23.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 24.02.2024 - 18:43
El 1983, Michael McDowell (Enterprise, Alabama, Estats Units, 1950) va sacsejar els lectors nord-americans amb la publicació de La riuada, el primer volum de Blackwater, una saga matriarcal de sis volums ambientada al sud dels Estats Units a principi del segle XX. Cada mes, McDowell publicava un volum nou que es venia als quioscs de tot el país. L’èxit va ser immediat i aclaparador, però més enllà del món anglosaxó, no va tenir gaire impacte. El 2022, l’estat francès i Itàlia van recuperar-la i, una vegada més, va ser tot un èxit, amb milions d’exemplars venuts. Ara, arriba als Països Catalans gràcies a l’editorial Blackie Books, que n’han fet una versió en català –i també una altra en castellà. Cada quinze dies en llancen un volum nou, de manera que, a l’abril, tota la saga s’haurà publicat.
El 7 de febrer va sortir La riuada i, en tan sols quatre dies, ja va escalar fins al primer esglaó de la llista de llibres de ficció en català més venuts que fa setmanalment el Gremi d’Editors de Catalunya. L’èxit va ser rotund: en una sola setmana se’n van vendre deu mil exemplars. En la segona setmana, del 12 al 18 de febrer, continuava al podi, en segona posició. El dia 21, va publicar-se’n el segon volum, El dic, i, aquell mateix dia, molts lectors van anar a cercar-lo a la seva llibreria de confiança. De fet, moltes han organitzat clubs de lectura per parlar-ne. Tot plegat fa demanar-se: quin és el secret de l’èxit d’aquesta col·lecció i per què és considerat un llançament editorial únic?
La clau de l’èxit
Michael McDowell va ser un escriptor i guionista nord-americà de final del segle XX. Va debutar el 1979 amb la novel·la The Amulet, a partir de la qual ja va poder començar a viure de l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria, va publicar desenes de llibres, alguns dels quals amb els pseudònims d’Axel Young, Nathan Aldyne, Preston Macadam i Mike McCray. Els més populars són Gilded Needles (1980), The Elementals (1981) i Clue (1985), basada en el film homònim de John Landis i Jonathan Lynn. També va treballar al món del cinema amb Tim Burton, que el va cridar per fer un dels guions de Beetlejuice el 1988 i per adaptar el poema Malsons abans de Nadal al cinema, el 1993. Tot i que els escriptors del seu entorn en destacaven la infinita capacitat d’imaginació (de fet, Stephen King alguna vegada ha dit que McDowell era el mestre del gènere de terror), McDowell no va arribar a ser gaire conegut a Europa perquè era considerat un escriptor de gènere menor, tal com explica Jan Martí, editor de la col·lecció: “És una saga que es va publicar fa quaranta anys, en plena moda de les edicions en paperback als Estats Units. Eren edicions econòmiques en tapa tova en què es publicaven, sobretot, novel·les de gènere. Un dels prolífics autors d’aquelles col·leccions va ser Michael McDowell. En realitat, darrere aquesta novel·la per fascicles que aquí es va menystenir, s’hi amaga una obra impressionant i una saga familiar majúscula que ha estat comparada amb Dumas, García Márquez i Lovecraft.”
Així doncs, per molta gent la seva obra mestra és Blackwater (1983), una trama que recorre durant cinc dècades la història de la família Caskey, molt poderosa al poble de Perdido (Alabama, Estats Units). Les seves històries, aliances i plans maquiavèl·lics per aconseguir mantenir el poder enganxen els lectors, i també la prosa de McDowell, que aconsegueix de retratar, d’una manera molt realista i amb un ritme digne de sèrie de televisió, una atmosfera inquietant. Ara, Blackie Books no solament ha recuperat aquesta història fascinant i l’ha portada per primera vegada al país en català, sinó que, a més, ha volgut publicar-la per fascicles, igual que en l’original. En aquest sentit, Martí explica: “McDowell, quan va publicar la saga els anys vuitanta, va demanar de fer-ho per fascicles i reprendre les novel·les de fulletó del segle XIX, com ara El comte de Montecristo. M’agrada comparar-ho amb una sèrie d’HBO perquè l’estructura, la cura narrativa, la tensió que queda després de cada volum i l’addicció que crea s’hi assemblen molt.” Per la seva banda, Mar Isern, lectora de la saga, diu: “El llançament que ha fet Blackie Books és molt interessant perquè respecta la publicació original del llibre. És una història plantejada per fascicles, de manera que et deixa amb moltes ganes de llegir-ne la continuació.”
Anna Listerri, traductora dels tres primers volums en català –Mireia Alegre n’ha traduït els tres últims–, apunta que una de les característiques que fa que la novel·la sigui tan addictiva és la capacitat de l’autor per a combinar diferents gèneres en un mateix llibre. “No només és un llibre petit i bonic, que ja atrau, també és un llibre amb una prosa molt fàcil. A més, combina molts gèneres, i això fa que englobi molts públics diferents, perquè hi ha terror, fantasia, fulletó, etc. Per exemple, jo sóc molt més de fantasia que no pas de terror, però està tan ben equilibrat que és molt fàcil de trobar un personatge o una trama que t’interessi. L’autor va ser molt intel·ligent de fer-ho així.” Així mateix ho destaca Martí: “El públic potencial d’aquesta obra és increïblement ampli. Només en deu dies ja va arribar a ser un dels llibres més venuts. Ens l’hem trobat a recomanacions a TikTok, a club de lectures de gent gran, a fils de Twitter… També ens hem trobat gent que el llegeix des d’una òptica feminista, etc. És una obra que es llegeix com un clàssic i que, per tant, pot arribar a agradar a tothom.”
Dídac Sánchez també és un dels lectors que s’hi han enganxat. Diu: “No havia sentit a parlar mai de Michael McDowell, i ara no puc parar de recomanar-lo. Blackwater és molt addictiva i estic assedegat per continuar llegint els altres volums. Podria arribar a comparar-se amb la sèrie de TV3 Nissaga de poder.” Per la seva banda, Isern, que té un compte d’Instagram en què fa ressenyes de llibres, @contracoberta, assenyala que li ha encantat la prosa de McDowell: “Descriu amb molta nitidesa un escenari molt peculiar. També és interessant la manera com ens va introduint Perdido i la família Caskey. Construeix una trama intrigant a ritme pausat que atrapa des de la primera pàgina i acabes el llibre sense adonar-te que l’has devorat. A la novel·la es respira tota l’estona aquella calma tensa abans de la tempesta. Aquesta sensació es va intensificant a mesura que avances i és el que ha fet que no pogués parar de llegir. La riuada és el primer dels sis volums i ja em moro de ganes de tenir la continuació a les mans.”
Alhora, el lector Xavi Utiel diu que val molt pena llegir-la. Dimecres al matí, dia que es publicava El dic, una de les primeres coses que va fer va ser passar per la llibreria Bookman de Figueres per a comprar-lo i poder llegir-lo de seguida. “A la Bookman, fins i tot, han obert un club de lectura només per a parlar de la saga. Fa molt bona pinta”, explica. A la Casa Blackie –seu de l’editorial Blackie Books–, per exemple, també n’han organitzat un. De fet, han hagut d’obrir-ne dos grups perquè el primer es va omplir de seguida. Es trobaran els dimecres 28 de febrer, 13 i 27 de març, 10, 24 d’abril i 15 de maig, de 18.30 a 20.00.
Pròxims volums
Els pròxims volums de Blackwater es publicaran en aquestes dates: el 6 de març sortirà el tercer, La casa; el 20, La guerra, el 3 d’abril, La fortuna i, el 17, La pluja.
