24.12.2019 - 19:50
El passat dijous 19 de desembre, el ‘Polònia’ feia una sàtira dels dirigents de Vox relacionant-los amb els blackface de la nit de Reis. Més enllà de si el gag era encertat o no –jo no ho tinc gens clar–, sí que evidenciava que tenim un debat obert que ultrapassa l’àmbit d’una polèmica local. Em refereixo al costum d’embetumar-se la cara la nit de Reis per esdevenir patges i reis negres i, així, mantenir-se en l’anonimat i no ser reconeguts.
La cosa s’ha escalfat força i, segons Anoia Diari, TV3 no transmetrà la cavalcada d’Igualada per les pressions d’entitats com Casa Nostra Casa Vostra, perquè la ciutat fa ús dels blackface. Parlem de la cavalcada degana a Catalunya, no ho oblidem, i que tot i que arriba a la xifra rodona de 125 edicions, no serà transmesa, llàstima.
Per un altre cantó, les xarxes socials s’han convertit, com sol passar, en el lloc on el debat, si ho podem anomenar així, ha trobat el camp adobat perquè cadascú s’esplaï, alguns sense filtres, ni cap mena d’argument mínimament sòlid, arribant a l’insult, cosa que, francament, no cal.
Però sí que, com a observador aparentment extern –i dic aparentment extern perquè ningú no és fora d’aquest debat del racisme, com tampoc no ho som de tants altres, com el gènere, l’animalisme, la inclusió, etc.– em preocupa, i cal arribar a solucions. Aquí no valen els enrocaments en els arguments, ni aquella frase horrorosa de ‘s’ha fet tota la vida’, ni enarborar la bandera de la tradició i encara menys esgrimir arguments patrimonialistes, que també hi ha qui gosa fer-los.
Coses que cal tenir en compte per centrar el debat i arribar a possibles solucions. Primer de tot, cal observar que tot l’enrenou no arrenca ara ni fa dos anys, sinó que fa més temps que dura, i tampoc no es localitza només a Catalunya sinó que la polèmica és a tot l’estat. Per mi, la lectura és clara, hi ha una demanda contundent i diàfana d’una part de la població; per tant, cal atendre-la.
Pel que jo sé, la intenció dels que s’embetumen la cara la nit de Reis no és racista ni de lluny, i ho dic del tot convençut. La seva acció és fruit de la inèrcia que generen les tradicions i està molt lluny de les intencions del blackface dels Estats Units; de fet, no hi té res a veure. Això no vol dir que el receptor no ho pugui percebre com una pràctica racista i sentir-se molest.
Cal observar també la campanya #BaltasarDeVeritat com una acció del tot legítima que vol contribuir i ser un agent de canvi. A partir d’una campanya de sensibilització –molt ben comunicada, per cert–, exposen la situació i proposen de fer uns canvis en determinats aspectes que part dels catalans consideren ofensius. De catalans, n’hi ha de tots els colors de pell i procedències, tinguem-ho clar. La campanya demana que el rei Baltasar sigui una persona negra de debò, i amb èxit, perquè dos-cents municipis van adherir-se a la campanya els passats Reis.
A partir d’aquí, hem de considerar que només hi ha un camí i penso que, tot i les dificultats, no és difícil, és del tot necessari i no trencarà cap de les porcellanes de ‘l’essencialisme festiu’, que ningú hi pateixi, de debò. Es tracta, una vegada més, de seure, parlar i, sobretot, escoltar. Escoltar-se tots i tothom que hi està implicat: per un cantó, els que fan la demanda, que han de fer arribar els seus argumentaris de manera amable sense maximalismes; i per un altre, els festers, ajuntaments, etc., que han de parar bé l’orella des de la generositat amb intenció de trobar acords i solucions, que n’hi ha, segur. Tothom i, sobretot, la festa de Reis hi sortirà guanyant.
