13.02.2020 - 15:01
Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona han fet un estudi que demostra que la detecció d’un anticòs contra la glicoproteïna de la mielina dels oligodendròcits (MOG) en un grup de malalties neurològiques infantils permet millorar el seu diagnòstic i tractament.
El treball, publicat The Lancet Neurology, mostra que els anticossos MOG s’associen a un espectre de trastorns neurològics autoimmunes greus més ampli del que es pensava, que inclou no només malalties desmielinitzants sinó també encefalitis. L’estudi va incloure 535 nens amb una edat mitjana de sis anys.
En l’última dècada, múltiples estudis han demostrat que diverses malalties desmielinitzants, com ara la neuritis òptica, la mielitis i l’encefalomielitis disseminada aguda, s’associen als anticossos MOG, i que els pacients afectats per aquest grup de malalties amb freqüència milloren gràcies a la immunoteràpia. Fins fa uns deu anys, es considerava que els pacients amb aquestes malalties desmielinitzants tenien formes atípiques d’esclerosi múltiple i eren tractats sense una resposta adequada.
Els anticossos contra MOG danyen la coberta protectora que envolta les fibres nervioses del cervell, els nervis òptics i la medul·la espinal, de manera que aquests nervis no poden transmetre els missatges de manera efectiva, causant símptomes com pèrdua de visió i alteració de la coordinació i de la sensibilitat. Molts nens només experimenten un episodi provocat pels anticossos MOG i no tenen més símptomes.
Els investigadors van realitzar un estudi prospectiu en el qual es van incloure cinc-cents trenta-cinc nens (amb una edat mitjana de sis anys) amb malalties desmielinitzants del sistema nerviós central i encefalitis de quaranta hospitals de l’estat espanyol. Als cent setze participants que van donar positiu per anticossos MOG se’ls van analitzar les característiques clíniques i radiològiques, i se’ls va realitzar un seguiment exhaustiu amb una mitjana de quaranta-dos mesos, avaluant la seva resposta al tractament, i si havien presentat nous episodis durant el seguiment.
El 85% (99/116) dels nens que van donar positiu per anticossos MOG i van rebre immunoteràpia apropiada van tenir una recuperació completa o gairebé completa, però el 15% (17) van presentar seqüeles moderades o severes relacionades amb la malaltia, com per exemple, deteriorament cognitiu, epilèpsia o pèrdua de visió.
L’estudi també demostra que, entre els pacients amb encefalitis, els anticossos MOG van ser els biomarcadors més freqüents, més comuns que tots els altres anticossos neuronals combinats, el que suggereix que el test d’anticossos MOG s’ha de plantejar davant de qualsevol nen/a amb encefalitis després de descartar les causes més recognoscibles.
Les troballes també suggereixen que els nens i nenes més petits amb síndromes associades a anticossos MOG tendeixen a presentar característiques clíniques d’ADEM (que és una malaltia inflamatòria que afecta principalment el cervell), mentre que els nens i nenes més grans tenen més probabilitats de tenir neuritis òptica (pèrdua de visió, dolor a l’ull) o mielitis (pèrdua de sensibilitat, debilitat a les dues cames). Malgrat els avenços en el diagnòstic de les encefalitis, fins a la meitat dels casos no tenen una causa clara.
