25.11.2021 - 21:50
Pocs fenòmens han aterrat darrerament al món comercial amb la força del Black Friday, que omplirà avui de descomptes els establiments de tot el país. Originari dels Estats Units, com tantes coses més, s’esdevé l’endemà del dia d’acció de gràcies, festivitat nord-americana que commemora, el quart dijous de novembre, la llegenda de l’aliança entre els amerindis i els primers colonitzadors anglesos al continent. El propòsit d’aquesta jornada, per manca d’un terme més adient, no és més que el d’inaugurar la temporada comercial nadalenca. Per això, algunes de les ofertes més sonades de l’any no les trobarem pas en època de rebaixes sinó pel Black Friday, un dia d’autèntic frenesí consumista pràcticament sense parangó al calendari.
D’un punt de vista estrictament comercial, costa de no reconèixer les virtuts del Black Friday. Per al consumidor, els avantatges –en forma de descomptes que solen desafiar tota lògica comercial– són innegables. Per als comerciants, l’ocasió és tan avantatjosa o més: pocs dies faran més caixa, per descomunals que siguin els descomptes que ofereixen. Fins i tot els distribuïdors, que registren durant la jornada un dels pics d’activitat logística de l’any, treuen rèdit del Black Friday. Però tot aquest reguitzell de beneficiats és solament possible a costa d’un gran perjudicat: el medi.
Barat per als consumidors, però car per al planeta
—La producció. Tal com en uns altres períodes d’elevat consum, l’impacte immediat del Black Friday en termes ecològics és evident: a mesura que creixen les compres, també augmenta la producció i, en darrera instància, les emissions. No ajuda, certament, que els sectors que més es lucren del Black Friday, el tecnològic i el de la moda, siguin també dos dels més contaminants. Perquè us en feu una idea: es calcula que la indústria de la moda és responsable del 10% del total d’emissions mundials, més que la suma de les emissions anuals del transport aeri i marítim. La indústria tecnològica, per la seva banda, depèn de dotzenes de materials, com ara el cobalt i el liti, que s’extreuen a un gran cost ecològic, sovint destruint ecosistemes sencers.
—La logística. L’impacte ambiental del Black Friday, tanmateix, no s’acaba en el procés de producció. El comerç per internet ha crescut exponencialment aquesta darrera dècada, i el Black Friday n’és l’evidència: segons un estudi, el del 2020 va registrar el volum de comerç per internet més alt de la història dels Estats Units. A l’estat espanyol, s’estima que enguany la proporció de consumidors que farà les compres per internet es pot enfilar al 68%. Aquest trasllat al terreny digital n’ha fet créixer, de manera més indirecta però no menys real, la petjada ecològica. Per una banda, perquè les emissions associades amb el repartiment a domicili són una mica més elevades que no pas les dels mètodes de distribució comercials tradicionals: actualment, el transport de mercaderies representa gairebé el 3% de les emissions mundials, i amb l’auge del comerç digital aquest percentatge sembla que continuarà creixent. Per una altra banda, perquè el comerç per internet implica més despeses en embalatge respecte del tradicional i, en conseqüència, més consum de materials com el cartó i el plàstic.
—Les devolucions. Un altre focus d’emissions del comerç per internet és la proliferació de les devolucions, molt més comunes que no pas en els comerços físics: almenys un 14% de les comandes per internet a Europa occidental s’acaben retornant, mentre que les taxes de retorn als establiments físics no solen superar els dos dígits. Atès que molts dels productes retornats són difícils de tornar a condicionar –com ara la roba amb petites marques d’ús i els dispositius electrònics que continguin dades dels usuaris– sovint resulta més econòmic per al fabricant de descartar-los directament: o bé perquè el cost del producte retornat és tan baix que destruir-lo és l’opció menys costosa, o bé perquè prioritzen la satisfacció del client, fins i tot a risc de perdre diners si accepten devolucions de productes en estat dubtós. Tot i que no n’hi ha gaires dades, sobretot perquè els fabricants no tenen cap incentiu per a divulgar-les, s’estima que una proporció no insubstancial de les devolucions de productes adquirits per internet va a parar a l’abocador.
Aquest és precisament el model que encoratja el Black Friday: la compra desmesurada, la producció sense aturador, la logística de la immediatesa, les devolucions a qualsevol preu. Però rere aquest manament consumista s’amaga, en nom de l’abundància, un sobrecost ecològic que solament pot ser titllat d’absurd en una època d’emergència climàtica com l’actual. Per tant, avui, per més que us tempti el fervor consumista que ben segur que impregnarà els comerços del país, val la pena que us atureu abans de fer l’enèsima compra impulsiva i us demaneu: “Que em cal, això?” Li fareu un favor a la vostra cartera, i també al planeta.
