El BNG, a la porta d’un triomf històric del nacionalisme gallec

Amb tan sols cinc setmanes de marge de les eleccions gallegues del 18 de febrer, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) és a menys de 5.000 vots d’un resultat històric que permetria al nacionalisme gallec de conquerir govern de la Junta per primera vegada. Aquesta és la previsió que apunta el sondatge publicat diumenge per La Voz de Galicia, el primer gran baròmetre del cicle electoral, que arriba enmig d’una crisi que ha deixat l’actual executiu del PP contra les cordes i que pot obrir la porta a un tomb radical en la política gallega.

El BNG, amb la victòria al cap dels dits

D’entrada, els resultats del sondatge de La Voz de Galicia no semblen especialment favorables al BNG: el PP de Rueda perdria tres escons però continuaria tenint la majoria absoluta, amb 39 escons, gairebé el doble que el BNG (amb 20, en guanyaria un). El PSdeG-PSOE també en guanyaria un i n’obtindria 15, i Sumar seria quarta força amb un sol representant. Vox i Podem no hi tindrien representació, com tampoc la Democracia Ourensana del batlle d’Ourense, Gonzalo Pérez Jácome.

Aquest resultat deixaria una hipotètica coalició entre el BNG, el PSdeG i Sumar amb 36 escons, a tres de distància del PP que tornaria a governar. Tanmateix, els detalls del sondatge revelen un resultat molt més favorable per al BNG (i desfavorable per al PP) que no el que es pot deduir del còmput d’escons.

Els cas és que, tot i la distància d’escons entre el PP i el BNG, l’enquesta deixa la candidata de la formació galleguista, Ana Pontón, a menys de 5.000 vots de la presidència de la Junta, segons que explica a Twitter el periodista i politòleg Anxo Lugilde.

Aquesta xifra, explica, prové del poc marge que separa el PP del seu darrer escó a la província de la Corunya (0,42% amb el BNG) i la província de Pontevedra (0,3% amb Sumar). Amb una participació d’un 64%, diu, caldria un total de poc menys de 5.000 vots perquè el BNG i Sumar arrabassessin dos escons al PP en aquestes províncies (el PP, en canvi, hauria de guanyar un 1,9% a Lugo i un 1,3% a Ourense per a arrabassar al PSOE els seus darrers dos escons). Això deixaria el PP amb 37 escons, un menys que la majoria absoluta, i la coalició BNG-PSdeG-Sumar amb 38, justament la xifra que marca la majoria absoluta al parlament gallec.

Si el PP continua conservant aspiracions de preservar la majoria absoluta tot i obtenir un resultat “força baix” al sondatge, explica Lugilde, és pel valor doble del vot a les dues províncies menys poblades de Galícia, Lugo i Ourense, que són també les més conservadores. Aquesta és la dinàmica que ja es va veure en les eleccions espanyoles de l’any passat, en què el bloc progressista va obtenir poc més del 50% dels vots però tres escons menys que el PP, que n’obtingué tretze. Amb un repartiment proporcional dels escons d’acord amb la població de cada província, explica Lugilde, el PP hauria caigut a nou escons i la resta de formacions progressistes n’haurien obtingut deu, un més.

De fet, afegeix, el bloc format pel BNG, el PSdeG i els aliats de Podem i els seus successors, s’ha imposat aritmèticament en totes les eleccions municipals espanyoles i europees a Galícia des del 2014, però no ha estat capaç d’imposar-se en cap elecció gallega (tret del 2016). El sondatge d’aquest cap de setmana, per tant, trencaria del tot amb aquesta tendència –en un context, el gallec, on seria el BNG qui es trobaria en posició d’encapçalar aquest hipotètic bloc. En aquest sentit, remarca Lugilde, el sondatge evidencia una situació en què el nacionalisme gallec no es trobava d’ençà de l’esclat de la guerra del 1936-1939 sota la batuta de Castelao: esdevenir la principal alternativa de govern a la Junta.

La crisi dels microplàstics encén la campanya i deixa el govern a contrapeu

El sondatge és previ a l’esclat de la crisi derivada de l’abocament de microplàstics a la costa de Galícia, que ha enfrontat tant l’oposició com l’executiu espanyol amb el govern gallec, acusat de manca de transparència i d’inacció.

“La política de comunicació de la Junta [durant la crisi] ha estat completament opaca. No han donat explicacions i han mentit molt”, explica María Obelleiro, directora de Nós Diario. Ahir, el govern gallec va reconèixer que havia tingut constància de l’abocament el 13 de desembre –21 dies abans que no havia admès originalment Rueda– i va activar finalment el nivell 2 d’alerta, un dia més tard que no Astúries. També reiterà que els bocins de plàstic no eren perjudicials, tot i que la Unió Europea advertí a l’octubre que eren tòxics i podien fins i tot afectar la salut humana.

“La gent està molt enfadada: la Junta no ha pres la iniciativa en cap moment, ha estat el poble gallec que ha posat fil a l’agulla i s’ha hagut d’organitzar per a netejar les platges. El govern ha actuat d’esquena als ajuntaments afectats i a tots als gallecs; és normal que la gent se senti menyspreada“, diu Obelleiro. I afegeix: “No sé fins a quin punt influirà en els resultats, però la qüestió deixa empremta entre la societat.” Pontón i l’oposició han comparat aquesta crisi amb la del Prestige, la catàstrofe ecològica que va precipitar la fi de l’era Manuel Fraga al capdavant de la Junta i la victòria electoral del socialista Emilio Pérez Touriño.

Un altre factor que pot ajudar el BNG és la candidatura de Rueda, a qui Obelleiro explica que molts electors –i fins i tot sectors del PP gallec– perceben com un dirigent sense la influència electoral que Feijóo sí que era capaç de comandar. “Rueda no té res a veure amb Feijóo. La gent el percep com un candidat molt més dèbil; el veuen supeditat a la seva figura –explica–. Crec que és un candidat que no agrada, no tan sols entre els votants sinó també entre molts dirigents del PP: no és un home que desperti confiança ni que tingui carisma.” En contraposició a la figura de Rueda, Lugilde posa d’exemple Ana Pontón, que –a còpia de reivindicar-se com “la casa comuna del nacionalisme” i “l’alternativa de futur”– ha aconseguit aprofitar l’esfondrament de Podem per fer del BNG el líder indiscutit de l’oposició a Galícia ,després d’una dècada de travessa pel desert en què fou última força en tres eleccions consecutives (el 2009, el 2012 i el 2016).

Així i tot, tant Obelleiro com Lugilde coincideixen a assenyalar que el control del PP sobre l’ecosistema mediàtic gallec serà un gran obstacle per a qualsevol alternativa al govern actual. “El canvi a Galícia és molt difícil, perquè entre més coses el pluralisme informatiu –si és que n’hi ha– continua essent mínim”, explica Lugilde. El periodista i politòleg cita com a exemple d’aquest control informatiu la presentació del sondatge aquest cap de setmana a La Voz de Galicia, que no parlava de l’estretor del marge que separa el BNG de la Junta tot i l’evidència numèrica.

Obelleiro afegeix: “La qüestió mediàtica és un factor elemental a l’hora d’explicar les majories absolutes del PP a Galícia, del meu punt de vista. Tota la política de subvencions directes als mitjans de comunicació ha creat un periodisme completament clientelista i acrític, i qualsevol projecte periodístic independent és emmordassat directament.” I sentencia: “El Partit Popular té una màquina electoral potentíssima. És molt més que no pas Rueda.”