06.05.2019 - 10:09
|
Actualització: 06.05.2019 - 17:49
El judici a l’ex-conseller del PP a les Corts, Rafael Blasco i 23 persones més acusades d’irregularitats en subvencions a ONG i en la construcció d’un hospital a Haití, que mai es va dur a terme, s’ha reprès aquest dilluns amb l’anunci per part de la fiscalia anticorrupció que s’està arribant a acords de conformitat, en uns casos plens i en uns altres parcials, amb una part dels acusats en el cas Blasco. El fiscal Jesús Carrasco ha demanat l’ajornament de la sessió fins al 13 de maig per a seguir negociant aquests preacords però el tribunal ho ha descartat. El cas Cooperació ja es va ajornar el passat 15 d’abril, quan les defenses van al·ludir aquesta probabilitat de conformitat en una primera sessió.
Carrasco ha explicat aquests acords i segons que ha anunciat, s’estan aconseguint a dos nivells: una part dels tractes són ‘plens’ i amb aquests acusats es procedirà a presentar un escrit de conformitat, mentre que les negociacions es mantenen actives amb altres processats amb la pretensió de materialitzar els preacords o bé arribar a acords parcials.
El passat dia 15 d’abril també es va plantejar la situació d’un dels processats, Adolfo Soler, cofundador de la Fundación Hemisferio, qui es troba a Bolívia i va al·legar patir una ‘seriosa malaltia’ per a no acudir a la vista. La sala ha decidit no suspendre el judici per aquesta raó i ha considerat que existeix ‘matèria suficient per a celebrar-ho’, sense la presència de Soler, malgrat que diverses defenses així ho havien sol·licitat. La vista ha començat amb la primera jornada de qüestions prèvies i a la intervenció del fiscal ha seguit la del lletrat de Blasco, Javier Boix, que ha optat per ajornar les seves qüestions prèvies dilluns que ve.
Una altra de les peticions que s’ha tractat en aquesta primera sessió de qüestions prèvies és l’efectuada pel lletrat de Blasco, que ha plantejat que els acusats prestin declaració al final del judici i no en primer lloc com sol ser habitual. Alguns advocats s’hi han sumat i uns altres han demanat que els seus defensats declarin al principi, mentre que el fiscal s’hi ha oposat ‘categòricament’ en aquest plantejament perquè ‘és il·legal i no està emparat per la jurisprudència’, ha dit.
El fiscal ha lamentat que canviar l’ordre del procés d’aquesta manera significaria convertir el procediment en un circ.
En aquest procés es jutgen dues peces del conegut com a cas Cooperació, sobre les quals el jutjat d’Instrucció número 21 de València va donar per conclosa la instrucció el 2017 pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.
La Secció Segona de l’Audiència Provincial jutja a Blasco, condemnat per un frau d’ajudes al Tercer Món en la primera de les peces del cas i en règim de semillibertat d’ençà del mes de febrer, després d’accedir al tercer grau després del seu pas per presó. La seva ex-cúpula a la conselleria de Solidaritat (l’ex-secretària general, Tina Sanjuán; l’ex-director general, José María Felip i l’ex-cap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares); els empresaris Augusto César (igualment condemnat en el primer judici) i Arturo Tauroni, i el president de l’ONG Esperanza Sense Fronteres, Fernando Darder, entre més.
Així mateix, s’inclouen treballadors de les empreses de Tauroni, persones vinculades a les mercantils que van emetre factures falses i responsables d’avaluar i puntuar els projectes solidaris que concorrien a les convocatòries per a l’obtenció de subvencions.
En el cas de l’ex-conseller se li atribueixen els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i associació il·lícita o alternativament organització criminal.
Per aquestes peces, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 16 anys de presó per a Blasco i demana com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant això, la pena més elevada que reclama el fiscal és per a Augusto César Tauroni, fins a 21 anys i mig de presó.
També sol·licita que se li fixi una multa de 3.136.800 euros i el decomís dels seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes dels EUA de diferents societats per un delicte de blanqueig de capitals.
Els empresaris María Castelo, Alberto Pampín i Corlos Andrés Chust aconseguiran penes menors després de retornar part dels diners desviats en reconèixer els delictes i arribar a un acord verbal amb les tres acusacions.
