14.10.2018 - 22:00
|
Actualització: 15.10.2018 - 00:14
Moure el pensament, fer-lo sortir al carrer, que s’estengui per tota la ciutat i que aconsegueixi que les àgores físiques recuperin el significat grec d’espais públics de debat. En definitiva, situar la filosofia al mapa. Això pretén Ciutat Oberta a Barcelona, una iniciativa que se suma a un interès recent de les ciutats europees per a programar ambiciosos festivals filosòfics.
Si el Barcelona Pensa, organitzat per la UB, va ser pioner a portar la filosofia al carrer a la ciutat de Barcelona i va inspirar festivals com l’Avivament a València, ara l’ajuntament de la ciutat ha apostat fort per aquesta idea amb la Biennal Ciutat Oberta, que començarà dilluns i s’allargarà fins el 21 d’octubre. A diferència del Barcelona Pensa, de vora 15.000 euros de pressupost i amb personal voluntari, el Ciutat Oberta, produït per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), no escatima esforços i, amb 700.000 euros disponibles, ha programat un centenar d’activitats en una setantena d’espais alternant prestigiosos pensadors internacionals i activistes i institucions locals. A més, deixarà una estela a la ciutat els mesos de novembre i desembre amb més activitats paral·leles, entre les quals s’inclou el mateix Barcelona Pensa, la programació del qual ha estat molt reduïda.
Amb el títol ‘Pensar, debatre, experimentar’, la Biennal s’articularà al voltant de quatre grans itineraris: Ciutat Democràtica, on es reflexionarà sobre la salut i la qualitat democràtica enfront el poder dels mercats; Ciutat Diversa, que se centrarà en la manera que s’expressen i reconeixen les diferents diversitats de gènere, d’opció sexual, alimentària, cultural, religiosa i fins i tot de mobilitat; Ciutat Digital, que versarà sobre els perills i oportunitats de la revolució tecnològica; i, finalment, Ciutat Habitable, que es preguntarà sobre el futur de la ciutat com a conjunt d’habitatges, equipaments i espais públics.
Entre els grans noms convidats hi ha filòsofs de nivell internacional, com la pensadora Judith Butler, el sociòleg Richard Sennet, la crítica literària Gayatri Spivak, l’historiador de l’art Georges Didi-Huberman, l’escriptor Gonçalo M. Tavares
On es congregarà bona part de la programació serà al CCCB, la plaça de la Virreina o la plaça de Joan Coromines, però també obriran les biblioteques públiques dels barris; indrets de valor patrimonial com el recinte modernista de Sant Pau, el fossat del Mercat de Sant Antoni o el Palau de la Música Catalana; sales de teatre com la Sala Beckett o el Teatre Tantarantana; i centres de creació com Hangar o la Fabra i Coats.
Aquests darrers anys també han proliferat més festivals de pensament com els italians Festival Filosofia de Mòdena, la Biennale Democrazia de Torí, Festival Filosofia Verità o La Filosofia il Castello e la Torre; els londinencs Philosophy Now Fest
Pocs mesos abans de les eleccions municipals, aquesta és la proposta més ambiciosa del govern d’Ada Colau quant a la cultura, una biennal que els organitzadors no han pogut assegurar si podrà repetir-se el 2020.
Recomanacions: el punt destacat de cada dia
Dilluns 15. L’embolic del gènere. Per què els cossos importen? Amb Judit Butler, Fina Birulés i Marta Segarra
La investigadora del Seminari Filosofia i Gèner-ADHUC, Fina Birulés, mantindrà un diàleg amb la filòsofa Judith Butler, moderat per Marta Segarra (LEGS-CNRS i ADHUC-Universitat de Barcelona). Serà centrat en qüestions de gènere i sexualitat i relacionarà el pensament feminista amb la reflexió sobre la vida en comú. Butler i Birulés consideraran conceptes com la biologia i la materialitat del cos, la cultura i les normes socials, la precarietat, la vulnerabilitat i l’acció política.
Dimarts 16. L’educació del futur. Gayatri Spivak i Marina Garcés
La globalització i la nova era d’informació en massa i accelerada exigeixen una reflexió profunda sobre l’ensenyament. L’educació corre el risc de caure en una tendència que imposa paràmetres com l’eficiència, el rendiment o la velocitat.
Contra aquesta realitat, la pensadora índia Gayatri Spivak reivindica l’ensenyament lent i el paper de les escoles i mestres locals. Coneguda internacionalment pels seus estudis sobre el postcolonialisme, Spivak proposa de crear espais independents de la cultura dominant per donar veu als més vulnerables i oferir-los la possibilitat d’abandonar la seva condició subalterna. Ella mateixa ho posa en pràctica mitjançant un projecte amb mestres d’escoles rurals de Calcuta.
