Benoît Biteau: ‘La decisió de Sassoli de no reconèixer Junqueras és un abús de poder’

Benoît Biteau (1967) és un eurodiputat dels Verds nascut a França. Enginyer agrònom, pagès fill de pagesos, és autor de Paysan résistant! (2018), llibre on explica el seu projecte d’agricultura ecològica. Aquest activista forma part de la plataforma Catalunya- UE d’eurodiputats en suport dels presos polítics i exiliats catalans. I en ple debat dins el Grup Verd-ALE sobre si acceptar-hi o no Puigdemont i Comín, Biteau visitarà demà Junqueras, Romeva, i la resta de presoners a la presó dels Lledoners. En aquesta entrevista explica que la visita servirà per a traslladar al grup dels Verds els arguments que rebi de Romeva i Junqueras sobre aquest afer. El partit de Junqueras i Romeva (ERC) ja ha manifestat que vol que tots dos formin part del grup Verds-ALE. Biteau és dels que la setmana passada va rebre públicament Puigdemont i Comín en una conferència de premsa pública. En aquesta entrevista es mostra empàtic i caut alhora.

—La setmana passada vau estar a la conferència de premsa donant la benvinguda a Carles Puigdemont i Toni Comin.
—Tan bon punt vaig entrar al Parlament Europeu, em vaig incorporar a la plataforma de diàleg entre la UE i Catalunya. Aquest grup de diputats, constituït el novembre del 2017, considera que la qüestió catalana és una qüestió política i no judicial. Comparteixo totalment aquest punt de vista. La UE ha de permetre que les parts dialoguin i trobin una solució concertada. Pel que fa a Carles Puigdemont i Toni Comin, són diputats de ple dret i poden representar els electors que els van elegir. És una cosa bona.

—Demà sereu a Catalunya per a visitar els presos polítics. Què n’espereu, de la visita?
—Seré a Barcelona demà i divendres per conèixer els presos catalans i, en concret, Oriol Junqueras, que és, segons la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, membre del ple europeu. L’Oriol és, per tant, un dels meus companys. També em servirà per a conèixer Raül Romeva, que ha estat diputat durant deu anys, a més dels altres presos. És un gest de solidaritat cap a les dones i els homes que fa més de dos anys que són a la presó per una raó política. La decisió del president del Parlament Europeu, David Sassoli, de no reconèixer Oriol Junqueras com a membre del parlament és un abús de poder. Aquesta decisió no és seva. La immunitat parlamentària pretén protegir el parlament com a institució, de manera que cap estat no hi pugui fer pressió arrestant-ne o perseguint-ne els membres. Sassoli va cedir a la pressió política girant cua. La comissió d’afers jurídics del Parlament Europeu haurà de dictaminar sobre l’aixecament de la immunitat parlamentària dels senyors Puidgemont i Comín. Veurem quina posició tindran i després com votarà el parlament en sessió plenària. Amb tot, estic fermament convençut que si el parlament continua per aquest camí de no respectar ni l’expressió democràtica a Catalunya ni la decisió del Tribunal de Justícia Europeu, això marcarà un precedent, i no serà un signe tranquil·litzador en aquesta Europa on la democràcia, de vegades, vacil·la sobre règims com més va més inestables. Tanmateix, la Unió Europea hauria d’assumir totalment la funció de garantir la solidesa de la democràcia al continent. Aquest no és el senyal que va enviar el president del Parlament Europeu quan desautoritzà la decisió del Tribunal de Justícia Europeu.

—Sou diputat dels Verds. Puigdemont i Comín han sol·licitat d’entrar al Grup Verds-ALE. Ho veuríeu bé? Hi caben? S’han d’acceptar? Per què?
—Teniu raó, hi ha un debat al grup Verd-ALE. Els senyors Puigdemont i Comín han estat acceptats com a membres de l’Aliança Lliure Europea, que és un grup polític que manté una aliança de llarga durada amb els Verds en l’àmbit europeu. Diana Riba, la meva companya, membre d’ALE, és partidària de la inclusió d’aquests dos nous membres, i també és el cas de François Alfonsi.

—Alguns altres diputats dels Verds han expressat dubtes sobre els senyors Puigdemont i Comín. I vós?
—Entenc que en alguns països europeus les diferències polítiques poden ser significatives entre els partits verds i els moviments regionalistes. Per la meva banda, vull abordar aquests problemes directament amb Oriol Junqueras, que va ser diputat al Parlament Europeu fins el 2012, i Raül Romeva, que va ser-hi fins el 2014. Quan torni, podré aportar les opinions de Junqueras i Romeva. Vull compartir-les amb el grup dels Verds per ampliar la nostra reflexió.