22.09.2017 - 09:41
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
La primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, ha demanat aquest dijous la creació de ‘zones segures’ a l’interior de Birmània per fer front a la crisi a l’Estat de Rakhine (oest) derivada de l’operació militar contra els rohingyes a la regió.
En el seu discurs davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, Hasina ha denunciat que els rohingyes “s’han vist desplaçats forçosament de Birmània, fugint d’una neteja ètnica al seu propi país, en el qual viuen des de fa segles”.
“Estem acollint més de 800.000 desplaçats forçosos rohingyes de Birmània”, ha ressaltat, i ha recordat que l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha elevat a 430.000 els refugiats que han arribat a Bangladesh des del 25 d’agost.
“Estem horroritzats per veure que les autoritats birmanes estan col·locant mines antipersona a la frontera per evitar que els rohingyes tornin al país. Aquesta gent ha de poder tornar a la seva pàtria amb seguretat i dignitat”, ha manifestat.
Per això, ha proposat cinc mesures per fer front a la crisi, entre les quals ha destacat la creació de ‘zones segures’ a l’interior de Birmània i sota la supervisió de l’ONU, així com “la fi incondicional de la violència i de la pràctica de la neteja ètnica a Rakhine immediatament i per sempre per part de Birmània”.
Així mateix, ha demanat al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, l’enviament d’una missió d’investigació, així com garantir “el retorn sostenible de tots els rohingyes desplaçats per la força a Bangladesh als seus habitatges a Birmània”.
Finalment, Hasina ha sol·licitat que les recomanacions formulades per la comissió encapçalada per l’ex-secretari general de l’ONU Kofi Annan “siguin aplicades de manera incondicional i íntegrament” per part de les autoritats birmanes.
Les paraules de la primera ministra de Bangladesh han arribat hores després que el cap de l’Exèrcit de Birmània, el general Min Aung Hlaing, demanés als desplaçats de “raça nacional” que han fugit de l’Estat de Rakhine que tornin al seu territori i reconstrueixin les seves comunitats, un missatge que exclou directament els rohingyes, atès que no són una ètnia oficialment reconeguda.
La líder ‘de facto’ de Birmània, Aung San Suu Kyi, va assegurar aquest dimarts en el seu primer discurs sobre l’estat de la Nació que Birmània està a punt per iniciar un procés de verificació perquè els refugiats tornin a Birmània, en el marc d’un acord signat amb Bangladesh el 1993.
“Els refugiats d’aquest país seran acceptats (de retorn) sense cap problema”, va assegurar Suu Kyi. No obstant això, en el seu discurs d’aquest dijous Aung Hlaing no n’ha dit res sobre el retorn dels refugiats que es troben a Bangladesh.
LA CRISI A RAKHINE
Prop de 430.000 rohingyes han travessat la frontera cap a Bangladesh des del 25 d’agost per l’onada de violència que va començar amb una sèrie d’atacs de milicians rohingyes contra les Forces de Seguretat birmanes i una contraofensiva militar que ha deixat almenys 400 morts. Aquesta operació ha estat denunciada per l’ONU com a “neteja ètnica”.
Els rohingyes són una minoria ètnica de fe musulmana que es concentra a Rakuine. Són més d’un milió de persones, però el Govern birmà no els reconeix com a ciutadans perquè considera que són descendents d’immigrants il·legals procedents de Bangladesh.
L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein, ha recordat recentment que els rohingyes fa dècades que es troben despullats dels seus drets civils i polítics, també dels derivats de la ciutadania.
El 2016, l’oficina d’Al-Hussein va publicar un informe basat en entrevistes a rohingyes que van fugir a Bangladesh per una altra operació militar birmana que, segons l’alt comissionat, ja “suggeria” que hi havia atacs “generalitzats i sistemàtics” contra els rohingyes, arribant a assolir “possiblement” la consideració de “crims contra la Humanitat”.
Suu Kyi, galardonada amb el Premi Nobel de la Pau, ha fet front a nombroses crítiques per la seva postura durant la crisi i ha arribat a denunciar l’existència d'”un gran iceberg de desinformació” per “crear problemes” i “beneficiar els interessos dels terroristes”.
Així, va condemnar aquest dimarts els abusos a l’Estat de Rakhine però no va fer al·lusions a la neteja ètnica que estarien duent a terme les forces de seguretat del país, segons va denunciar l’ONU, la qual cosa ha provocat una resposta freda de la comunitat internacional.
Les autoritats birmanes asseguren que les operacions a Rakhine tenen com a objectiu lluitar contra “terroristes”, malgrat les denúncies sobre atacs per part de les forces de seguretat contra civils, entre ells nens.
