06.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 06.03.2023 - 21:43
El moviment contra la reforma de les pensions no s’atura i la Intersindical, que uneix els vuit principals sindicats, vol impulsar avui una jornada de protestes “multitudinària, sense precedents i inoblidable”.
En aquest sisè dia de mobilitzacions a Catalunya Nord, hi haurà una manifestació a Perpinyà, a la plaça de Catalunya, a les 10.30, que es preveu que tingui un seguiment multitudinari. Però les accions començaran molt abans, i ja les 7.30 hi ha una convocatòria per a paralitzar els accessos nord i sud a la ciutat, amb peatges i glorietes blocats.
La previsió és que la vaga general sigui molt seguida als transports, a la indústria, a l’ensenyament i als serveis públics, que seran aturats amb piquets d’ençà de primera hora del matí. L’objectiu és que la mobilització no duri un dia i prou, i els sindicats asseguren que ja preparen accions per a demà i els dies vinents.
El ministre de Transports francès, Clément Beaune, ha dit: “Ens trobarem sens dubte en un dels dies més difícils que hem conegut aquests darrers anys.” Les principals empreses de transports ja han alertat que hi haurà greus alteracions i han recomanat de cancel·lar o endarrerir els viatges prevists per a avui.
Demà, dia 8, també hi haurà mobilitzacions pel Dia Internacional de la Dona. I per a demà passat, dia 9, el sindicat Força Obrera ja demana de blocar el peatge del Pertús, fet que dificultaria molt la connexió amb el Principat, car paralitzaria una via per on circulen uns vuit mil camions cada dia.
La reforma de les pensions ara mateix es debat al senat francès i és previst que la votació definitiva es faci a final de mes i, en cas d’aprovar-se, entri en vigor a final d’estiu. Un sondatge de fa pocs dies revelava que un 72% dels ciutadans de l’estat francès s’oposaven al projecte de llei, i això vol dir un augment de sis punts dels qui insten el govern francès a abandonar els canvis que vol impulsar.
Què implica la reforma de les pensions?
La reforma de les pensions és un punt central del programa de Macron. L’any 2017, quan va ser elegit per primera vegada, va anunciar una reforma per a simplificar el sistema. Hi havia un total de trenta-set règims diferents, adreçats, entre més sectors, a treballadors d’empreses públiques, funcionaris i militars. No obstant això, Macron va assegurar que en cap cas no apujaria l’edat de jubilació.
En un estudi de recomanacions del juliol del 2019, que havia de servir per a elaborar el projecte de llei, ja es proposava d’endarrerir la jubilació de 62 anys a 64. Però va restar aturat per la covid.
Amb la reelecció de Macron es reactivà el projecte. I, finalment, Elisabeth Borne presentà la reforma el 10 de gener proppassat, després de mesos de consulta amb els agents socials. Ara els tres grans objectius són: endarrerir l’edat legal de jubilació, eliminar els plans especials i augmentar la pensió mínima.
L’edat legal de jubilació s’endarrerirà tres mesos cada any, de manera que l’any 2027, quan hi tornarà a haver eleccions, ja serà de 63 anys i 3 mesos; i el 2030 s’haurà arribat a 64. La primera generació que es jubilarà a 64 anys serà, doncs, la nascuda l’any 1968. També s’afegeix un any al temps que cal haver treballat per a tenir el dret d’una jubilació completa i el 2027 ja caldrà haver cotitzat 43 anys.
El sistema s’adaptarà perquè els treballadors de llarga trajectòria no cotitzin més de 44 anys. Els que van començar abans de 16 anys podran jubilar-se anticipadament, a 58; si van començar entre 16 i 18 anys, a partir de 60 anys; i entre 18 i 20 anys, a partir de 62.
La pensió mínima passarà a ser del 85% del salari mínim, és a dir, 1.200 euros el mes. El canvi no afecta solament els nous jubilats, sinó tothom, fet que implicarà un augment de les pensions de vora dos milions de pensionistes.
La majoria de règims especials es “tancaran”, és a dir, es mantindran per als qui en tenen, però els nous jubilats ja no podran accedir-hi. Per una altra banda, en la categoria anomenada activa, com ara sanitaris o bombers, l’edat de jubilació s’endarrereix de 57 anys a 59; i en la superactiva, com ara policies o funcionaris de presons, passa de 52 anys a 54.
