Blindatge empresarial contra voltors

Llegeixo en una piulada que JP Morgan augmenta la participació a Repsol i Blackrock a Telefònica. No sé si és cert, però la veritat és que les empreses cotitzades a la borsa espanyola –després de les caigudes espectaculars d’aquestes últimes setmanes– s’han posat a l’abast de molts caçadors de gangues. El Banc Sabadell, per exemple, al final del 2019 valia 5.850 milions d’euros a la borsa i avui en val 2.355. ACS, la companyia del totpoderós Florentino Pérez, ha passat d’11.200 milions a 4.200; Repsol, de 21.200 a 9.600… i podríem continuar. Són empreses importants de l’Ibex, però si anem a les dels altres mercats, les baixades són semblants. Els bancs són un dels sectors més afectats. Avui el Sabadell costa el 21% del seu valor comptable, Bankia el 24%, el Santander el 37%, el BBVA el 40% i CaixaBank el 42%. Creix, doncs, la temptació dels anomenats voltors.

Per tractar d’evitar que de la nit al dia ens trobem que les empreses han passat a mans estrangeres, el govern espanyol veu la necessitat de posar-hi entrebancs. I així, a la lletra petita del reial decret llei de dimecres passat, s’estableix que les inversions directes, és a dir, les dels inversors residents a països fora de la UE i de l’Associació Europea de Lliure Comerç, se suspenen quan l’inversor passi a tenir una participació igual o superior al 10% del capital social de la societat o bé prengui el control de l’òrgan d’administració. Tanmateix, se suspenen també les inversions que, donant-se aquestes circumstàncies, siguin procedents d’empreses públiques o de control públic o bé de fons sobirans de tercers països.

La llista de sectors estratègics (són molts) la podeu trobar al BOE, però val a dir que, a més, ‘el govern podrà suspendre el règim de liberalització de les inversions estrangeres directes a Espanya en els sectors no especificats en aquest capítol’. Un blindatge important de què s’ha parlat poc i que fa referència sobretot a les cotitzades a la borsa, on tothom pot comprar sense fer gaire soroll. De les que no hi són –que, per mimetisme, també seran més barates– serà el propietari qui decideixi, sempre, és clar, que no pertanyin als sectors a què fa referència el decret.