Un nou estudi neteja la imatge del Rector de Vallfogona

La commemoració de les efemèrides de natalicis i defuncions dels nostres grans escriptors ha servit, tradicionalment, per a aclarir aspectes de l’homenatjat, per a recuperar les edicions de les seves obres i per a promoure estudis i exposicions sobre la seva figura. En el cas dels aniversaris sempre és més fàcil, perquè en resten vius nombrosos testimonis i els familiars directes que poden ajudar a fer aquests treballs, però a mesura que ens allunyem en el temps la cosa es complica, i encara més si el personatge en qüestió va viure en una època difícil de la història del país, com és el cas de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, que ara fa quatre-cents anys que es va morir.

En el cas que ens ocupa és Enric Querol Coll qui n’ha escrit la biografia actualitzada i crítica, i Rafael Dalmau Editor s’ha encarregat de fer arribar al públic el treball, que porta per títol Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona. Querol Coll és llicenciat en filologia anglesa i doctor en filologia hispànica. És especialista en literatura de l’edat moderna, principalment a les terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat. Juntament amb Albert Rossich, ha dedicat uns quants articles a la figura del poeta. Actualment, forma part del grup de recerca “Francesc Vicent Garcia (1579-1623) en el context barroc: edició, interpretació i recepció de la seva obra literària”, impulsat per la Universitat de Girona.

De fet, aquest grup de recerca –i especialment els treballs de Rossich–han estat cabdals per a contribuir a canviar de mica en mica la percepció sobre la figura del Rector de Vallfogona, però també sobre el conjunt de la literatura barroca, possiblement un dels períodes més mal coneguts de la nostra història literària, sempre a l’ombra de l’esplendor medieval del segle XV i de l’època contemporània.

No ha estat fàcil, aquests darrers anys, de treballar per netejar la imatge del Rector de Vallfogona. La projecció que s’havia fet de la seva figura i la seva obra era totalment condicionada per la visió que ens en van transmetre els autors de la Renaixença. Per a aquells prohoms, tan arrelats als valors tradicionals i que en molts casos varen tenir els valors religiosos i la pulcritud formal en més alta estima que el país i la llengua, Francesc Vicent Garcia era un exponent clar d’allò que no s’havia de fer en poesia, i en criticaren tant la llengua com l’estil. En aquesta crítica ferotge, no van saber valorar fins a quin punt va ser pioner en diversos gèneres literaris de l’època, cosa que el va convertir en una figura cabdal per a explicar el pas de la poesia catalana cap a la modernitat. Però, a més a més de la visió menyspreativa fomentada per aquests escriptors, hi ha també un alter ego llegendari, a qui s’atribueixen fets de caràcter procaç i escatològic, i que fou protagonista de multitud d’auques, contalles, novel·les i obres de teatre. Enric Querol s’encarrega de matisar-los prou a bastament per oferir-nos una visió molt més humana i encertada del poeta.

Com explica l’editorial: “De Francesc Vicent Garcia en tenim una imatge dual. D’una banda, hi ha el personatge real: nascut a Saragossa, criat a Tortosa, rector a la parròquia de Vallfogona de Riucorb i probablement el principal poeta català entre Ausiàs Marc i la Renaixença. D’una altra, la icona folclòrica catalana de primera magnitud esdevinguda un mite transmès generació rere generació. Coincidint amb l’Any Rector de Vallfogona, apareix la biografia posada al dia d’aquest literat de gran volada. Enric Querol en presenta una biografia basada en documentació arxivística contrastada. Des d’aquesta perspectiva és una biografia crítica perquè pretén netejar la figura de Garcia de les diverses capes d’invencions, hipòtesis molt o poc versemblants i ficcions apòcrifes que han anat distorsionant la visió del personatge real.”

Cal destacar, per exemple, la feina que ha fet el biògraf per aclarir aspectes de la seva vida, com ara el perquè del seu naixement a Saragossa, però també del context en què va viure i es va formar. Cal destacar les pinzellades que aporta sobre l’ambient literari tortosí en l’època de formació de Garcia, que ajuda a entendre per què d’alguna manera el Rector de Vallfogona estava abocat de cap a les arts, bé fos la música, bé fos la poesia. Aquesta recreació de la vida cultural tortosina de final del segle XVI és fruit d’uns altres treballs de Querol, però constitueix una de les aportacions interessants que fan entendre millor la vida del seu biografiat.

L’editorial Rafael Dalmau diu: “La biografia té l’objectiu principal d’actualitzar la seva vida i trajectòria a la llum de les darreres i rellevants troballes documentals, tant des del seu entorn familiar vinculat a la literatura i la cultura de l’època, com l’abast de la seva figura poètica que també conreà uns altres gèneres literaris. Així mateix, aquest treball permet de contextualitzar la figura literària de Garcia en el marc històric i cultural del Barroc, i destaca el seu paper com a introductor de diversos gèneres literaris al català.”

Així doncs, benvingut quart centenari de la mort del Rector de Vallfogona i benvinguda commemoració, que serveix per a fer visible la feina del grup de recerca sobre la literatura del barroc i, en concret, sobre la seva figura més important, i que serveix per a presentar-nos una vida i una obra sense el biaix amb què el marcaren els autors de la Renaixença d’una banda i el folklore popular d’una altra. A partir d’aquí, caldrà rellegir l’obra de Francesc Vicent Garcia des d’aquesta nova perspectiva i tornar-lo a jutjar per nosaltres mateixos.