La quarta Biennal del Pensament de Barcelona, impulsada per l’ajuntament de la ciutat, comença avui i durarà fins diumenge. Hi haurà una seixantena d’activitats –sobretot conferències i debats, però també lectures dramatitzades, seminaris i concerts–, la majoria de les quals en espais pròxims al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Les altres es repartiran per set punts diferents de la ciutat, com ara la plaça de la Virreina, els Jardins de Pla i Armengol i la Model. Enguany, l’organització ha pretès de fer una relectura dels ideals de la Il·lustració, coincidint amb el tricentenari del naixement del filòsof Immanuel Kant. Serà una biennal especialment filosòfica, en què han perdut pes les reflexions urbanes –tot i que continuen essent-hi– i n’han guanyat qüestions més teòriques.

L’escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics i un dels comissaris, explica que la biennal mira d’anar seguint l’esperit del temps i les preocupacions de cada moment. Les dues últimes –l’any 2020 i el 2022– van copsar el neguit per la pandèmia de coronavirus i per la guerra d’Ucraïna. Aquesta volia “reflectir la sensació de canvi d’època” que recorre sobretot el món occidental, la sensació generalitzada de punt d’inflexió. D’aquí el lema, “L’endemà de tot”, i els sis itineraris en què es distribueixen els actes: els desafiaments de futur, la paraula –els canvis en la comunicació, les qüestions lingüístiques–, l’ecologia, el gènere, la perspectiva descolonial i els noms propis –on es parlarà, per exemple, de Kant i d’Antoni Tàpies, de qui se celebra també el centenari.

Un diàleg entre pensadors d’aquí i de fora

El mosaic de les converses, expliquen els organitzadors, ha mirat de barrejar autors i pensadors consagrats a l’estranger amb els d’aquí, d’edats variades, però amb bona presència de joves. “La biennal és un moment molt oportú per a fer aquesta connexió” –diu Garrigasait–, procurant de respectar una proporció raonable en què el fet important sigui el diàleg obert. Hi vindrà, per exemple, el novel·lista i dramaturg libanès Wajdi Mouawad, autor de novel·les com Ànima (Periscopi) i d’obres com Incendis i Cels, que conversarà amb el director Oriol Broggi i la periodista Laura Serra; o l’assagista i novel·lista anglesa Zadie Smith –autora de L’home dels autògrafs i Sobre la bellesa, totes dues publicades a la Magrana–, que parlarà amb la poetessa Míriam Cano, dijous, i amb el sociòleg Miquel Missé, divendres.

La proporció de participants d’aquí i de fora és, si fa no fa, de meitat i meitat. La directora del CCCB, Judit Carrera, destaca que s’ha seguit a consciència un criteri que donés valor al pensament que es crea a Catalunya i que s’ha mirat de convidar ponents traduïts al català, com ara –a més de Mouawad– l’escriptora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir, de qui Club Editor acaba de publicar La veritat sobre la llum, i que parlarà amb l’escriptora Núria Bendicho, autora de Terres mortes (Anagrama). També té, és clar, obres en català la romanesa Herta Müller, guardonada amb el premi Nobel de literatura l’any 2009, i que és un dels plats forts de la programació. També hi ha actes amb l’artista Perejaume, el compositor Joan Magrané i les cineastes Carla Simón i Elena Martín, per exemple.

Una caixa de ressonància

Els comissaris de la biennal són, a més de Garrigasait, Mar Rosàs, professora de bioètica a la Universitat Ramon Llull; i Xavier Fina, consultor cultural i llicenciat en filosofia, que fa pocs dies fou nomenat director general de Promoció Cultural del govern de Salvador Illa. Tots tres han cooperat, a més a més, amb el CCCB. En canvi, els actes de la programació artística han anat a càrrec de la productora cultural la Sullivan; i els actes que es fan al Canòdrom, a càrrec de la iniciativa Capital de la Democràcia Europea, de què Barcelona és seu d’ençà de l’any passat i fins al mes vinent. I, és clar, l’ajuntament impulsa i promou la biennal –el programa mateix té una salutació del batlle Jaume Collboni, que la celebra com un “espai que democratitza el debat”.

Es pot fer pensament crític de debò amb el suport de les institucions? L’organització defensa que sí. Garrigasait respon que l’ajuntament no mira d’imposar pas cap programa amb els actes concrets, que de fet n’hi ha que s’allunyen dels seus projectes polítics i que, a més a més, els convidats no tenen lligams directes amb les institucions ni, per tant, cap dependència econòmica. Si una cosa caracteritza la biennal, diu, és que fa de “caixa de ressonància del pensament occidental” i que els camins i els temes que transita “tenen molt més a veure amb l’hegemonia cultural occidental del moment” que no pas amb els interessos institucionals. Carrera en reivindica la presencialitat i la participació del públic, i creu que fins ara s’ha assolit l’objectiu d’obrir els debats als ciutadans.

Si els primers anys hi havia hagut certes crítiques per la falta d’inclusió de l’actualitat política catalana en el debat, ara s’hi han inclòs actes que hi van estrictament vinculats. Una de les converses es titula “Catalunya-Espanya: i ara, què?” i hi participaran el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo i el professor de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra Marc Sanjaume, moderats per la periodista Núria Orriols. Un altre acte tractarà de “l’amenaça més gran que hi ha hagut mai a la diversitat lingüística del planeta” i la baixada de l’ús social del català, amb Jean-Rémi Carbonneau, professor del Departament de Literatures i Llengües del Món de la Universitat de Mont-real, i les lingüistes Mònica Barrieras, Carla Ferrerós i Yásnaya Elena Aguilar Gil.