08.05.2021 - 21:50
Fa molt de temps que es parla del bitcoin, la primera moneda criptogràfica. Tot i ser la més coneguda, presenta molts dubtes: complicada, massa tècnica, desconeixement del públic no iniciat… Malgrat tot, cada dia és més clar que les criptomonedes no són cap moda passatgera, sinó que les tindrem entre nosaltres per sempre. Avui n’hi ha més de dues mil i ja es fan els primers passos per a ser adoptades en transaccions fins ara reservades a les monedes tradicionals. Fa poc que l’empresa nord-americana Tesla anunciava que admetia l’ús de bitcoins per comprar els seus vehicles –ara per ara només als EUA. Però, com podem adquirir criptomonedes? Com hi podem fer transaccions? Podem perdre-hi tots els diners? Quins problemes té el bitcoin? Tot seguit us expliquem els passos que cal seguir per comprar-ne, però abans us volem advertir sobre el risc que tenen unes criptomonedes amb gran volatilitat. En cas de dubte, convé consultar un professional.
Pas 1: crear un compte per a comprar criptomonedes
Tothom té diners en un compte bancari tradicional. Pràcticament en cap compte corrent no podem comprar directament moneda digital. Alguns bancs ofereixen aquesta possibilitat, però generalment amb comissions molt altes. Sigui com vulgui, no és el camí comú per a adquirir-les. La via normal és obrir un compte en serveis específics de criptomonedes. N’hi ha força, però ens limitarem a dos dels meus coneguts.
Coinbase és el més popular per a la gent que s’inicia en el món de les criptomonedes. És molt fàcil de fer servir, té diversos sistemes per a adquirir monedes digitals, servei web i aplicació de mòbil. Un altre punt fort és que és radicat als EUA, perquè ofereix les garanties del sistema financer nord-americà: 250.000 dòlars per dipositant, en cas que la companyia entri en fallida. Per operar-hi ens haurem d’identificar en un procés anàleg al de serveis com ara el lloguer de motocicletes (motosharing) de Barcelona, València, Alacant i Palma: una fotografia d’un document d’identitat, l’adreça i el reconeixement facial per a verificar que la documentació és nostra. D’aquesta manera quedarem registrats davant les autoritats fiscals, per pagar els imposts que ens corresponguin. Contràriament a allò que es pensa sovint, operar amb criptomonedes no és opac a les autoritats. Tot i que, com veurem, sí que hi ha moviments que es poden fer d’una manera completament anònima.
El nombre limitat de monedes per a operar que ofereix Coinbase (51), les limitacions en el tipus d’operativa i unes comissions altes de compra i venda (1,49%) fan que molts usuaris cerquin alternatives més professionals. Malgrat que Coinbase disposa d’una versió Pro, amb les eines típiques d’inversió borsària i comissions més baixes, el servei professional més utilitzat actualment és Binance. Les eines que proporciona aquesta plataforma són molt més complexes. Un usuari novell s’hi sentirà perdut, però els professionals hi trobaran les eines que fan servir normalment a la borsa, o fins i tot millors. Comissions de 0,1% per operació, la possibilitat de treballar amb més de 500 criptomonedes, gràfics i operativa avançada (stop-limits, OCO, etc.) i serveis que van molt més enllà. Igual que Coinbase, caldrà un procés d’identificació previ: document d’identitat, reconeixement facial i verificació de la nostra adreça. Fins que no l’hàgim fet, no hi podrem fer una transferència des del nostre banc. Binance també té inconvenients. El més important és que no és radicat als EUA i no ofereix garanties de dipòsit. Fundat per un xinès, té oficines en una cinquantena de països, però no és clar on té la seu. Binance va tenir una fallada de seguretat i hi van robar un 2% de les criptomonedes dels seus comptes. Tanmateix, el seu fundador va tornar de la seva butxaca els diners robats als usuaris. Ara, això no és cap garantia per a futures fallades de seguretat.
Pas 2: operar-hi i tornar a recuperar els diners en euros
Una vegada creat el compte, sigui a Coinbase, Binance o qualsevol altre servei equivalent, podem fer una transferència ordinària des del nostre compte corrent bancari tradicional. En general, per transferències bancàries no ens cobraran cap comissió, més enllà de la que pugui cobrar-nos el nostre banc –molts no n’apliquen cap. També podem adquirir monedes electròniques amb la targeta de dèbit mitjançant aquestes plataformes, però en aquest cas la comissió és del 3,99% en el cas de Coinbase i del 3% a Binance. En qualsevol cas, una vegada tinguem diners al nostre compte, podem comprar directament bitcoins o unes altres monedes digitals. I també fer el pas invers. Vendre les nostres monedes digitals i fer una transferència de tornada al nostre compte corrent bancari.