Gayatri Spivak dialogarà amb la filòsofa Marina Garcés, que defensa que l’educació ha de ser emancipadora i que no solament s’ha de produir a l’escola i a la llar, sinó que afecta el conjunt de la vida col·lectiva.
Dimecres 17. Ciutats i sobiranismes. Laia Bonet, David Fernàndez, Ignacio Sánchez-Cuenca, Marina Subirats i Xavier Antich
Tradicionalment, el concepte de sobirania ha estat identificat amb el ‘poder suprem’, superior, de l’estat. Però el canvi d’època, amb la digitalització i la globalització, l’hegemonia dels mercats o el sorgiment d’una consciència social que la rebutja, li ha atorgat significats nous. A les ciutats, per exemple, es parla de ‘sobiranies’, en plural, per referir-se a la necessitat de ser autònomes en l’energia, l’aigua o les dades massives.
En aquest diàleg, el 17 d’octubre a la plaça de Bonet i Muixí, es reflexionarà sobre si podem continuar parlant de sobirania tal com abans, i es preguntarà quina evolució cal esperar-ne els anys vinents i com es veu tot plegat a Barcelona i Catalunya.
Dijous 18. Populismes, contra el poder instituït. Jose Maria Lassalle, Máriam Martínez-Bascuñán, Fernando Vallespín, Josep Ramoneda
Molts cops parlem de populisme per referir-nos de manera genèrica a fenòmens que tenen poc a veure entre si. Parlem de ‘populisme de dretes’ per referir-nos als moviments xenòfobs actius en diversos països europeus, però també per caracteritzar 5 Estels o catalogar Podem. Més aviat ens referim a una reacció de rebuig del poder instituït i les complicitats amb l’oligarquia que no pas a un corrent polític específic.
En aquesta sessió es debatrà sobre aquest concepte i s’analitzarà fins on ens pot ser útil per a superar l’erosió progressiva de la percepció sobre qualitat de les nostres democràcies.
Divendres 19. Construir i habitar. Carles Muro i Richard Sennet
Richard Sennett acaba de publicar Building and Dwelling, el darrer volum d’una trilogia sobre la cultura material iniciada fa deu anys amb The Crafstman (El artesano [Anagrama, 2009]). Sennett, observador precís i subtil de la societat, ha centrat aquest volum en la relació de l’homo faber, capaç de transformar el seu entorn, i una de les seves invencions més fascinants: la ciutat. L’autor estableix una distinció entre la ciutat física i la viscuda, com també entre els qui la projecten i la transformen (arquitectes i urbanistes) i els qui l’habiten (els ciutadans).
Aquesta conversa precisament tracta d’habitar la suposada frontera entre aquestes dues ciutats i reflexionar sobre si la consciència de la manera en què hi vivim, juntament amb el desenvolupament d’una ètica urbana que valori la diversitat, pot canviar com són projectades i construïdes.
Dissabte 20. Les limitacions de la llibertat d’expressió en ple segle XXI. Renata Ávila, Simona Levi i la plataforma NoCallarem
L’advocada de drets humans i tecnologia Renata Ávila; la directora de teatre, dramaturga, estratega tecnopolítica, artista, investigadora i activista Simona Levi i la plataforma NoCallarem participaran en un diàleg sobre les limitacions a la llibertat d’expressió en la societat digital.
A partir del fet que la llibertat d’expressió és un dels pilars dels sistemes democràtics, el debat abordarà els desafiaments que li presenten les noves tecnologies i la cultura digital.
Què passa quan l’abast de la llibertat d’expressió és qüestionat? Qui decideix quins en són els límits? Com hauria de ser tractada en una ciutat oberta? El debat provarà d’abraçar les visions i experiències de les convidades i els convidats.
Diumenge 21. Passar, costi el que costi. Diàleg entre Georges Didi-Huberman i Niki Giannari
El mes de març del 2016 la Comissió Europea tanca la ruta dels Balcans. A Idomeni hi ha milers de persones esperant entrar a Grècia; retingudes al camp, blocaran les vies de tren que travessen la frontera.
És en aquest context que Nikki Giannari escriu ‘Espectres recorren Europa’, un poema epistolar al qual respondrà amb un assaig el filòsof i historiador de les imatges Georges Didi-Huberman. Viatjant d’Idomeni als escrits de Walter Benjamin i Hannah Arendt sobre la condició d’apàtrida, l’exili o el pària, el pensador reflexiona sobre l’hospitalitat, la ciutadania, la pèrdua i la supervivència.
Els dos autors conversaran sobre la seva obra en comú i sobre la necessitat de reconèixer tota aquesta gent que passa a les portes de les nostres ciutats per tal d’acollir-la.
