23.09.2017 - 19:22
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
Les forces de seguretat de Birmània han col·locat mines terrestres antipersona en les carreteres i principals punts d’encreuament de la frontera amb Bangladesh, destinades a atacar la població rohingya que fuig del país i en el marc de diversos atacs a llogarets d’aquesta ètnia, segons recull un informe de Humans Right Watch (HRW).
“Els perills a què s’enfronten milers de rohingyas que fugen d’atrocitats a Birmània ja causen suficients morts sense comptar ara a més amb les mines terrestres. L’Exèrcit birmà ha de deixar d’usar aquestes armes prohibides, que maten i mutilen sense distinció”, ha dit la directora de HRW per al sud d’Àsia, Meenakshi Ganguly.
L’ús de mines a la zona propera a la frontera ha deixat víctimes com Azizul Huq, de 15 anys, que va morir el 28 d’agost en trepitjar una mina antipersona prop de la frontera amb Bangladesh en intentar fugir d’un atac dels militars al seu llogaret.
Noor Islam, un altre resident, va veure com explotava una d’aquestes mines al pas del seu fill: “No sabíem que hi havia mines a la zona. Vaig veure que la seva cama dreta havia desaparegut”, ha declarat el seu veí, Mohammad.
BIRMÀNIA NEGA AQUESTA PRÀCTICA
El Govern birmà ha acusat l’Exèrcit de Salvació Arakan Rohingya (ARSA) d’usar bombes de fabricació casolana (IED, en les seves sigles en anglès) contra les forces del Govern i les seves infraestructures.
Des de finals d’agost, després d’un atac coordinat de l’ARSA, les forces de seguretat han dut a terme una campanya de neteja ètnica que inclou crema de llogarets, assassinats i altres abusos contra la població rohingya.
El secretari de Seguretat i Assumptes Fronterers, el coronel Phone Tint, ha negat les acusacions que les forces governamentals estiguin posant mines terrestres a Rajine, i ha acusat l’ARSA de la seva col·locació: “No hi ha una mina plantada pels militars a la zona. Els terroristes van plantar les mines terrestres, els militars mai ho faran”, ha declarat.
L’ús de mines antipersona està regulat en el marc del Tractat de Prohibició de Mines de 1997, encara que Birmània no s’hi ha adherit i les empra des de 1999.
La utilització d’aquests artefactes és il·legal per la seva capacitat de matança indiscriminada i per la possibilitat de romandre actives i provocar múltiples víctimes civils fins i tot anys després de ser col·locades.
BANGLADESH, TESTIMONI DE L’ÚS DE MINES
L’abril de 2017, els Governs de Birmània i Bangladesh van acordar eliminar les mines terrestres i els IED de la zona fronterera, però aquest mes Dacca ha denunciat davant Nacions Unides que el Govern birmà seguia minant la frontera per evitar la fugida dels rohingyas.
La guàrdia fronterera de Bangladesh, país que sí és firmant del tractat de 1997, ha declarat haver vist a soldats birmans col·locar mines durant els primers dies de setembre i calcula que aquests artefactes han causat almenys cinc víctimes mortals i 12 ferits des de l’acord d’abril.
Alguns refugiats també han presenciat la col·locació de mines: Rohim, un dels testimonis, afirma que “arriben en equips de quatre a deu persones. Caven i posen mines en les carreteres”, de manera que quan ataquen el llogaret, els rohingyas no poden fugir per allà.
Altres testimonis apunten a la col·locació de mines prop de l’hospital de la zona.
Human Rights Watch ha instat el Consell de Seguretat de Nacions Unides a adoptar una resolució de condemna a la campanya de neteja ètnica dels militars birmans i a imposar sancions al país que incloguin l’embargament armes.
