El bloc ultraconservador del TC diu que el congrés espanyol es va constituir il·legalment pels acataments dels independentistes

Els magistrats ultraconservadors del Tribunal Constitucional espanyol (TC) han sostingut que la passada legislatura es va constituir “a esquena de la legalitat parlamentària” per les “extravagants” i “inintel·ligibles” fórmules utilitzades pels diputats independentistes per acatar la constitució espanyola, segons que recullen en dos vots particulars per a desmarcar-se de la sentència aprovada per la majoria afí al PSOE, que va avalar aquestes fórmules.

En un vot conjunt, al qual ha tingut accés Europa Press, els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel defensen que el TC hauria d’haver estimat el recurs d’empara presentat pels diputats del PP i declarant que es van vulnerar els seus drets fonamentals, encara que amb efectes només declaratius perquè la legislatura en què es van produir els fets, ja s’ha acabat.

Aquests fets es remunten a la sessió constitutiva del 21 de maig de 2019, quan diputats d’ERC i Junts, entre els quals hi havia Oriol Junqueras, van acatar la constitució per imperatiu legal, però fent també mencions al mandat de l’1-O, la República Catalana i als presos polítics.

A més d’aquests acataments, “que no solament no van fer cap menció a la constitució, sinó que propugnaven la fidelitat a sistemes polítics inexistents i en contradicció amb la constitució mateixa”, recorden que el recurs denunciava que uns altres diputats van fer el seu acatament “en un to inaudible” o “de manera inintel·ligible” utilitzant el català i l’èuscar, cosa que també censuren. En total, es feia referència a 29 parlamentaris.

Per aquests magistrats, la sentència emesa és elusiva perquè “no ha resolt el problema constitucional que es plantejava, que era dilucidar si les fórmules qüestionades eren o no vàlides (en cap cas ho eren), si la cambra s’havia constituït il·legalment (així va ser) i, per tant, si els diputats recurrents havien accedit al càrrec i anaven a exercir-lo en condicions de desigualtat”.

Enríquez, Arnaldo i Espejel diuen que l’acatament a la constitució pels parlamentaris electes és un deure, i no pas “una reminiscència ritual d’origen medieval”, perquè diuen que expressa la integració constitucional dels servidors públics, “especialment dels representants de la sobirania nacional, que actuen en el seu nom i, per tant, estan sotmesos a la norma suprema que han de fer efectiva”.