Blocatge al Consell: ningú no vol governar en nom de Vox

Si avui o demà, amb aquesta calorada, es declara un gran incendi forestal al País Valencià, a la fotografia del lloc de comandament hi apareixerà la nova consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez, de Vox, i José María Ángel i Salvador Almenar com a secretari i director general d’Emergències, respectivament. Tots dos ja apareixien en les fotografies de Begís i de la Vall d’Ebo de l’any passat al costat de la consellera socialista Gabriela Bravo.

A banda de mostrar els efectes de la calor i del foc, aquesta imatge hipotètica mostraria a les clares allò que ningú no pot negar ni amagar: la incapacitat i la inoperància de Vox a l’hora de nomenar alts càrrecs en el segon escaló i tercer de les conselleries que ocupa d’ençà del traspàs de carteres. Vox no té quadres de militància qualificada, ni simpatitzants, ni professionals que vulguen deixar els seus llocs de feina per formar part del govern d’extrema dreta. El Partit Popular sí que en té, de quadres i de gent disposada a deixar-ho tot per entrar al govern, però ningú no vol que el seu nom aparega al costat d’un vice-president o d’una consellera que duu aparellat el nom de Vox. I així és com passen els dies i el Consell funciona a mig gas, si no blocat.

Abascal, cap de personal del Consell

El nomenament mateix d’Elisa Núñez com a consellera de Justícia i Interior és un exemple d’aquesta situació de nuesa que viu el partit al País Valencià. Núñez va ser designada directament pel president del partit, Santiago Abascal. És neboda de José Luis Sánchez, vicari episcopal de Cultura i Relacions Institucionals de la Diòcesi de València i amic personal d’Abascal. I és també el cas del nomenament de Paula Añó com a secretària de Cultura, número 2 del vice-president Vicente Barrera, que va reconèixer que, abans de ser nomenada, no havia tingut cap relació amb ni amb l’ex-torero ni amb el partit al País Valencià.

La mà d’Abascal ha estat darrere de tots els nomenaments que s’han fet fins ara en els departaments que gestiona Vox al Consell. En alguns casos, ha aprofitat per recol·locar militants d’uns altres territoris que, per exemple, anaven a les llistes al congrés espanyol i no van ser elegits. A banda de col·locar gent amb molt poc coneixement de la realitat valenciana, aquest gest és representatiu del paper purament administratiu que per a Vox tenen governs com ara el valencià. És també, un senyal de la pulsió recentralitzadora que exhibeix el partit d’extrema dreta.

La llei del govern els impedeix de plegar

La situació en què es troben José María Ángel i Salvador Almenar és especialment sagnant perquè ocupen els càrrecs de màxima responsabilitat en la prevenció i extinció d’incendis en un moment de perillositat extrema. És per això que tots dos han demanat per escrit que els relleven. Tots dos han al·legat que van ser nomenats per un govern de progrés que no té res a veure amb l’actual.

En la carta datada el 7 d’agost, Almenar recorda a la consellera que ja fa més de quinze dies que va prendre possessió. “Considere que és una altra persona que ha d’ocupar el meu càrrec per poder executar les polítiques que el nou Consell estime oportunes.” Una manera eufemística de dir que no són les mateixes mesures que prendria ell. Dit d’una altra manera, la situació és incòmoda perquè en aquesta nova situació no poden tenir iniciatives polítiques i resulta complicat de signar segons quins documents.

Segons fonts pròximes als afectats, la situació tampoc no és la desitjada en la seua relació amb el funcionariat, que, si bé és el mateix que hi havia quan governaven, ara sap que es troben fora de lloc. El 29 de maig mateix, l’endemà de les eleccions, ja es va notar aquesta situació d’interinitat, diuen. Aquestes mateixes fonts temen que la situació dure, pel cap baix, fins a final de mes.

El cas és que, segons l’article 17 de la llei 5/1983 del govern valencià, els alts càrrecs no poden dimitir, sinó que han de ser destituïts pel Consell. En el cas dels consellers, pel president, i en el cas dels segons escalons, a proposta del conseller de qui depenen.

La consellera Núñez insisteix a retenir-los

Ahir mateix, Núñez va visitar una dotació de lluita contra els incendis, però ho va fer sense els dos alts càrrecs que manté, com ja s’ha dit en to de befa, segrestats. En acabar la visita es va refermar en l’actitud de no rellevar-los: “Perquè en la situació d’alerta roja en què ens trobem no és moment de fer canvis polítics.”

Aquest és el mateix argument que Carlos Mazón va donar fa un parell de dies quan li van demanar per aquesta incapacitat de Vox per a omplir les vacants del govern. Per a protegir una membre del seu Consell, el president va dir, a més, que es tractava de persones de molta vàlua que havien demostrat que feien bé la seua feina. Tanmateix, ara tot just fa un any, quan dos grans incendis simultanis van arrasar més de 30.000 hectàrees al País Valencià, el PP va demanar dimissions a tort i a dret i va criticar a bastament la gestió de la prevenció i l’extinció d’incendis de la conselleria que gestionava Gabriela Bravo.

Davant el desert que té davant, la consellera Elisa Núñez ha nomenat solament un subsecretari de la conselleria, que és un element fonamental per a evitar-ne la paralització, i una directora general de Justícia. La Direcció General de Prevenció d’Incendis, que en la legislatura passada depenia de la Conselleria de Medi Ambient, tampoc no l’ha renovada.

Mazón tampoc no s’ha afanyat

Sense ser tan cridanera, aquesta inoperància a l’hora de fer nomenaments i destituir alts càrrecs del Botànic també afecta el PP. El president Carlos Mazón va tardar més d’una setmana a destituir dues de les peces essencials de la Presidència, els dos homes de més confiança de Ximo Puig. En el seu cas, cap dels dos no anaven al Palau. El secretari de Comunicació de Ximo Puig, Pere Rostoll, va ser destituït en el ple del Consell del divendres 4 d’agost. Convé recordar que l’acord de govern entre el PP i Vox es va signar de manera molt ràpida i accelerada, el 13 de juny, quan tan sols havien passat dues setmanes de les eleccions. Ara fa, pràcticament, dos mesos.

De Salomé Pradas, consellera de Medi Ambient, del PP, depèn la Direcció General de l’Aigua. Manuel Aldeguer, nomenat pel Botànic, continua en el càrrec, i en declaracions al diari Levante-EMV va expressar el seu desig que el destituïssen. Allò que més el preocupa és la incertesa, perquè hi ha diversos projectes en marxa i ningú no els diu res de quan i com serà el relleu. Continuen en el seu lloc la directora general de Ports, Aeroports i Costes, María Luisa Martínez Mora; Sílvia Cerdà, directora general d’Indústria, Energia i Mines, i Júlia Companys, directora de l’IVACE.