25.12.2024 - 21:40
Adreçant-se a una multitud enfervorida a la ciutat de Nashville, enguany seu de la conferència anual més important del món de les criptomonedes, Trump va llançar-se als braços del sector. Prometé als milers d’assistents congregats per escoltar-lo que, si era elegit president, el seu govern faria dels Estats Units una “superpotència bitcoin” i “la capital bitcoin del planeta”.
La futura administració Trump, continuà el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, també crearia una “reserva estratègica” –una mena de fons sobirà– de bitcoin i posaria fi a la “repressió” que el sector havia rebut durant el mandat de Gary Gensler com a cap de la Comissió de Borsa i Valors (SEC, per les sigles en anglès) nord-americana. Durant el seu mandat al capdavant de l’agència, Gensler –un criptoescèptic confés– ha presentat demandes judicials contra unes quantes de les plataformes principals d’intercanvi de criptomonedes i les ha acusades de vulnerar les lleis dels valors del país. En cas de guanyar les eleccions, sentencià Trump, Gensler seria acomiadat de manera fulminant, i el seu govern adoptaria una postura radicalment més oberta cap a la regulació del sector. “Hauria de redactar les normes gent que estima la vostra indústria, no pas gent que la detesta”, prometé el qui va ser guanyador de les eleccions presidencials nord-americanes.
Quan Trump va pronunciar aquestes paraules, el valor de mercat d’un bitcoin era de 62.390 dòlars. Avui, tan sols cinc mesos després, és de gairebé 95.000 dòlars, lleugerament per sota del pic històric de 101.000 dòlars que assolí la setmana passada: d’ençà de les eleccions presidencials nord-americanes, fa un mes i mig, el preu de la criptomoneda s’ha disparat de gairebé un 50%. Gensler, per la seva banda, ja ha anunciat que renunciaria com a cap de la SEC el 20 de gener propvinent, el dia de la presa de possessió de Trump. En substitució seva, el president electe nomenarà Paul Atkins, que s’afegirà a la llarga llista de múltiples criptoentusiastes que ocuparan càrrecs d’importància al seu govern.
No és cap secret que la victòria de Trump ha estat el catalitzador del darrer repunt en el valor de mercat del bitcoin. “Benvinguts al mercat alcista del bitcoin”, escrigué un influent banc d’inversió nord-americà dies després de les eleccions presidencials. “Comprin fins on els diners els permetin […] Instem als inversors que fins ara s’han mantingut al marge de les criptomonedes a canviar de mentalitat”.
Per desmesurat que pugui semblar –alguns fins i tot parlen del començament d’una “era daurada” per a les criptomonedes–, aquest optimisme no és del tot infundat. Trump, al capdavall, ha promès per activa i per passiva treballar a favor de les criptomonedes: no en va era el candidat predilecte del sector, que va donar més d’un centenar de milions de dòlars a la seva candidatura i va col·laborar de manera entusiasta amb la seva campanya.
Però el ressorgiment del bitcoin precedeix, i de bon tros, la victòria de Trump: entre l’octubre de l’any passat i el febrer d’enguany, quan encara faltaven mesos per a les presidencials, el preu de bitcoin es multiplicà per una mica més de dos i va passar d’uns 25.000 dòlars a més de 57.000. De fet, per més afinitat que semblin tenir ara, la simbiosi entre Trump i el sector de les criptomonedes és un fenomen relativament nou. Fa tan sols tres anys, el 2021, Trump va dir que bitcoin feia la impressió de ser una estafa i va defensar de reforçar les regulacions sobre l’ús i intercanvi de criptomonedes, les quals no dubtà de titllar de “desastre anunciat”. Anteriorment, havia dit que les criptomonedes com ara bitcoin no eren diners i que el seu valor es basava en el no-res.
No hi ha dubte que el suport financer del sector ha contribuït a convèncer el president entrant dels Estats Units de les virtuts de les criptomonedes. Tanmateix, l’acostament entre Trump i la criptosfera també respon a un factor molt més estructural que el quid pro quo del finançament electoral: l’augment progressiu de la influència del sector sobre la política nord-americana i la legitimació de les criptomonedes –particularment, el bitcoin– com a actiu financer de ple dret. Aquesta, precisament, també és la raó que ajuda a entendre per què fins i tot Kamala Harris, l’hereva d’un president que ha fet ben poques concessions al sector, va atrevir-se a flirtar amb la criptosfera durant la campanya electoral, fins al punt d’arribar a suggerir que podria acomiadar Gensler si era elegida presidenta.
