La biodiversitat que desafia la norma: existeixen els animals LGBTI?

Hi ha animals LGBTI? Arran d’aquesta qüestió que potser mai no ens havíem formulat, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona n’ha fet una exposició per analitzar-ho i donar respostes a una realitat força desconeguda. “Una mirada LGTBI+ a Planeta Vida” és una exposició permanent que proposa un recorregut per la diversitat del món animal amb la perspectiva de la ciència LGBTI.

Els organitzadors, Joan Martí, gestor cultural, i Simón Perera, investigador en biomedicina i evolució humana i secretari general de PRISMA, expliquen que el projecte neix de la necessitat d’acostar-se a la cultura a partir de la pluralitat i la dissidència.

Dissidència sexual i de gènere

Tot i que d’entrada ens podem pensar que entre els animals la realitat es redueix a mascles i femelles, a la natura hi ha identitats sexuals i de gènere que no són normatives. De fet, hi ha espècies hermafrodites, és a dir, que produeixen cèl·lules sexuals de més d’un sexe i que, per tant, poden tenir o bé tots dos sexes majoritaris alhora o bé canviar de sexe unes quantes vegades al llarg de la vida. És un fenomen prou estès, atès que, pel cap baix, hi ha quatre-centes espècies de vertebrats i seixanta mil d’invertebrats que responen a aquesta condició. És el cas dels peixos pallasso i dels caragols, per exemple.

D’una altra banda, a escala individual i no en espècies senceres, hi ha els animals intersexuals –els que solament produeixen una mena de gàmeta, però que tenen característiques de tots dos sexes alhora, trencant així amb les categories binàries de mascle i femella. Per exemple, hi ha alguns cérvols comuns intersexuals. Perera explica que són mascles sense banyes o amb banyes molt poc desenvolupades que tenen més èxit reproductiu entre els seus grups i que, fins i tot, poden adoptar posicions de lideratge. També n’hi ha que són rebutjats pel grup, però sovint són individus amb més força i amb molt d’èxit vital, atès que no dediquen tantes energies a la reproducció. Aquesta diversitat també existeix entre l’espècie de cangur gris oriental, en què hi ha individus que tenen penis i testicles –associats als mascles– juntament amb una bossa embrionària i glàndules mamàries –associades a les femelles.

A més, a l’exposició s’explica que alguns animals presenten realitats que, d’una perspectiva humana i actual, poden ser etiquetades de trans. El seu gènere, el comportament, no correspon amb allò que se suposa que és el seu sexe biològic. Això passa, per exemple, entre individus de mufló del Canadà. Perera assenyala que és una espècie de cabra en què mascles i femelles viuen en grups separats, però en què hi ha casos de mascles que viuen amb les femelles i que, aleshores, n’adopten els comportaments. “En aquest cas, parlaríem de realitats transgènere”, diu.

Perera alerta de la importància de diferenciar aquestes categories: “Moltes vegades s’ha fet servir l’hermafroditisme per referir-se a les persones trans o intersexuals i no és correcte perquè no produeixen dues classes de cèl·lules sexuals i, a més, és força patologitzador si ens referim a persones.”

Unes realitats que no són anecdòtiques i que, a més, reben molta més acceptació per part dels grups d’animals que no pas entre els humans. “L’amplíssima majoria de relacions no normatives, no pateixen rebuig per part dels altres individus”, explica Perera. “Hi ha animals que, pels motius que sigui, rebutgen alguns comportaments molt concrets, però en animals no es parlaria d’estigma ni d’opressió perquè són dues paraules molt connotades per la perspectiva humana, en un espai i un temps concret. La LGBTI-fòbia, com a sistema d’opressió cisheteropatriarcal, no té arrels naturals, sinó que està relacionada amb fets culturals i històrics de l’ésser humà.”

Com són les relacions sexo-afectives dels animals?

Més enllà de les diversitats sexuals, afectives i de gènere hi ha una part de comportament. L’orientació sexual dels animals tampoc no segueix sempre la cisheteronorma. D’aquesta manera, si hi ha atracció envers individus del mateix sexe, es pot parlar d’homosexualitat i si és envers tots dos sexes o més, es defineix com a bisexualitat. En aquest sentit, més de mil cinc-centes espècies d’animals mostren comportaments sexo-afectius envers el mateix sexe i, per tant, són bisexuals o homosexuals, i almenys seixanta presenten homosexualitat exclusiva. Això vol dir que aproximadament un 20% de les espècies animals tenen relacions sexuals entre individus del mateix sexe, com ara els bonobos.

