L’adeu estrany de Xavier Novell, un bisbe jove i controvertit

Xavier Novell i Gomà (Montfalcó d’Ossó, 1969) va ser el bisbe més jove del país en assolir el càrrec. I el més jove en deixar-lo. A tan sols quaranta-un anys, el 3 de novembre de 2010, el Sant Pare Benet XVI el va nomenar bisbe de Solsona, després de la renúncia de Jaume Traserra, de qui havia estat secretari particular. L’edat de jubilació habitual dels bisbes és a setanta-cinc anys, a Novell encara n’hi resten vint-i-tres per a arribar-hi, en què no hauria tingut entrebancs per a romandre al càrrec. Però ahir, per sorpresa i sense cap explicació pública, es va saber que renunciava. Tan sols n’ha transcendit que la decisió s’ha pres lliurement i per raons estrictament personals. Un adeu estrany, tenint en compte la carrera eclesiàstica exitosa que Novell havia tingut fins ara, i tenint també en compte la seva presència mediàtica, molt més recurrent que no és habitual en un bisbe.

El cànon 401/2 del Codi de Dret Canònic, esmentat per la Santa Seu quan va explicar la renúncia de Novell, se sol aplicar quan hi ha una situació greu. De moment, Francesc ha nomenat el bisbe de Vic, Romà Casanova, administrador apostòlic de la diòcesi de Solsona. Novell, de moment, guarda silenci i sembla que serà així durant uns mesos. Fins ara, havia tingut una trajectòria plena i ascendent. Va ser ordenat capellà el 1997 i era considerat un dels valors a l’alça de la seva promoció. Li atribuïen posicions marcadament progressistes fins que va tornar d’una llarga estada a Roma, on havia anat a estudiar teologia dogmàtica i a doctorar-se, amb visions molt més ortodoxes. Va ser vicari episcopal, canonge de la catedral de Solsona i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fins que el 2010 va esdevenir el vuitè bisbe més jove del món.

Durant el seu episcopat, Novell ha estat de tot menys discret. No tan sols ha causat que es parlés d’ell amb unes quantes controvèrsies, sinó que fins i tot es va avenir a aparèixer al programa El convidat, que Albert Om presentava a TV3, l’any 2013. Al programa, va fer unes quantes declaracions que van tenir ressò a les xarxes socials, com ara la seva oposició a fer servir el preservatiu en cap mena de relació sexual. També va posar en marxa una comissió per a investigar els abusos sexuals a la diòcesi de Solsona, que va concloure que dos capellans del bisbat, que ja són morts, havien abusat de vuit menors durant els anys 50 i 70. Novell va condemnar els abusos.

Comentaris homòfobs i una altra renúncia coincident

Durant el seu episcopat, Novell va anar apareixent sovint als mitjans de comunicació arran de les seves declaracions homòfobes, que li van causar un devessall de crítiques i de condemnes. L’any 2012, va defensar el bisbe d’Alcalà, Reig Pla, que havia relacionat l’homosexualitat amb la prostitució i la delinqüència i va dir que es podia curar amb teràpies adequades i castedat. Novell va denunciar que les crítiques a Pla per les declaracions havien estat un acarnissament i que tan sols eren una mera formació moral.

Però la polèmica més forta fou el 21 de maig de 2017, quan en una glossa sobre la família va relacionar l’homosexualitat amb l’absència d’un pare i el suposat afebliment de la virilitat. “Em demano si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no és a causa que en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada”, va escriure. L’Observatori contra l’Homofòbia i la CUP van demanar llavors al govern que li apliqués la llei contra l’homofòbia, però el govern de Junts pel Sí finalment hi va renunciar, tot emmarcant en la llibertat d’expressió i d’opinió les paraules del bisbe.

