La Blanca, desnonada a 78 anys, per a vergonya nostra

Després de cinquanta-cinc anys residint al seu pis, Blanca Espinosa, veïna de setanta-vuit anys del barri Gòtic de Barcelona, ha estat desnonada. La causa inicial va ser el pagament tardà de 177 euros per unes obres mal fetes. Tot i que es va aconseguir ajornar el desnonament temporalment gràcies a la pressió mediàtica i a una protesta veïnal, els esforços de negociació han fracassat.

Afectades per l’impagament de lloguers, el final de contractes o la manca de suport social adequat, la crisi de l’habitatge entre les persones grans és un drama silenciós que sovint passa desapercebut a la societat. Factors com la desigualtat social, la gentrificació i la bombolla del lloguer posen de manifest la fragilitat de la seguretat residencial per a aquells que han dedicat tota la vida a construir una llar.

Aquest sector de la població es troba en una situació de vulnerabilitat extrema, amb impactes negatius en la seva salut física i mental. Una de les grans dificultats per a abordar aquest problema és la manca de dades i estadístiques clares, cosa que dificulta la comprensió plena de l’abast del problema. La gent gran desnonada mereix un suport especialitzat i proactiu per garantir que la seva vellesa no es trobi marcada per la inseguretat i la pèrdua de l’habitatge.

És imperatiu que la societat i els governs s’ocupin i es preocupin de la protecció dels drets i el benestar dels més grans, garantint que el dret d’habitatge sigui inalienable. Ens calen polítiques més eficaces i humanes per a afrontar la crisi de l’habitatge, especialment en el cas de les persones grans, que mereixen viure la seva vellesa amb dignitat.

El desnonament de la Blanca s’ha escaigut la setmana en què ens hem assabentat que els grans bancs han guanyat més de 26.000 milions d’euros, un 27,2% més que l’any passat, una xifra mai vista. A la Blanca, ningú no l’ha vinguda a rescatar, ben al contrari que a aquests bancs, el rescat dels quals ens va costar més de setanta milions d’euros el 2012. En canvi, la Blanca l’han desnonada per un grapat d’euros. Però tant se val la quantitat, no pot ser que a la seva edat la facin fora d’allò que ha estat la seva llar d’ençà de fa més de mig segle.

El cas de la Blanca em remou especialment. Sé de què parlo, és personal. Jo tenia tretze anys quan ens van desnonar. Fa més de quaranta anys d’aquella tragèdia, i encara avui arrossego una mala salut de ferro, un munt de cicatrius al cos, i les pitjors, que són les de l’ànima. Però d’això potser que us en parli en un altre article. Avui la protagonista és la Blanca, desnonada a 78 anys, per a vergonya nostra.