27.07.2017 - 21:46
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
L’actriu parisenca Juliette Binoche portarà el seu debut com a cantant aquest dissabte al Festival Castell de Peralada (Girona) amb l’espectacle ‘Vaille que vivre’ després d’estrenar-se durant el Festival d’Avinyó el passat 23 de juliol, al costat del pianista Alexandre Tharaud sobre la base de textos i músiques de Barbara, i ha avisat: “Quan un comença a tractar la seva veu s’obren moltes coses. Descobreixes harmonies, timbres i possibilitats que desconeixies”.
“Cada vegada se’m dóna millor i estic més tranquil·la”, ha dit Binoche en roda de premsa a Barcelona sobre els seus inicis en el cant, encara que ha confessat que al principi la veu li tremolava com una fulla, però que ella té tendència a llançar-se a la piscina, per la qual cosa va decidir entrar en un món pel qual pensava que no valia, si s’ha de jutjar per les queixes dels seus fills quan canta al volant.
Ha considerat que si un vol apropar-se a una disciplina ha de prendre riscos i no sempre pensar que tindrà la xarxa sota els seus peus, i ha bromejat amb què espera que això no li espatlli la seva carrera com a actriu: “La intenció és seguir fent cinema”, ha aclarit abans d’enumerar els rodatges que li esperen els propers mesos.
Sobre la seva carrera com a cantant ha rigut dient que el seu professor de cant ja la situa als teatres musicals de Brodway, i ha explicat que cantar alberga “certa complicació”, però que un actor pot aportar a la música la seva pròpia capacitat d’explicar històries.
Ha assenyalat que amb aquest professor ha avançat bastant, i encara que Alexandre Tharaud no volia que l’espectacle hagués de cantar, ella considerava que tocava cantar: “Ara, no crec que que sigui gran cosa. No espereu cap cosa com a gran cantant”.
Binoche ha explicat que aquest projecte va sorgir d’una conversa amb Tharaud, que per a un concert necessitava a una actriu que presentés la veu de la cantant parisenca Monique Serf ‘Barbara’: “Em van venir a veure i vaig pensar per què no”, i va provar de llegir en veu alta les seves cançons, davant el que Tharaud va semblar molt emocionat.
Per a l’espectacle van seleccionar una bateria de cançons, algunes imprescindibles, altres representatives d’aquesta “poetisa”, que versen sobre l’amor, la mort, els homes, l’art i la infància, imprimint en l’espectacle una certa lògica, que no obstant això ha obligat a deixar temes fora com a ‘L’àguila negra’, cantada en català per Maria del Mar Bonet.
“EL MUNDO DE BARBARA”
“La idea no era fer una cronologia o un biopic, però sí cert flux que ens portés al món de Barbara”, ha avisat Binoche, que no tenia, no obstant això, la idea d’imitar-la sobre l’escenari ni com a cantant ni com a actriu.
Ha dit que Tharaud és un apassionat de Barbara, i que ella d’adolescent l’escoltava molt, sentint la mateixa cançó diverses vegades perquè la seva manera d’entrar “és molt ràpida i amb imatges que se succeeixen amb lleugeresa”.
“Barbara pels francesos és una artista inevitable”, de manera que també avui són molts els adolescents que l’escolten perquè les seves paraules són un consol, ha dit parafrasejant a Gérard Deperdieu.
Ha aplaudit que les seves cançons neixen de l’experiència, la qual cosa les converteix en universals: “Ella ha construït una manera molt pròpia de cantar a la vida. No temia a les emocions”, i ha enaltit que l’artista cantés temes tabús quan ningú ho feia, potser perquè els inicis de la seva carrera van ser difícils –ha recordat que el seu pare ja va escoltar a Barbara més de 20 vegades quan aquesta cantava a un local del barri parisenc de Saint-Michel–.