La compra pot ser tan fàcil com posar la quantitat de diners per adquirir els bitcoins que vulguem, o qualsevol altra moneda digital, al preu de mercat que tinguin en aquell moment. L’avantatge de Binance és que podem operar-hi amb euros directament i eliminar els problemes de canvi entre euros i dòlars. Malgrat això, un dels procediments més comuns és comprar abans tether (amb les sigles USDT), una criptomoneda que té paritat amb el dòlar americà i, per tant, estable. En general, també podem comprar monedes digitals a partir d’unes altres monedes digitals.
A diferència de Coinbase, Binance i alguns altres serveis professionals permeten també de comprar i operar amb criptomonedes aplicant tècniques borsàries. S’hi poden establir ordres amb límits de preu, que no s’executaran si no es compleixen. Més important encara, es pot fer igual a l’hora de vendre. Podem establir un límit inferior de cotització per assegurar-nos que si la moneda digital baixa de valor ràpidament, la venguem automàticament i no perdem tots els diners. És a dir, podem decidir de comprar una moneda quan cotitzi a deu euros la unitat, per exemple, i programar perquè en cas que baixi per sota de vuit, es vengui automàticament, sense perdre més diners.
Quan hàgim comprat els bitcoins, també podrem operar-hi, no tan sols vendre’ls per recuperar-ne la inversió. Certament, hi ha pocs llocs on puguem comprar directament amb bitcoins, però podem fer transferències a unes altres persones i empreses sense problemes. Binance també ofereix la possibilitat de tenir una targeta de dèbit VISA amb la qual puguem comprar a qualsevol botiga. Només hem de passar fons del nostre moneder de criptomonedes al moneder de la targeta dins la mateixa plataforma. A més a més, permet de fer dipòsits amb interessos que poden arribar fàcilment al 5%-6%, a un màxim de noranta dies. Igualment, es poden demanar crèdits de criptomoneda. I si volem operar com a la borsa, Binance ofereix la possibilitat de palanquejament: multiplicar el nostre capital per cinc i per deu a l’hora d’invertir –una de les eines borsàries de màxim risc i que pot dur a grans pèrdues.
Pas 3 (opcional): crear un moneder fora de les plataformes web
Tenir criptomonedes mitjançant plataformes web és una de les maneres més comunes i còmodes. Tanmateix, aquesta comoditat és el seu punt feble. Tot i que disposen dels millors sistemes de seguretat, com ara doble autenticació, codis antipesca, limitació de comptes on fer transferències, etc., hem vist que els robatoris encara són possibles. És per això que podem decidir de transferir els nostres diners en forma de bitcoins fora d’internet i optar per moneders de programari que resideixen al nostre ordinador o, fins i tot, en moneders de maquinari (discs durs específics). D’aquesta manera, podem tenir els diners fora de servidors vulnerables a atacs. És un dels sistemes més utilitzats per aquells qui no volen operar amb criptomonedes i que només volen conservar-les a llarg termini, fins que l’evolució del preu sigui la desitjada o necessitin els diners.
Una altra característica dels moneders de programari i maquinari és que les transferències poden ser completament anònimes mitjançant un sistema descentralitzat P2P. No ens hem d’identificar com en els casos anteriors. Per exemple, un dels moneders més antics, coneguts i utilitzats per bitcoin és el programari lliure Electrum. En uns passos senzills, generem un fitxer (moneder) xifrat i protegit per contrasenya que desem al nostre ordinador. Hem de vigilar de no oblidar-la. Avui hi ha gent milionària gràcies a la cotització actual del bitcoin, però que no recorden la contrasenya per a accedir al seu moneder a l’ordinador. Una vegada creat el moneder, podem transferir-hi fons des del nostre compte de Coinbase, Binance o equivalent. Amb Electrum no podem comprar directament bitcoins. Per fer la transferència es fan servir codis de seguretat. Hem de vigilar de no equivocar-nos a l’hora d’introduir-los. Si ens equivoquem, no hi ha pas enrere: una altra persona haurà rebut els diners i no ho podrem reclamar a ningú. Quan tinguem els bitcoins a Electrum podrem fer transferències anònimes a qualsevol altre usuari. Només ens cal passar el codi i l’import a qui ha de rebre’ls.
Som davant un nou sistema monetari, borsari, financer i bancari?