Novell no va arribar a rectificar mai ni va demanar disculpes. En una carta publicada quinze dies més tard, va explicar que no volia ofendre ningú i que no pretenia dir que aquesta relació entre l’absència del pare i l’homosexualitat en fos la raó exclusiva. En tot cas, insistia que tenia dret de pensar allò que havia dit i d’ensenyar la doctrina catòlica, i deia que continuaria presentant “sense por” la seva visió cristiana sobre la persona. L’enrenou per les declaracions encara es va allargar un temps, amb una escridassada pocs dies després mentre sortia de l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega, escortat pels Mossos d’Esquadra, la policia local i alguns feligresos. Els ajuntaments de Solsona, Cervera i Mollerussa van expressar amb contundència el rebuig a les declaracions de Novell, i el ple municipal de Cervera va arribar a declarar-lo fins i tot persona non grata.

Diversos mitjans italians que cobreixen l’actualitat del Vaticà han suggerit que la renúncia de Novell podria anar vinculada a les seves posicions homòfobes. Tot just la setmana passada, el papa Francesc va instigar la renúncia del bisbe brasiler Tomé Ferreira da Silva després d’haver-se filtrat una videotrucada de caràcter sexual que havia mantingut amb un altre home. Com Novell, a seixanta anys, Ferreira da Silva també era jove per retirar-se.

Explícitament a favor del procés

Novell era també el bisbe més explícitament independentista del Principat, tot i que el 2013 va ser al centre de crítiques fortes per haver-se oposat que els campanars de la seva diòcesi repiquessin les campanes durant la Via Catalana de l’Onze de Setembre, cosa que va originar una forta xiulada en contra seu. Malgrat aquesta polèmica, tot just al cap d’un any va dir que la consulta del 9 de novembre complia els elements que la doctrina social de l’església indica sobre la realitat de la nació: cultura, llengua i història. En la glossa del dia de les eleccions del 27 de setembre del 2015, Novell va demanar a tots els rectors de tocar les campanes a les 9 del matí: “Un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat, el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble.” A més, en la glossa recordava que qualsevol vot que no anés a Junts pel Sí o a la CUP significava el no a la independència.

Dos anys més tard, Novell va ser l’únic bisbe que va votar en el referèndum d’independència del Primer d’Octubre, i va criticar durament la intervenció de la policia espanyola. “Admiro la valentia i la resistència pacífica d’aquells que van defensar l’exercici legítim del dret a l’autodeterminació del nostre poble i condemno tots els actes violents que hi va haver, especialment els comesos per servidors públics”, va escriure l’endemà. I encara va anar més enllà a final de l’any següent, el 2018, quan va proposar de fer dejunis solidaris en suport als presos polítics en vaga de fam a la presó dels Lledoners. Ahir, quan se’n va anunciar la renúncia, el conseller Josep Rull, un dels presos, ara ja indultats, va escriure: “Novell sempre ha estat al costat dels presos polítics, amb paraules i, sobretot, amb fets, esdevenint una de les poques excepcions en la Jerarquia de l’Església Catalana.” “Només en puc tenir paraules de gratitud –encara que hi discrepi en temes molt importants”, va dir.

En la mateixa línia, Novell havia dit que no era just que el govern legítim fos a la presó, i les seves posicions quant al conflicte nacional l’havien fet enfrontar fins i tot al portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, que en unes declaracions l’any 2019 havia dit que el dret a decidir no era legítim moralment. Novell li va demanar que rectifiqués i va respondre: “Els drets propis de Catalunya estan fonamentats primàriament en la seva identitat com a poble.” Les reiterades declaracions sobre la qüestió també li van dur maldecaps amb els partits espanyolistes. El Partit Popular espanyol va demanar a la Conferència Episcopal unes quantes vegades que el represaliés, sense èxit. L’adeu inesperat del bisbe solsoní, ara, debilita encara més la presència dels bisbes sobiranistes a Catalunya. Monsenyor Francesc Pardo, bisbe de Girona, també va anunciar fa poc que renunciava, però en el seu cas perquè ja tenia setanta-cinc anys.