L’intent de blocatge de Telegram destapa el retorn de la pirateria

La pirateria ha tornat. Després d’uns anys en què l’auge de les plataformes la va enfonsar, les empreses productores de continguts audiovisuals i d’entreteniment la tornen a tenir en el punt de mira. De fet, el jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz va ordenar de suspendre cautelarment l’aplicació de missatgeria instantània Telegram arran d’una denúncia presentada per Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus per presumpte ús no autoritzat de contingut audiovisual subjecte a drets d’autor.

Hi ha molts tipus de pirateria. I hi ha pocs productes digitals que no es puguin trobar gratuïtament a internet. Ara bé, les més habituals són les que afecten els continguts audiovisuals, el programari de Windows i, sobretot, els esports, concretament, el futbol. En aquest sentit, el jutjat mercantil 8 de Barcelona va admetre una diligència preliminar sol·licitada per la Lliga espanyola de futbol que requeria a les teleoperadores la cessió de les dades personals dels usuaris que compartien il·lícitament els seus continguts, és a dir, dels que retransmetien els partits de futbol sense autorització i obtenint-ne benefici econòmic. A més, la competició que dirigeix Javier Tebas va eliminar cinquanta-vuit aplicacions de mòbil que oferien els partits il·legalment només en els primers tres mesos de competició. Segons que va explicar el president de la Lliga, aquestes plataformes havien estat descarregades més de cinc milions de vegades a tot el món.

Quant al consum il·legal de sèries i films, segons que indica el Baròmetre OTT del 2023 que elabora la consultora GECA, el 44,3% dels usuaris de plataformes audiovisuals també consumeix uns altres continguts pirates. A més, en els usuaris de 18 anys a 24, el percentatge s’enfila fins al 75%.

L’increment dels preus fa enfilar la pirateria

Sobre les motivacions, l’Observatori de la pirateria i els hàbits de consum de continguts digitals, encarregat per la Coalició de creadors i indústries de continguts –entitat formada per empreses com Mediapro, l’SGAE i la Lliga–, recull que el 57% dels usuaris que consumeix productes pirates ho fa perquè considera que l’original és massa car. A l’estat espanyol, veure el futbol legalment, sigui per Movistar o per Orange, té un cost mínim superior als 100 euros el mes. “La Lliga espanyola està sobredimensionada a l’estat espanyol. No pot ser que costi més cara que la lliga alemanya, on hi ha un poder adquisitiu més alt. és inviable”, diu Francisco Garrobo, integrant de Pirates de Catalunya.

Igualment, aquests darrers tres anys, els preus de les principals plataformes de streaming no han parat de pujar. Un informe global de la consultora Convergence Research Group assenyala que els preus van créixer d’un 10% el 2022 i d’un altre 10% el 2023. Centrant el focus en l’estat espanyol, Netflix, que és la més popular, ha encarit la versió premium un 50% i n’ha eliminat la més econòmica sense anuncis. El preu de Disney + ha pujat d’un 71%, i el d’HBO Max, d’un 25%. Apple TV+ l’ha duplicat en quatre anys, i Amazon Prime Video costa ara un 150% més que quan va arribar el 2016. Finalment, DAZN, especialitzada en contingut esportiu, és la que més ha augmentat el preu, amb molta diferència, passant dels 4,99 euros de preu inicial, als 29,99 actuals. A més, la proliferació de noves plataformes i la lluita d’aquestes plataformes contra els comptes compartits encara han posat més pressió a la butxaca dels consumidors. “La gent té un pressupost destinat a l’entreteniment. I se’l reparteix d’una manera o d’una altra. Ara, no es gastarà més diners que els que té… Per tant, si apugen els preus, puja la pirateria”, explica Muriel Rovira-Esteva, doctora en Física Computacional i Aplicada per la UPC i integrant de Pirates de Catalunya.

En canvi, en uns altres sectors, com el musical, l’aparició d’alternatives legals de baix cost per a l’usuari, com Spotify, Amazon Music o YouTube, ha reduït la pirateria. “Les xifres de descàrregues d’àudio ara mateix són irrisòries. Qui ho fa és pràcticament per nostàlgia. Això és perquè existeixen opcions econòmiques. Si el futbol costés deu euros el mes, la pirateria baixaria moltíssim”, assegura Garrobo. “La gent sempre consumirà entreteniment i, depenent del preu, ho farà de manera més legal o menys”, afegeix.