Un ressorgiment improbable
La victòria electoral de Trump és la culminació del ressorgiment llarg i improbable d’una criptomoneda, la més important en volum de mercat, que fa tot just dos anys semblava tocada de mort. La crisi del bitcoin va començar a mitjan 2022, quan els bancs centrals de tot el món van començar a augmentar els tipus d’interès per contenir l’avenç de la inflació. L’augment dels tipus d’interès, que tant als Estats Units com a la zona euro van enfilar-se als nivells més alts en una generació, va millorar sobtadament la rendibilitat de productes de risc més baix (com ara els bons del tresor), cosa que de retruc empitjorà l’atractiu financer de les alternatives de més risc (com ara bitcoin).
A aquesta pèrdua de l’interès dels inversors s’afegí a un seguit d’escàndols financers que implicaren unes quantes de les plataformes principals d’intercanvi de criptomonedes del planeta i feren trontollar la confiança dels mercats en el sector. A final del 2022, FTX –aleshores la tercera plataforma d’intercanvi més gran per volum, que arribà a tenir més d’un milió d’usuaris en el seu punt culminant– va declarar-se en fallida poc després de la revelació de la premsa nord-americana que la seva junta havia participat en un dels escàndols financers més grans de la història dels Estats Units. El preu del bitcoin, que ja havia anat davallant progressivament els mesos anteriors, es desplomà per sota dels 16.000 dòlars poc després de l’esclat de l’escàndol aquell novembre: tan sols dotze mesos abans, el valor de la criptomoneda havia registrat un rècord de 56.000 dòlars. Pocs mesos després de la caiguda d’FTX, la primavera del 2023, el govern dels Estats Units va presentar una demanda contra Binance –la plataforma d’intercanvi més important del món– per vulneració del règim internacional de sancions, cooperació amb l’emblanquiment de capitals i vulneració de la llei de secrets bancaris, entre més càrrecs. Com a part de la sentència, la plataforma va ser obligada a final d’aquell any a pagar una multa de més de 4.000 milions de dòlars, una de les penalitzacions més altes imposades a una empresa en la història dels Estats Units.
Amb la reputació en risc de naufragi i amb els vents macroeconòmics en contra, molts analistes s’afanyaren a proclamar el descens a la irrellevància del bitcoin, un experiment destinat a entrar als annals de la història com una més en la llarga llista de follies dels mercats financers. Però quan molts donaven la criptomoneda per morta passà una cosa estranya: el valor del bitcoin deixà de caure sobtadament, cosa que mostrava una resiliència que pocs havien previst. El preu del bitcoin, explicà aleshores un executiu del sector, certament podia pujar o baixar, però la divisa no perdria mai tot el valor de mercat: per més escàndols que sacsegessin el sector i per més advers que fos l’ambient macroeconòmic, molts consumidors semblaven continuar aferrant-se a l’esperança que, algun dia, la criptomoneda remuntaria. “A hores d’ara, és bàsicament una religió”, resumí.
Gensler, l’aliat que no s’esperava ningú
Els mesos van anar passant. Els casos d’FTX i Binance s’anaren oblidant i la perspectiva que els tipus d’interès comencessin a baixar començà a agafar força. Lluny de morir pel camí, el bitcoin començà a donar senyals d’haver sobreviscut “l’hivern cripto” i acabà el 2023 amb un valor de mercat de prop de 40.000 dòlars, gairebé el triple dels menys de 16.000 dòlars amb què havia començat l’any. En aquest ascens cap a cotes de mercat més altes, la criptomoneda trobà un aliat improbable: ni més ni menys que Gary Gensler, el cap de la SEC que s’ha erigit en l’enemic públic número 1 del sector.
Després de mesos d’especulació mediàtica que havia empès el preu del bitcoin progressivament cap amunt, aquest gener l’agència va acabar cedint –a instàncies de la justícia nord-americana– a la petició d’alguns gegants financers de crear fons cotitzats de bitcoin, un producte borsari que permet a l’inversor d’invertir en un actiu sense haver-lo d’adquirir directament. Els fons –gestionats per pesos pesants del món financer, com ara BlackRock i Invesco– no tan sols facilitaren dràsticament l’accés dels inversors particulars a la criptomoneda: també conferiren una pàtina de legitimitat a un actiu que, fins aleshores, havia estat relegat als racons més especialitzats del món de les finances. Tal com explicà un representant d’un fons d’inversió: “Els fons cotitzats marquen un abans i un després. Molta gent que es pensava que bitcoin era una estafa ha vist ara que la criptomoneda té el suport d’institucions financeres reputades, com ara BlackRock. Si no te’n refies, no et pots refiar de ningú al sistema financer.”
