Pello Otxandiano: “Bildu ha entès que el camí a la independència té estacions intermèdies”

Pello Otxandiano (Otxandio, Biscaia, 1983), candidat d’EH Bildu a les eleccions al parlament basc d’aquest diumenge, es mostra convençut que és el moment d’un canvi, i té clar que en aquesta nova etapa de la política basca els pactes seran imprescindibles.

—Heu estat prudent en campanya. Sense estirabots i, sovint, heu evitat d’apujar el to. Això ha format part d’una estratègia?
—Hem provat de bon començat d’elevar el nivell del debat polític. En general, hi preval un to agressiu, amb poca profunditat, i ens cal una altra política.

—Creieu que ho heu aconseguit?
—Diria que en alguns temes hi ha hagut avenços. Abans de començar la campanya, vam posar sobre la taula tres temes, principalment: el sistema de salut, l’habitatge i la política econòmica industrial. Ara ningú dubta que hi ha un problema amb el sistema de salut basc i la qüestió de l’habitatge. En referència a la política econòmica, potser no hi hem aprofundit tant, però aquest fons sobirà d’inversió que proposa el PNB el té Bildu en el seu programa electoral d’ençà del 2012. I això és una esmena total a la política econòmica que s’ha practicat fins ara.

—En l’anterior legislatura, EH Bildu va mostrar predisposició a arribar a consensos en temes fonamentals. Hi haurà possibilitat d’arribar a acords ara?
—Si es fa una lectura precisa del moment i es fixa bé el rumb, els consensos són possibles en els temes abans esmentats i en molts més, com ara, en matèria laboral, política climàtica, transició energètica i política lingüística.

—De fet, en campanya, hi ha hagut crides a fer pactes de país, d’una banda i d’una altra. Com haurien de ser?
—Aquests acords haurien de ser un projecte de país. Hi haurà dues maneres d’interpretar els resultats del 21 d’abril. Una és l’habitual: quants diputats tindrà cada partit, i això s’ha de fer. Però hi ha una altra manera: analitzar quin és el mandat ciutadà. A parer nostre, la majoria serà, per una part, nacionalista i sobiranista i, per una altra, d’esquerres. Sobre aquest mandat s’ha de construir un projecte de país amb la mirada posada a llarg termini.

—Com s’ha d’afrontar la manca de metges?
—Això no s’arreglarà d’un dia per l’altre. Això que tenim avui és fruit d’una manca de previsió; i es podria haver previst. D’una altra banda, molts sanitaris han abandonat el sistema de salut basc, perquè no els han garantit unes condicions laborals adequades. De manera que, fins a cert punt, hem de provar que tornin. Cal dir que és veritat que, actualment, no tenim autoritat per a decidir sobre les places de metge resident dins el MIR. Aquest és un altre motiu per a reivindicar la sobirania.

—Això que dieu és compatible amb garantir els drets lingüístics? Com s’ha de garantir el dret de rebre atenció en èuscar a la sanitat?
—S’ha de garantir. No podem crear un conflicte entre uns drets i uns altres; això és una trampa. Necessitem les polítiques de salut adequades i les polítiques lingüístiques adequades per a garantir tots els drets.

—Vau donar suport a la vaga general feminista. Com implementareu el model de cures que demana el moviment feminista?
—Les cures tenen moltes arestes, i això requereix una transformació integral, però la transformació dels serveis socials és la més urgent. Allà s’han de fer dues coses durant els quatre anys vinents: s’han de reorganitzar els serveis socials i s’han de posar les bases d’un sistema públic de cures. Això seria una gran transformació.

—Quant a l’habitatge, un dels problemes és la manca de sòl. Els ajuntaments tenen la competència en urbanisme, i EH Bildu té poder a aquest nivell. També s’haurà d’incidir en això, oi?
—És clar. Necessitem una política integral d’habitatge. Hem proposat de destinar el 50% dels habitatges de nova construcció a lloguer. Però abans de fer-ho, s’han de prendre unes altres mesures: posar a disposició els pisos buits, limitar el preu del lloguer a les zones altament tensades, posar fre als fons especuladors i limitar els habitatges turístics.