Així com entre els humans, les relacions sexuals no necessàriament s’enfoquen a tenir cries i hi ha vincles monògams i uns altres de polígams. També hi ha models de família que no són una parella entre un mascle i una femella que poden tenir, fins i tot, més èxit que no les parelles heterosexuals: “Hi ha famílies de cignes mascles que aconsegueixen els millors llocs per a fer nius i, és per això que tenen més èxit reproductiu que les famílies formades per individus de tots dos sexes”, assenyala Perera.

Per què cal repensar la ciència?

L’exposició analitza els continguts d’espais culturals i científics a partir de la dissidència sexual, afectiva i de gènere. L’objectiu és mostrar al públic que hi ha diverses realitats: “La cultura, l’art i la ciència han deixat enrere moltes veus i maneres d’entendre el nostre entorn. Volem ensenyar a un públic general unes altres perspectives que no han estat observades fins ara”, diu Martí.

“L’exposició es planteja des d’un punt de vista científic perquè creiem que és important no aplicar el biaix o la mirada de la moral humana. A la natura, les coses són el que són i són força objectives: si un lleó mascle té relacions amb un altre mascle, és així i prou. Es fa evident que moltes vegades s’han vist com a no-naturals comportaments que ho són completament.”

Així, aquesta exposició fa palesa la idea que la cisheteronormativitat no tan sols impera entre la vida humana, sinó també en el regne animal. Per això, el projecte vol trair aquesta norma i, per mitjà de dotze panells, convida el públic a reflexionar sobre qüestions respecte del món animal com ara “quants sexes hi ha?”, “què és l’orientació sexual?” i “com mostren interès els animals entre si?”.

“A la ciència hi ha un biaix masculí, blanc, eurocèntric, capacitista i cisheteropatriarcal que n’afecta tots els aspectes”, diu Perera. Respecte de la perspectiva LGBTI, creu que mai no s’ha analitzat amb prou naturalitat i rigor: “Si es veuen dos lleons, un mascle i una femella, fent-se moixaines, s’associa a un principi sexual, en canvi, quan es veuen dos lleons mascles tenint el mateix comportament es diu que són amics. Si en un cas ho veiem com a una actitud sexual, ho és en tots dos.”

Una manca de perspectiva que més enllà dels qui fan ciència, també és clara quan ens fixem en l’objecte d’estudi. “Quan es fan servir les persones LGBTI com a objecte de recerca, moltes vegades s’exotitzen i s’intenta de buscar el gen que les fa diferents, en comptes de voler explicar la diversitat sexual humana des d’una mirada àmplia. Per què sempre es tracten les persones LGBTI com a diferents, com a estranyes i no es vol entendre la realitat sexual de totes les persones?”, assenyala Perera.

“En el cas de les persones trans, s’ha fet molta investigació patologitzadora, en lloc de fer una recerca per veure com poden deixar de rebre aquesta opressió. No hem de curar-les de res, sinó que calen plans perquè les persones acceptin tothom tal com és”, afegeix. De totes maneres, creu que això va canviant i que cada vegada més es prova de fer una ciència més objectiva, més oberta i que s’allunyi d’aquest prisma.

“Els éssers humans estem molt limitats pels processos de socialització, a allò que ens ensenyen, i en aquesta realitat, hi ha un domini del discurs cisheteronormatiu. Al final, vivim en un món patriarcal i tots nosaltres ens relacionem seguint aquests patrons de comportament. Per això, aquestes propostes són tan necessàries per mostrar que hi ha unes altres maneres de viure, d’existir i de saber fora d’aquesta normativitat imposada”, explica Martí.

Els organitzadors diuen que la ciència i la cultura creen espais i discursos amb un gran potencial per a promoure la igualtat: “Cal utilitzar-los per aconseguir l’anivellament social.” Amb aquesta exposició, es vol acostar al públic la idea que la diversitat és natural i potenciar la reflexió sobre el discurs científic i com moltes vegades s’adapta als discursos tradicionals de les societats, en compte de mostrar la realitat tal com és: diversa.