24.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 24.08.2021 - 22:16
El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va anunciar la setmana passada la convocatòria d’eleccions per al 20 de setembre, més de dos anys abans que no era previst. La justificació va ser que la situació havia esdevingut insostenible, amb un govern en minoria a què han blocat algunes iniciatives. Però val a dir que els liberals han trobat ara l’oportunitat d’aconseguir la majoria absoluta, atès que són en un moment propici en què s’anuncien els plans de recuperació i més del 80% de la població és vaccinada.
Per a obtenir la majoria, Trudeau haurà d’aconseguir tretze escons més. El Bloc Quebequès (BQ), que fa dos anys es va recuperar de manera espectacular i va prendre cinc seients als liberals, serà l’escull principal en gran part dels districtes més disputats.
El cap de la formació independentista, Yves-François Blanchet, va canviar la tendència d’un partit en hores baixes fins aleshores i el va fer passar de deu escons a trenta-dos. En aquestes eleccions, vol consolidar el bon moment, obtenir vora quaranta escons i ser la força més votada al Quebec.
La campanya serà clau, i llarga. En un sistema electoral majoritari, amb districtes uninominals, una variació petita pot fer canviar de mans molts escons. El 2019, tres setmanes abans de les eleccions, els sondatges estimaven que el Bloc n’obtindria quinze. En pocs dies, va atraure centenars de milers de votants nous i va acabar a només tres escons dels trenta-cinc que van obtenir els liberals al Quebec. L’objectiu és repetir aquesta remuntada el 20 de setembre.
Entre els sondatges, 338Canada estima que hi ha 27 escons en què el BQ té més d’un 60% de possibilitats de guanyar i cinc més en què en té entre un 40% i un 60%. La CBC News estima que obtindrà entre 20 escons i 31. Una mica menys que no el resultat de les eleccions, però un punt de partida més alt que no en la campanya anterior. A més, els liberals ara per ara no aconseguirien la majoria absoluta. Però manca un mes per les eleccions i encara falta molta campanya. Els experts auguren que s’intensificarà a partir del setembre, quan la major part dels votants haurà tornat de vacances.
Puigdemont, la independència i un sobiranisme a l’ofensiva
Yves-François Blanchet ha volgut prendre la iniciativa de la campanya electoral, tal com va fer fa dos anys, i trobar un tema que mobilitzi els quebequesos. Amb aquest objectiu, el dia 22 va presentar una trentena de propostes que combinen l’ecologisme, les finances i la defensa de la identitat quebequesa.
Una de les prioritats del Bloc és la de fer créixer les transferències perquè el govern federal cobreixi el 35% dels costs de l’assistència sanitària, una de les demandes més fortes del govern quebequès actual. També proposa que el francès sigui una condició per a obtenir la ciutadania canadenca al Quebec, que el territori pugui acordar tractats internacionals i substituir la llei sobre els indis imposada fa cent cinquanta anys per un conjunt de tractats de nació a nació acordats lliurement.
També demana més competències sobre immigració, que el Quebec cobri els imposts federals i provincials i establir un programa que premiï les províncies pels esforços per a lluitar contra el canvi climàtic. En canvi, enguany, la qüestió de la independència ha restat minimitzada. El candidat ho justifica dient que tots els elements del programa contribueixen a la idea d’independència, però diu que, per a impulsar-la, primer cal que hi hagi una majoria al parlament quebequès, una premissa que, ara per ara, no es compleix.
Sobre la covid-19, un dels temes centrals, diu que vol vaccinar tothom, però no creu que es tingui el dret de forçar-hi els funcionaris. A més, Blanchet retreu que es facin unes eleccions que considera innecessàries i ha acusat Trudeau d’haver-les convocades per interessos partidistes.
La qüestió serà si els independentistes troben la proposta a fer servir contra els liberals en defensa del Quebec que mobilitzi els electors. Fins i tot Carles Puigdemont podria ser un tema mediàtic de campanya. El Bloc va anunciar, ara fa un mes, que el procés sobre el cas del president català, a qui el govern canadenc havia impedit d’entrar al país la primavera del 2019, havia arribat a la Cort Federal del Canadà. És previst que es resolgui al setembre, en plena campanya electoral.
El paper del popular primer ministre del Quebec
El Quebec és governat actualment per François Legault, un antic ministre del Partit Quebequès que va crear la Coalició pel Futur del Quebec. Té un discurs conservador centrat en la defensa de la identitat quebequesa, però renuncia a un estat independent. És molt popular i, de fet, les seves crítiques contra Trudeau van beneficiar enormement el Bloc Quebequès ara fa dos anys. Legault no donarà suport al partit independentista, però li és útil per a demanar coses per al Quebec al parlament canadenc.
Enguany, Trudeau ha mirat d’evitar qualsevol gest de Legault en contra del seu govern amb recursos i una negociació informal. D’ençà de fa mesos, ha aparegut unes quantes vegades amb el primer ministre quebequès anunciant projectes de finançament federal que van de la construcció d’una planta de bateries de vehicles elèctrics a internet d’alta velocitat i inversions per a fer més verda la indústria aeroespacial.
Fins i tot no ha impugnat algunes propostes polèmiques del Quebec per a reforçar la llengua francesa. Així i tot, hi ha la qüestió de la llei 21, que va ser el motiu de les crítiques de Legault i d’impuls del Bloc el 2019, i pot tornar amb força durant aquesta campanya.
La llei 21 és una legislació que, en nom del laïcisme, prohibeix als funcionaris públics de portar símbols religiosos, cosa que, per grups de la societat civil, és discriminatori i atempta contra la llibertat d’expressió i la religiosa. El govern canadenc no va impugnar-la, però sí que hi van recórrer en contra unes quantes entitats. L’abril passat, una sentència del Tribunal Superior del Quebec va excloure’n els membres de l’Assemblea del Quebec i els consells escolars en anglès. El govern de Legault s’ha mostrat insatisfet amb les exempcions perquè considera que separa per llengua i crea dues categories de quebequesos, i hi ha presentat un recurs en contra. No se sap quan es resoldrà el recurs, però pot esclatar les setmanes vinents, amb un efecte incert sobre els electors.
La campanya és plena de possibles qüestions, incògnites, debats electorals en anglès i francès, girs i pífies que la fan imprevisible i que poden fer canviar la intenció de vot d’un dia per l’altre. Això fa que pugui ser un revulsiu o que es faci eterna per a alguns partits. I tot just acaba de començar.