—En el programa es parla de “desmilitarització”. En quins casos s’hauria de fer?
—Tenir com més va més armes no és sinònim de més seguretat. Hem d’adaptar la policia al nou context; necessitem un model policíac eficient, transparent, proper i responsable. Hem de començar a explorar aquesta via. En algunes intervencions potser es pot prescindir de les armes. Tanmateix, no diem que s’hagin de treure recursos a l’Ertzaintza.

—Heu proposat de crear un fons per a l’arrelament d’empreses. El PNB també ho ha inclòs al seu programa. En quines empreses o sectors s’hauria d’incidir?
—En empreses considerades estratègiques, perquè són capdavanteres, o perquè es troben en sectors estratègics per a l’economia basca. I també en empreses que vulguin establir-s’hi. Si tinguéssim aquest fons, s’hauria pogut intervenir a Ibermatica, Euskaltel i Gamesa el 2013-2014, i s’hauria pogut garantir la capacitat de decisió en aquestes empreses.

—Creieu que hauria de canviar la fiscalitat?
—Sí, també fem tard en això. Hi ha l’oportunitat d’augmentar la recaptació i fer-la més progressiva. Crec que a les rendes mitjanes no se li ha d’exigir més, però s’han de gravar més les rendes del capital. I l’impost de societats també s’ha de revisar amb calma i serenitat. Si ens volem posar a l’altura dels estats europeus, ens hem de fixar en la seva fiscalitat.

—Què s’ha de fer amb el tren d’alta velocitat?
—Ens ho demanen sovint, a nosaltres, i menys, en canvi, als qui durant tants anys han defensat aquesta obra. Perquè ara com ara no sabem què passarà al final; aquesta infrastructura ha caducat abans d’haver-se acabat. Hem de corregir el rumb entre Pamplona, ​​Burgos i Vitòria. És possible de posar en marxa un tren de rodalia que, aprofitant la infrastructura actual, serveixi per al transport de mercaderies; un tren d’altes prestacions amb un rendiment social realment adequat.

—Heu dit que la transició i la sobirania energètica s’haurien de pensar “amb la gent”. Hi ha una preocupació sobre això en municipis governats per EH Bildu: Azpeitia i Aramaio, entre més. Els ciutadans tenen motius per a preocupar-se?
—Tenim molts motius per a preocupar-nos. Però hem de fer un exercici honest i prendre decisions. No és possible de fer un discurs sobre aquestes infrastructures sense tenir en compte que som en una emergència climàtica. S’han de posar alternatives sobre la taula. I, a parer nostre, en aquest moment, el punt de vista més ecològic i transformador és dir quan, on i amb quin model. Però “ni aquí, ni enlloc” no és ni una posició ecològica ni transformadora. Que la discussió és difícil? Sí. Però hem de ser conscients del context i assumir que en una crisi com aquesta no hi ha una solució sense impacte.

—“Aquest país no pot ser governat per majoria absoluta; caldran acords”. Amb qui voleu pactar?
—Nosaltres no tanquem la porta a ningú, tret de la ultradreta. Si guanyem les eleccions, convocarem el PNB, el PSE i l’esquerra confederal i provarem de formar un projecte de país.

—En quins aspectes veieu el PNB com a aliat?
—Hem de coincidir en moltes coses amb el PNB: en el nou estatus polític, en la política lingüística, en educació… Fins i tot, en algunes qüestions socioeconòmiques el PNB pot ser un company de viatge. Perquè, al cap i a la fi, per afrontar qualsevol repte calen polítiques sostenibles. No hi ha una política pública sobre habitatge que resolgui el problema en quatre anys. I passa igual amb la sanitat. Els governs canviaran, però haurem de construir uns consensos bàsics per a tenir un futur com a poble.