Com hem vist, plataformes com ara Binance comencen a oferir serveis que competeixen directament amb els bancs tradicionals. El motiu és que cada vegada hi ha més criptomonedes i el seu volum monetari va creixent. Com més va, hi ha més gent que té un capital important amb moneda digital i no saben què fer amb uns diners que són difícils d’aplicar al món presencial. És per això que, per una banda, van apareixent plataformes que volen facilitar l’ús de les criptomonedes al món tradicional i, per una altra, es creen nous serveis sense sortir de l’univers de les monedes digitals. Som davant un nou pas en la digitalització de la nostra vida. Com han estat el teletreball, els diaris i llibres electrònics, i la televisió per internet.
Una de les evolucions més recents en aquesta digitalització ha estat la creació, per part de Binance, d’una criptoborsa paral·lela a la tradicional on podem comprar i operar criptovalors, que són referenciats als tradicionals de borsa. Va començar aquest nou servei amb accions de Tesla, però ja s’ha ampliat a accions d’Apple i Coinbase (el seu competidor). Progressivament, anirà incorporant més criptovalors. El primer avantatge en relació amb la borsa tradicional és que es poden comprar directament a partir de criptomonedes, sense haver de fer canvis monetaris i recórrer a plataformes borsàries tradicionals –que a més tenen comissions més altes. Un segon avantatge és que podem comprar fraccions d’accions. En casos d’accions de valor molt elevat (com ara 1.000 euros la unitat), per a molta gent pot ser difícil d’invertir-hi per comprar-ne tan sols una. Amb criptovalors podem invertir, per exemple, 10 euros en accions que costen 700, 800 o 1.000 euros.
Els problemes del bitcoin i les altres criptomonedes
És positiu de tenir un sistema financer mundial completament digitalitzat? Aquí és on apareix la polèmica. Per una banda, hi ha la gran volatilitat de les criptomonedes, que les invalida a l’hora de fer les compres de cada dia i les restringeix a operacions d’inversió de tipus borsari. Per una altra banda, hi ha la gran polèmica del consum energètic associat i la contaminació, com us explicàvem fa uns dies a VilaWeb. Generar les criptomonedes i gestionar-les requereix l’ús d’una gran xarxa d’ordinadors que consumeixen grans quantitats d’electricitat. Tanmateix, hi ha especialistes que argumenten que el sistema de criptomonedes no consumeix més energia que el sistema monetari tradicional, ans al contrari. Uns altres especialistes estimen que un sistema monetari basat exclusivament en bitcoins doblaria el consum energètic mundial. I n’hi ha que argumenten que, certament, consumeix energia, però com qualsevol altre sector industrial.
Tanmateix, és cert que el bitcoin en concret és altament ineficient energèticament comparat amb unes altres monedes per un motiu de disseny. A grans trets, la seva arquitectura és pensada perquè amb l’augment del nombre de moneda, també augmenti artificialment la capacitat de càlcul necessària per a la coneguda mineria per a crear nous bitcoins. Això es fa per motius de seguretat. De manera que unes poques persones amb molta potència de càlcul no aconsegueixin el control d’una moneda que ha esdevingut molt important. I més potència de càlcul vol dir més ordinadors i més electricitat consumida. Malgrat tot, per les mateixes característiques del bitcoin, no es pot saber realment quanta energia consumeix. Les estimacions són que actualment fa servir al voltant del 0,6% de l’electricitat consumida mundialment, però això varia molt segons l’estudi.
Els experts proposen dues solucions. La primera és optimitzar els ordinadors que formen part del sistema del bitcoin. Argumenten que a poc a poc la indústria anirà millorant el consum energètic per una qüestió de costs. Una altra opció és optar per monedes digitals que presentin una arquitectura molt més eficient energèticament, com ara l’ethereum. És la segona moneda més popular, i ha après dels errors i limitacions del bitcoin. Uns altres experts consideren que el bitcoin farà fallida perquè no és escalable energèticament per un error de disseny –o senzillament perquè els seus creadors no s’imaginaven que tindria tant d’èxit. Sigui com sigui, monedes de segona generació com ara l’ethereum consumeixen una sisena part de l’energia que consumeix el bitcoin, i disminuir el consum energètic és una de les prioritats per a futures evolucions de la seva arquitectura. No és descartable que apareguin noves criptomonedes amb arquitectures centrades a consumir la mínima quantitat d’energia possible, especialment si anem cap a un nou sistema monetari, bancari i financer completament basat en el núvol.
