La crema de biomassa és la principal font d’emissió de contaminants nocius i té més efectes tòxics que el trànsit

Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha identificat les fonts d’emissió dels contaminants orgànics més nocius presents en els aerosols atmosfèrics més petits a diferents zones del Principat. Els resultats mostren que, a zones urbanes i rurals, aquests aerosols provenen majoritàriament de la crema de biomassa i que els efectes tòxics que provoquen en les cèl·lules són més perjudicials que els generats pel trànsit a Barcelona. L’investigador de l’IDAEA i autor principal de l’estudi, Joan Grimalt, explica que el treball demostra que, durant l’hivern, els pobles poden tenir una qualitat de l’aire molt pitjor que la de Barcelona.

I és que la crema de fusta, rostolls i altres combustibles, juntament amb l’estancament de l’aire, genera una gran quantitat d’aerosols tòxics.

Per analitzar aquesta toxicitat, els investigadors van exposar cèl·lules pulmonars a nivells d’aquests aerosols al laboratori. Van observar que el 75% de les cèl·lules analitzades morien al cap de vint-i-quatre hores de l’exposició a aerosols provinents de zones suburbanes i rurals, mentre que un 35% ho feien en exposar-les als aerosols provinents de Barcelona.

Els aerosols orgànics són micropartícules sòlides o líquides que, a causa de la grandària microscòpica, queden suspeses en l’aire durant molt de temps. A l’estudi s’han analitzat els de menys de 10 micròmetres, que és la mil·lèsima part d’un mil·límetre. Aquests es consideren els perillosos, ja que poden travessar la barrera pulmonar i arribar directament al torrent sanguini.

Els investigadors van analitzar els filtres on quedaven retinguts aquests aerosols en tres zones de Catalunya: Barcelona (districte de l’Eixample), com a nucli urbà; Manlleu com a zona suburbana; i Bellver de Cerdanya com a àrea rural. A més dels filtres, també van fer servir un globus aerostàtic d’heli per a analitzar la distribució vertical a 500 metres d’altura de la contaminació quan l’aire queda estancat. Això es produeix a causa d’una inversió tèrmica: es forma una capa d’aire calent a l’atmosfera a una certa distància de la superfície, la qual cosa provoca que l’aire contaminat, més fred, no pugui escapar.

Els resultats del globus mostren que quan hi ha una inversió tèrmica, hi ha una concentració entre dues i deu vegades més alta d’aerosols orgànics que queden atrapats a la superfície respecte de les condicions atmosfèriques normals. Aquests aerosols provenen majoritàriament del trànsit rodat en el cas de Barcelona o de la crema de rostolls, fusta i altres combustibles, a les zones suburbanes i rurals. Grimalt ha alertat que aquestes condicions suposen un risc per a la població si l’estancament d’aire persisteix durant diversos dies.

Atesos aquests resultats, els autors han apuntat la necessitat de revisar i regular la crema de biomassa i les xemeneies domèstiques a les zones rurals, així com el canvi de tipus de cotxe i la millora del transport col·lectiu a les zones urbanes.