—Doneu per fet l’acord entre PNB i el PSE?
—No. Que tenen la temptació de continuar com fins ara? Sí, però quant de temps pot durar això? Formar aquell govern va ser actuar per inèrcia a Guipúscoa. És reactiu, més que no pas proactiu. En certa manera, és rebutjar un mandat de país, i plantejar una política excloent.

—Quina és l’alternativa?
—El mapa polític canviarà. Per tant, cal reconèixer la diversitat política d’aquest país, i que cadascú assumeixi el seu rol. I després hi ha dues opcions: fer una coalició en un despatx tancat i governar de dalt a baix, o fer un exercici potent i cosir acords bàsics sobre temes clau. Hi ha precedents. És possible una política de cooperació diferent.

—Cercar una aliança de govern, aquest és l’objectiu?
—No podem dir què faran la resta de partits. Nosaltres proposem allò que creiem que necessita aquest país, i és possible de fer una política diferent. Som molt transparents, ja hem dit què farem després del 21 d’abril. I tots hauríem de fer el mateix exercici. Necessitem governs que ens donin estabilitat, i això es fa deixant de banda pactes excloents.

—Voleu una “relació confederal” amb Espanya. EH Bildu ha deixat de banda l’objectiu de la independència?
—No, EH Bildu i totes les tradicions polítiques que en formen part han entès que el camí cap a la independència té estacions intermèdies, i això és el que proposem ara. Quina és la pròxima parada? Un estatus polític que ens reconegui com a nació, que inclogui els nostres drets, que ens doni un nou autogovern, amb un nivell de poder més gran i un sistema de garanties. Això ens posaria en una relació d’igualtat amb l’estat.

—Voleu que la ponència sobre l’autogovern es posi en marxa en tres mesos i que en dos anys vagi a Madrid. El PNB ha fixat un termini de dos anys per a completar l’estatut de Gernika. Amb qui voleu fer aquest camí?
—Crec que el PNB mostra poca ambició nacional. Necessitem ambició nacional; és el moment de portar el debat a una fase de resolució que s’ha endarrerit durant tres legislatures, i anar junts a Madrid com a poble.

—Es pot preveure que Madrid sigui sinònim de vet. Després del no, què?
—Ja ho veurem. Fins ara s’ha dit que s’ha de reconèixer el caràcter plurinacional de l’estat, i que això requereix un debat en clau democràtica. Aquí hi ha tot un camí per explorar.

De prop

—Sabeu el nom del vostre metge de família?
—No.

—Quina és la vostra llengua materna? I la de feina?
—L’èuscar; i l’èuscar, principalment.

—Us han robat alguna vegada?
—No, que jo recordi.

—Alguna vegada heu tingut por de nit de camí a casa?
—No, la veritat.

—Us ha tocat fer tasques de cures a casa?
—Amb les meves filles. Afortunadament, els meus pares són joves, però aquest moment m’arribarà.

—La casa és vostra o lloguer?
—És meva… Del banc, en gran part.

—Quin cotxe teniu?
—Un Peugeot Partner, té nou anys.

—S’ha de prohibir fumar a les terrasses?
—Diria que avui dia no és un problema de salut pública.

—El govern hauria de fixar un salari mínim addicional?
—Sí, s’hauria d’establir un salari mínim de 1.400 euros.

—Compreu per internet? Quina va ser la darrera cosa que hi vau comprar?
—Poc. El darrer, un regal per a un familiar.

—S’han de prohibir els telèfons mòbils a les escoles?
—És un debat complicat. He dit que sí, perquè crec que es posa massa càrrega a l’escola. L’educació s’ha de fer a casa.

—Cinema o plataformes?
—No he tingut temps d’anar al cinema, però també he fet servir molt poc les plataformes.