‘Blockchain’: la innovació que garanteix la transparència a les eleccions del Consell per la República

Les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República són tota una renovació democràtica respecte de les altres, com ara les que serveixen per a triar els diputats dels parlaments de Catalunya, del País Valencià o de les Illes. D’una banda, és una innovació perquè els electors votaran directament els seus representants, sense llistes ni partits, en dues urnes diferents: la de ciutadans no electes i la de càrrecs electes. Gràcies a la tecnologia, es pot fer un pas endavant en l’apoderament democràtic i reduir la distància entre representant i representat. Es donen estris perquè els candidats siguin accessibles i puguin conversar directament amb els votants. Altrament, serien unes eleccions absolutament decantades cap als candidats més populars, fet que el Consell per la República vol evitar.

D’una altra banda, el fet que siguin unes eleccions completament digitals les converteix en un envit per a garantir la integritat del vot, la privadesa i la transparència del procés electoral diferents dels de les votacions convencionals. Per garantir la seguretat de les eleccions, el Consell per la República ha emprat la tecnologia blockchain, o cadena de blocs, un protocol de processament de les dades descentralitzat, basat en la criptografia. L’aplicació més coneguda de la tecnologia blockchain és la que permet les criptomonedes –com Bitcoin o Ethereum–, però té una infinitat d’usos a l’abast: contractes intel·ligents, emmagatzematge al núvol, gestió d’autories, transaccions econòmiques i tota mena de registres o, en el cas que ens ocupa, votacions de tota mena.

Resumidament i explicat de manera planera, la tecnologia blockchain garanteix un registre d’informació que, una vegada escrita, ja no es pot modificar. Fonts del Consell per la República encarregades del disseny electoral consultades per VilaWeb fan un paral·lelisme amb un gran llibre de registre que, quan se n’ha emplenat una pàgina, ja no es pot canviar. S’hi podria afegir una pàgina nova dient que s’invalida el contingut de l’anterior, però la primera quedaria escrita i, per tant, es podria consultar. Gràcies a això es permet un seguit de verificacions que serveixen per a assegurar que el resultat electoral és fidel a allò que la gent realment ha votat i que no hi ha hagut cap modificació ni en el vot ni en el cens.

Un altre punt molt important en unes eleccions, analògiques o digitals, és la privadesa del votant. És a dir, que no es pugui identificar un vot en concret amb una persona concreta. A les eleccions convencionals, vot i votant se separen quan la butlleta de vot s’introdueix a l’urna. A partir de llavors l’única informació que queda registrada és si aquella persona ha votat, i el nombre de votants de cada mesa ha de coincidir amb el nombre de vots de l’urna, però no hi ha manera de relacionar vot amb votant. Amb el sistema blockchain, el procediment no és tan diferent. Simplificant, la informació de la votació se separa en dues galledes. En l’una hi va la informació del qui ja ha votat, i en l’altra el sentit del vot. Un cop feta la votació es podran comptar totes dues galledes i veure si coincideixen el nombre de vots i el de votants, però no hi ha cap manera de relacionar un vot individual amb aquell qui l’ha emès.

Malgrat que el sistema blockchain és una tecnologia complexa, els electors no tindran dificultats per a votar. “Combinem les eines i sistemes de seguretat, que poden ser complexos, amb les facilitats a l’usuari. Els membres del Consell obriran la seva aplicació o la web, votaran i ja està. No tindran cap complicació addicional, no cal ser informàtic per a poder votar a les eleccions de l’Assemblea de Representants”, garanteix el Consell per la República.

Protecció contra sabotatges i intents de manipulació

Qualsevol procés electoral ha d’estar protegit contra intents de manipulació del resultat o sabotatges d’agents externs que vulguin boicotar-lo. I el Consell per la República, per l’historial de ciberatacs al procés d’independència, n’és perfectament conscient. Com ja hem dit, el blockchain permet de desar un registre inalterable a tot allò que ha passat durant la votació, de manera que si hi hagués una activitat fraudulenta es podria localitzar amb facilitat i corregir-la, si calgués tot invalidant els pocs vots manipulats.

De totes maneres, la tecnologia blockchain no és pas l’única que s’ha desplegat per garantir la seguretat de les eleccions a l’Assemblea de Representants, sinó que per cada element o circumstància es fa servir la tecnologia que més li escau. Un exemple és el sistema de doble validació del votant per evitar que algú voti més d’una vegada. Per a poder votar, caldrà identificar-se a la pàgina web o l’aplicació amb la Identitat Digital Republicana i la contrasenya o, aquells qui tinguin el carnet físic, escannant-ne el codi QR. A l’hora de votar, també caldrà introduir el document d’identitat estatal que es va fer servir quan es va registrar per primera vegada.

Aquests mecanismes impedeixen intents de frau i manipulació, però les eleccions a l’Assemblea de Representants també són protegides contra atacs cibernètics que vulguin fer caure el sistema. Segons que indiquen els responsables del Consell, seria molt difícil que un atac fos reeixit perquè el sistema informàtic no serà en un únic ordinador o en un grup reduït que pugui ser objectiu de l’atac, sinó que és distribuït en molts ordinadors al núvol. Quan s’ha d’executar una funció, es fa des d’un ordinador anònim del núvol que cada vegada és diferent.

Una altra mena d’atac habitual consisteix a enviar milers de sol·licituds al servei amb l’objectiu de fer-lo col·lapsar. S’anomena atac DDOS o de denegació de servei. Però el fet que la votació sigui durant tres dies el fa inviable. Algú podria intentar de coordinar un atac com aquest durant un període de temps reduït, però mantenir-lo actiu els tres dies que durarà la votació seria inassumible.