03.04.2024 - 21:40
The Washington Post · Mary Beth Sheridan i Lorena Ríos
Al·legant una “profunda crisi de violència i desintegració social”, els bisbes catòlics de Mèxic han assumit un paper nou i agressiu en la seguretat nacional, i fins i tot s’han assegut amb narcotraficants enfrontats –en un país assolat per la sang–, per pactar una treva.
L’Església també pressiona perquè es modifiqui l’estratègia del president Andrés Manuel López Obrador contra la delinqüència. Fa poc, els dirigents eclesiàstics van convèncer els candidats a les eleccions presidencials del 2 de juliol perquè signessin un Compromís Nacional per la Pau que inclou una llarga llista de reformes, com ara l’enfortiment de les policies locals i la professionalització i la transparència en el sistema de justícia.
Tot plegat, aquestes iniciatives impliquen un nivell d’activisme de l’Església, que fins ara s’ha mantingut en gran manera al marge de la política. Mèxic és el segon país catòlic més poblat del món, després del Brasil. Però històricament els sacerdots mexicans s’han trobat limitats per les polítiques anticlericals que es van arrelar durant la guerra d’independència d’Espanya, al segle XIX. Fins a la dècada de 1990, era il·legal que els sacerdots duguessin la seva vestimenta en públic.
Ara l’Església, diu el bisbe Ramón Castro, actua perquè ha rebut una allau de denúncies de feligresos que havien sofert extorsions, robatoris i fins i tot la desaparició d’éssers estimats.
“Som testimonis d’una violència increïble contra el nostre poble –diu Castro, bisbe de Cuernavaca, a The Washington Post–. Això ha mogut els cors dels pastors a fer alguna cosa, a no quedar-nos plegats de braços.”
López Obrador, un polític d’esquerra de llarga trajectòria, diu que l’estratègia de guerra contra el narcotràfic abonada pels Estats Units i presa pels seus predecessors ha dut més violència a Mèxic, i que la delinqüència tampoc no s’ha reduït. Tot i que ha continuat confiant en l’exèrcit per lluitar contra els narcotraficants, també ha promogut programes socials destinats a dissuadir els joves perquè no s’unissin als grups delictius. Diu que la taxa d’homicidis ha caigut al nivell més baix d’ençà del 2017.
No obstant això, aproximadament trenta mil persones són assassinades cada any, una taxa que triplica amb escreix la dels Estats Units. Les organitzacions criminals, que abans se centraven en el tràfic de marihuana, cocaïna i heroïna, s’han diversificat cap a drogues sintètiques com el fentanil. També se centren en uns altres negocis il·lícits, com ara el robatori de gasolina i el tràfic d’immigrants. En estats superviolents, com ara Guerrero, al sud, grups delictius fortament armats controlen àmplies zones rurals i extorsionen els habitants de les ciutats, de conductors d’autobús a venedors de tacos.
Els clergues negocien amb els caps dels càrtels
A final de febrer, els bisbes de Guerrero van negociar una treva entre els grups delictius Família Michoacana i Tlacos. Les lluites territorials entre tots dos grups s’havien tornat cada vegada més mortíferes. A San Miguel Totolapan hi hagué una matança, amb disset morts.
Els dirigents catòlics de Mèxic ja havien intervingut en crisis anteriors, especialment el 1994, després de l’aixecament dels rebels indígenes zapatistes. Però aquesta vegada les converses es van fer al marge del govern.
“Això és molt inusual –diu l’acadèmic Roberto Blancarte–. Els bisbes intervenen on veuen un estat desbordat, un estat pràcticament fallit”.
El mes que es va assolir l’acord, els homicidis a Guerrero van baixar d’un 23%, segons el diari Milenio.
Bisbes d’alguns altres indrets també han dit que estan disposats a reunir-se amb els caps dels càrtels per reduir la violència.
“No és la millor solució –diu el bisbe Castro–. Però si és necessari per a salvar vides en un cas extrem, ho faré.”
López Obrador ha aprovat la mediació a Guerrero. Els dirigents de l’Església diuen que “ajuden activament a la pacificació del país.”
Mèxic s’enfronta a l’amenaça d’una “governança criminal”
Les relacions entre López Obrador i la jerarquia catòlica s’han deteriorat d’ençà del 2022, quan uns pistolers van assassinar dos sacerdots jesuïtes en una regió muntanyosa del nord, corcada per la violència del narcotràfic.
Els bisbes mexicans, l’orde jesuïta i més dirigents catòlics van impulsar tot seguit el Diàleg Nacional per la Pau, que va aplegar més de 20.000 persones en fòrums per a dissenyar una nova estratègia de seguretat.
El mes passat, els caps eclesiàstics van demanar als tres candidats presidencials que signessin una llista de recomanacions elaborades en aquestes sessions. El document advertia que el teixit social de Mèxic estava “en un accelerat procés de desintegració” i que s’havien ordit aliances entre polítics, empresaris corruptes i delinqüents.
“Mèxic es debat entre un model de governabilitat criminal i un model de governabilitat democràtica” subdesenvolupat i precari, segons el document, que demana de reformar el sistema de justícia per reduir la impunitat, reforçar les policies municipals i adoptar estratègies de seguretat a llarg termini.
Sense esmentar López Obrador, criticava la creixent dependència de l’exèrcit per a una colla de funcions i tasques no pas relacionades amb la seguretat.
L’Església és una de les poques institucions amb credibilitat per a qüestionar les polítiques de seguretat del president. Els partits de l’oposició s’han vist tacats pels fracassos propis a l’hora de contenir la violència quan governaven.
Felipe Gaytán, sociòleg de la Universitat La Salle de la ciutat de Mèxic, ha escrit molt sobre religió i considera que el document reflecteix una nova posició proactiva dels dirigents eclesiàstics, que continuen essent influents tot i que el nombre de fidels ha disminuït.
“Cap dels candidats no podia dir ‘No signaré’, perquè llavors haurien tingut la imatge qüestionada”, diu.
Així i tot, no és clar si les accions de l’Església tindran un efecte significatiu a llarg termini.
Claudia Sheinbaum, la principal candidata a la carrera presidencial, va signar el document amb reserves. “No comparteixo l’avaluació pessimista del moment actual”, diu. Ella fa costat a una gran part de les polítiques de López Obrador i és una de les grans protegides del president.
Mónica Serrano, investigadora del Col·legi de Mèxic especialitzada en seguretat, assenyala que els bisbes mexicans han negociat amb grups criminals per resoldre disputes locals, com ara el tall d’aigua a una comunitat de Guerrero. Reduir el dramàtic vessament de sang al país, diu, és una altra qüestió.
“No hi ha manera d’encarar la violència en aquest país si no és amb un esforç conjunt des de moltes trinxeres, en què el govern tingui un paper central”, afegeix.
Per Gaytán, la violència ha esdevingut un problema estructural complex. “Ja no és tan sols un grup criminal que apareix i desapareix”, diu. “Hem de restablir la presència de l’estat i la seva autoritat.”
Ríos informa de Monterrey, Mèxic.