L’esperança dels criptoentusiastes –que la inclusió de bitcoin als mercats financers habituals n’estimulés la demanda i popularitat– no trigà a fer-se realitat. 3 dies després d’haver sortit al mercat, els fons de bitcoin ja havien aconseguit de recaptar 2.000 milions de dòlars. Al març, el fons de bitcoin de BlackRock –el més important en volum de mercat– arribà als 10.000 milions de dòlars en actius, cosa que el convertí en el fons cotitzat que més de pressa havia assolit aquesta xifra en tota la història; a final d’octubre, el fons es convertí també en el més ràpid a assolir la fita dels 30.000 milions en actius. 11 mesos després d’haver sortit al mercat, es calcula que el volum de mercat conjunt dels fons de bitcoin és de més de 100.000 milions de dòlars, una xifra que evidencia la disposició de com més va més inversos –incloent-hi inversors institucionals, com ara fons de pensions– a destinar, si més no, una part dels recursos a la criptomoneda.
Un èxit agredolç
No tothom comparteix l’entusiasme dels mercats. En un article publicat aquest febrer sobre la decisió de la SEC, el bloc del Banc Central Europeu (BCE) no deixà canya dreta: “Per als adeptes [de les criptomonedes], l’aprovació formal [dels fons cotitzats] confirma que les inversions amb bitcoin són segures, i que l’augment del preu del bitcoin que ha precedit la decisió és prova del triomf imparable de les criptomonedes. Discrepem amb totes dues afirmacions, i reiterem que el valor de mercat just del bitcoin continua essent zero.”
A l’article, el banc explica que el bitcoin continua sense ser adient com a inversió, atès que no genera liquiditat, no paga dividends, i té una utilitat pràctica molt limitada. Tanmateix, tots aquests arguments també poden aplicar-se a actius com ara l’or, àmpliament acceptat i estès en el món de les finances. És cert que el valor de l’or destaca perquè té una estabilitat amb què el bitcoin no pot competir, però la criptomoneda –i de bon tros– dista de ser l’única font de volatilitat que pot trobar-se als mercats financers.
Però una cosa no exclou l’altra. En termes de valor de mercat, l’èxit de la criptomoneda és incontestable. Però s’han deixat pel camí totes les promeses amb què va ser creada. Quinze anys després –una eternitat en termes tecnològics–, l’ús del bitcoin com a divisa de canvi continua essent molt escàs: exceptuant casos comptats, a la gran majoria del món continua sense ser possible pagar un cafè –i encara menys la declaració de la renda– amb bitcoins. L’argument que el bitcoin pot servir de valor refugi contra la inflació ha demostrat ser fals: el preu de la criptomoneda, lluny de mantenir-se constant, sovint fluctua de manera violenta, generalment en resposta de canvis en indicadors macrofinancers com ara l’evolució dels tipus d’interès i el mercat borsari. Qualsevol noció sobre el potencial igualitari de la criptomoneda també ha estat desmentida: avui dia, prop d’un 80% de tots els bitcoins en circulació són propietat de tan sols el 0,25% dels usuaris.
Creat durant els mesos més durs de la Gran Recessió, el bitcoin va ser concebut originalment com un sistema de pagaments lliure que eliminaria la necessitat de fer servir intermediaris financers tradicionals. Però, en un tomb irònic del destí, la majoria de bitcoins que es venen i es compren als mercats avui dia passen, precisament, per les mans d’aquests intermediaris. El mer fet que el valor de la criptomoneda es mesuri en dòlars, la divisa que suposadament havia d’acabar desplaçant, evidencia el fracàs del projecte. L’eufòria dels mercats no pot amagar el fet que la tecnologia revolucionària que havia de plantar cara a l’establishment ha acabat convertint-se en una joguina més d’aquest mateix establishment. Molta gent, això sí, s’hi ha fet rica. Tot depèn de l’estàndard amb què hom vulgui mesurar l’èxit.
