’aixecament del vet del senat a la llei, el govern espanyol va fer córrer, mitjançant l’agència Efe, la informació segons la qual la publicació al BOE seria “a partir de la setmana que ve”, i el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, va comparèixer per dir que seria “aquests dies vinents”. Sense concretar-ho més. El govern de Pedro Sánchez té el control del temps i, amb aquest calendari tan capriciós que ha fet coincidir l’amnistia, les eleccions europees i la investidura a Catalunya, pot jugar –si vol– a complicar el retorn promès de Carles Puigdemont.

I a Madrid, de portes endins, ja fa un parell de dies que fan travesses. Perquè Puigdemont va anunciar en campanya que tornaria de l’exili el dia que hi hagués el debat d’investidura del candidat a presidir la Generalitat, tant si era ell com si no, comptant que la llei d’amnistia ja faria unes setmanes que hauria entrat en vigor. La data límit per a aquesta sessió és el 25 de juny, i si la publicació de la llei al BOE es demora, l’amnistia hi podria arribar pels pèls, i potser no hi hauria temps per a l’aixecament efectiu de les ordres de detenció en compliment de la llei.

Per entendre-ho, amb el calendari a la mà i amb el relat que el govern espanyol mateix ha transmès avui mateix als mitjans espanyols: abans de la publicació al BOE, cal que la llei surti publicada al Butlletí Oficial de les Corts Generals, amb la transcripció prèvia del debat i del resultat de la votació en el diari de sessions del congrés. Compten que això trigarà ben bé una setmana, de manera que ens situaríem entre el 6 i el 7 de juny, a l’acabament de la campanya de les eleccions europees. Tot seguit, serà el ministeri de la Presidència, que dirigeix Bolaños i que també és el ministeri de les Relacions amb les Corts, que, en principi, de manera immediata ho farà arribar a la casa reial espanyola.

Un joc entre Bolaños, la casa reial i els jutges

El rei espanyol és qui finalment ha de sancionar la llei i ordenar-ne la publicació al BOE. Ara per ara, ningú ja no fabula amb la possibilitat que Felipe VI s’hi negui, perquè és un acte degut, formal i regulat per la constitució espanyola. Però disposa de quinze dies per a fer-ho, segons que especifica l’article 91 de la constitució. I és aquí on el temps es pot allargar més. A la premsa espanyola ja circula la idea que l’amnistia no entrarà en vigor fins després de les eleccions europees. I si van passant els dies i la llei no apareix al BOE: de qui serà culpa? Del ministeri de Bolaños, que encara no haurà traslladat el text a la casa reial? O de Felipe VI, que estirarà tant com podrà aquests quinze dies de què disposa? Tot plegat, amb aquest horitzó del 25 de juny com a data límit per a la investidura.

Endarrerir l’entrada en vigor de la llei vol dir allargar el neguit dels represaliats que se n’haurien de beneficiar. I, en el cas dels que tenen mesures cautelars pendents, que són els exiliats per la causa de l’1-O, endarrerir el moment en què el jutge Pablo Llarena hauria de decidir si els les retira immediatament, tal com la llei diu que cal fer. És possible que a Llarena ni li passi pel cap, i que faci cas del criteri dels fiscals de la causa contra el procés, que passats tan sols uns minuts de l’aprovació de la llei han deixat clar que no s’haurien d’aixecar les ordres de detenció de Puigdemont, de Comín, ni de Puig perquè no es pot aplicar l’amnistia en la causa contra l’1-O per malversació.

Però, en tot cas, amb la llei ja entrada en vigor, el Suprem preveu de donar un termini de deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la conveniència d’aplicar-los l’amnistia i d’aixecar les mesures cautelars. De manera que és ben possible que el Suprem no vulgui retirar l’ordre de detenció quan Puigdemont torni, i això el president ho sap, n’és conscient i té dit i repetit que no li impedirà de tornar.

Amb l’amnistia a la mà, empresonar-lo seria un acte il·legal. Però no seria el mateix que Puigdemont tornés amb ordres de detenció vigents i l’amnistia vigent que sense haver entrat en vigor la llei d’amnistia: amb una detenció, la presó preventiva seria aleshores inevitable, per més que fos una qüestió de pocs dies que l’amnistia entrés en vigor. La qüestió és si el PSOE pot tenir la temptació de jugar amb aquest control del calendari que pot afectar la situació de llibertat de moviments de Puigdemont, i si, arribat el cas d’una demora de l’entrada en vigor de l’amnistia, el president a l’exili tornaria igualment.