Les dones científiques, sota el focus de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona

La sèrie de comèdia americana ‘The Big Bang Theory’, que explica les peripècies d’uns joves científics, és una de les més vistes del món. Gràcies a la sèrie, conceptes com la paradoxa del gat de Schrödinger, noms com Richard Feynman i teories físiques de primer nivell com la teoria de cordes han començat a sonar a milions de persones. Ara bé, no és fins a la tercera temporada que no apareixen, com a protagonistes, dones científiques. En un dels capítols, conviden els científics a un institut per animar que les alumnes es dediquin a la ciència. Ells contacten amb les seves col·legues perquè expliquin a les estudiants la seva experiència en el camp de la ciència. I una de les coses que expliquen és que la manca de referents femenins en aquest camp fa que poques noies es vegin amb cor de triar carreres científiques. Justament, per a combatre aquesta manca de referents, un dels eixos de la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, festival dedicat a les disciplines científiques, és visibilitzar les dones en la ciència.

135 activitats, 138 participants, 72 espais i 124 entitats col·laboradores conformen el programa d’un festival que comptarà amb un 48% de presència femenina en les seves ponències. A banda del gènere, l’altre gran eix del festival és el de la ciència oberta, és a dir, fer dels coneixements científico-tecnològics una eina útil per a tothom en tots els àmbits de la vida. La Biennal Ciutat i Ciència es fa del 7 a l’11 de febrer, però hi haurà activitats programades fins al 31 de març.

Els comissaris encarregats de definir els eixos temàtics i les propostes concretes de la Biennal han estat el filòsof Pau Alsina, el catedràtic de la Universitat de Las Palmas José Ramón Calvo, la doctora en Física per la UAB Sònia Fernández-Vidal, la científica Núria Montserrat, l’investigador de l’OpenSystems de la UB Josep Perelló, el professor d’investigació ICREA de la UPF Ricard Solé i l’enginyera multimèdia Irma Vilà.

Entre els noms més destacats de la biennal, hi ha la Premi Nobel de Química del 2009, Ada Yonath, i el Premi Nobel de Física de 1990, Jerome Isaac Friedman. Tots dos participaran, juntament amb l’ex-astronauta Ellen S. Baker, en un dels actes més esperats: la taula rodona ‘Els reptes de la ciència’, diumenge, dia 10, a les 17.00 al teatre del CCCB. Abans, a les 12.30, Friedman també oferirà la conferència ‘Estem realment fets de quarks?’ al mateix lloc.

100tífiques, dones i ciència
L’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. És per això que dilluns cent dones científiques faran xerrades simultànies a cent escoles per tal d’estimular l’interès de les nenes en la ciència i la tecnologia. Ada Yonath inaugurarà la jornada amb una xerrada a l’Espai Josep Bota, amb alumnes de l’institut Martí Pous i l’escola Can Fabra.

Les xerrades no tenen només la voluntat de generar interès pel món de la ciència en les nenes, sinó també de fer visible el paper de les dones en aquestes disciplines. De fet, és la primera vegada que s’impulsa un projecte com el de ‘100tífiques‘ en les escoles catalanes. L’objectiu és clar: que en un futur hi hagi més dones en els àmbits científics i tecnològics.

El programa ‘100tífiques’ comença avui, 7 de febrer, amb una jornada de formació a l’auditori del Parc Científic de Barcelona amb més de cent dones dedicades a la ciència i la tecnologia, que debatran sobre el seu paper com a models de cara a la promoció d’altres dones en carreres científiques. A banda del debat entre elles, també hi haurà la xerrada ‘Didàctica de la ciència: com transmetre la ciència a l’escola’. Aquesta jornada servirà a les dones científiques per a preparar les xerrades de dilluns.

A banda d’aquest projecte, la Biennal Ciutat i Ciència dedica moltes de les activitats a visibilitzar les dones científiques i a repensar la ciència amb perspectiva de gènere. Dues d’aquestes activitats són ‘Tres diàlegs i sis mirades sobre ciutat, ciència i participació’ (dijous 7 de febrer, 18.00, a l’espai Francesca Bonnemaison) i la primera xerrada de la Sèrie Harmònica (dilluns 11 de febrer, 18.30, al centre cívic Vil·la Urània). La primera, que també encaixa amb l’eix de Ciència Oberta de la biennal, és un debat amb Isabelle Anguelovski, Mara Balestrini, Shannon Dosemagen, Louise Francis, Míriam Hatibi i LeeAnne Walters sobre el paper de la ciència en la societat: des de la lluita contra la contaminació de l’aigua fins a l’habitatge i la contaminació atmosfèrica passant per l’estudi de la resposta dels barris deprimits davant situacions d’injustícia i vulnerabilitat. I la primera xerrada de la Sèrie Harmònica comptarà només amb ponents femenines: Marina Garcés, Joana Moll, Júlia Borràs i Mónica Rikić, presentades per Pastora Martínez Samper. L’objectiu: pensar col·lectivament i des de disciplines diverses sobre la societat, l’entorn i l’individu.