La falsa cultura de la por

D’ençà de fa molts anys, els productors de continguts han provat de frenar la pirateria amenaçant els usuaris amb mesures legals. Sense anar més lluny, quan es va fer públic la interlocutòria del jutjat mercantil 8 de Barcelona contra els emissors de futbol sense autorització, Javier Tebas va intentar que calés el missatge que els usuaris podien ser també sancionats pel fet de consumir pirateria. A parer de Pirates de Catalunya, això no té cap base legal. “No té cap mena de sentit. Si compres unes sabates d’imitació de Dolce & Gabbana al mercat negre, te les podran requisar, però en cap cas et podran denunciar per haver-les comprat. Això és igual. La gent no ha de tenir por”, diu Francisco Garrobo.

Ante la nota del Departamento de Comunicación del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compartimos la parte dispositiva del Auto que deja claro que @LaLiga facilitará a los operadores las direcciones IP que transmiten contenido ilegal, sin importar ubicación y estas… pic.twitter.com/QaWK98Lde7

— Javier Tebas Medrano (@Tebasjavier) March 11, 2024

Un altre dels arguments clàssics en contra de la pirateria és que perjudica els creadors. Per Rovira-Esteva, això no és del tot cert: “La majoria dels diners no se’ls enduen els artistes, sinó els intermediaris. A més, els més afectats són els grans noms, que ja són milionaris. Per als músics o cineastes menys coneguts, la pirateria pot ser una bona manera d’arribar a més gent.”

Noves formes de pirateria

Fa uns anys, la pirateria es basava principalment en la descàrrega gratuïta de continguts. Ara l’streaming també s’ha imposat i, més enllà de les clàssiques webs de films, sèries o esports pirates, hi ha nous mètodes per a accedir als continguts.

Un de les més populars són les IPTV o llistes m3u, que la gent contracta a pirates informàtics o intermediaris com si fossin una teleoperadora, però a un preu molt més baix, que sovint no supera els cinquanta euros l’any. “Funciona igual que Movistar+. La companyia té uns ordinadors que emeten senyals de televisió. L’usuari s’hi connecta amb un descodificador o una web”, explica Garrobo. La principal diferència és que els senyals disponibles en les IPTV provenen de països on l’estat espanyol no té accés. “Agafen el senyal de la Xina i hi posen el so de les televisions d’aquí. Això és el que reps a casa per mitjà d’una aplicació del telèfon mòbil o la televisió intel·ligent”, relata.

Un altre dels mètodes de pirateria més comuns són els comptes falsos a plataformes. Novament, els usuaris paguen a un pirata informàtic o un intermediari una quantitat molt més baixa que la del producte legal i, en canvi, reben unes credencials per a fer servir la plataforma. “Creen comptes en països on el servei és molt barat i te’l venen més car. Després, per mitjà d’un sistema tècnic anomenat proxy, fan que tinguis el catàleg d’aquí amb un compte de l’estranger”, indica Garrobo. A més, com més va més proliferen els grups de Telegram o els comptes a xarxes socials que distribueixen enllaços a continguts pirata, fet que és l’origen de l’intent de tancament de Telegram del jutge Pedraz.

Les plataformes, en un moment complicat

Després d’haver entrat al mercat amb molta força, la febre de les plataformes audiovisuals ha frenat aquests darrers anys. Segons que publica el Financial Times, els gegants de l’streaming mundial van perdre 5.000 milions d’euros el 2023. De fet, l’únic que va tancar l’exercici amb beneficis va ser Netflix. Gran part d’aquestes pèrdues són causades pel descens d’usuaris. Per exemple, HBO ha perdut 2 milions d’usuaris només a l’estat espanyol. Disney ha hagut d’acomiadar 7.000 treballadors. A més, són la causa dels increments de preu i l’augment de la bel·ligerància contra els comptes compartits.

L’usuari mitjà està més familiaritzat amb la tecnologia i és més capaç de fer-la servir. “Hi ha un canvi de model. La gent sap manipular més la tecnologia i, per tant, fer segons quines coses fa menys por”, opina Muriel Rovira-Esteva.

Igualment, l’augment de la popularitat dels canals FAST, plataformes digitals gratuïtes i amb publicitat, afegeix encara una alternativa més. La més coneguda, Pluto TV, ja arriba a un 10% de les llars de l’estat espanyol, segons el baròmetre del febrer de la consultora especialitzada. Barlovento Comunicación. En la mateixa línia, l’audiència de la plataforma de televisió a la carta gratuïta 3Cat ja supera la de Filmin a tot l’estat espanyol, segons dades de la consultoria SigmaDos30. Mentre que RTVE Play, plataforma de la televisió pública de l’estat espanyol, ja és la novena més emprada a l’estat, amb 9,4 milions d’usuaris el mes de febrer.