A més, l’11 de febrer hi ha programades activitats relacionades amb les dones científiques, com ara la visita al Barcelona Supercomputing Center ‘Dia de les dones en bioinformàtica’, dedicada a joves estudiants (10.30) l’activitat ‘Les dones i la taula periòdica’ (19.00, Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert) i la ‘Viquimatartó del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència 2019’ (19.00, centre cívic Casa Orlandai). Pel que fa a les activitats més enllà dels dies de la Biennal, també n’hi ha de dedicades a les dones: les xerrades ‘Dones, gènere i ciència’ (dimecres 6, 13, 20 i 27 de febrer, 19.00, al centre cívic Vil·la Urània), els tallers ‘Jo vull ser científica’, la xerrada ‘Identitat de gènere i implicacions en la ciència’ i el contacontes ‘Hipàtia i Montserrat Colell’ al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Ciència i vida
L’objectiu de la biennal és també d’acostar la ciència al dia a dia. Vivim envoltats de ciència, però sovint no en som conscients. Les activitats programades en relació amb àmbits com l’ecologia i la medicina són una constant de la biennal. Des de portes obertes als horts urbans fins a la xerrada ‘Cap a un model sostenible de generació i ús d’energia’ (8 de febrer, 12.00, al CosmoCaixa) passant per les possibilitats de la impressió 3D en la medicina regenerativa (10 de febrer, 11.00, a la Pedrera) o l’arquitectura viva (7 de febrer, 19.30, al teatre del CCCB). La ciutat i la seva transformació són temes fonamentals del festival.

Pel que fa a l’astronomia, l’ex-astronauta de la NASA Ellen S. Baker farà una conferència sobre ‘Viure a l’espai’ (9 de febrer, 12.30, al teatre del CCCB) just després de la d’Ignasi Ribas (11.00) sobre la recerca de planetes com la Terra.

Per vincular encara més l’entorn amb la ciència, divendres es farà la Nit de les Acadèmies Científiques. És una vetllada de portes obertes a edificis d’entitats científiques i de coneixement com la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el CSIC-Egipcíaques.

150 anys de la taula periòdica
Fa cent cinquanta anys, Dmitri Ivànovitx Mendeléiev va fer la primera taula periòdica dels elements. La representació esquemàtica mitjançant els elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent, és la base de la química moderna. És per això que les Nacions Unides van decidir que el 2019 fos l’any de la Taula Periòdica dels Elements Químics. La biennal no n’ha quedat al marge i ha programat diverses activitats relacionades amb aquesta eina. Dissabte, 9 de febrer, a l’auditori del CCCB, es farà la conferència ‘Ordre i llenguatge a la taula periòdica’, i dins les activitats paral·leles de la biennal hi ha programat el cicle ‘Visions de la ciència. Les mil cares de la taula periòdica’ amb xerrades cada dilluns a quatre biblioteques de la ciutat: ‘La taula periòdica com a referent cultural’ (18 de febrer), ‘Màgia i taula periòdica’ (25 de febrer), ‘Com es creen els elements químics? Quins formen el nostre cos?’ (4 de març), ‘Taula periòdica i literatura’ (11 de març), ‘Del Big Bang als nous elements: una història en clau química de l’univers’ (18 de març) i ‘Taules periòdiques insòlites’ (25 de març).

Activitats multidisciplinàries
La biennal també programa un reguitzell d’activitats multidisciplinàries que vinculen la ciència amb altres branques del coneixement. En destaquen les xerrades sobre art i ciència de divendres a l’auditori del CCCB: ‘Artistes als laboratoris’, a les 18.00, amb Tere Badia, Mónica Bello, Lluís Nacenta i Karin Ohlenschläger, que parla de les relacions entre artistes i científics, i ‘Debat d’art i ciència’, amb el físic Roger Malina i el teòric de l’art Gunalan Nadarajan, que explorarà les relacions entre les dues disciplines que, històricament, s’han mostrat com a formes d’entendre el món. També hi haurà l’espectacle de dansa, ciència i tecnologia d’Hirokai Umeda (9 i 10 de febrer, 20.30, al teatre Condal) i l’espectacle ‘Serendipitat’ al Palau de la Música (9 de febrer, 18.30).