27.12.2018 - 21:50
Cada 31 de desembre es fa a Palma la Festa de l’Estendard, que recorda l’entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat de Mallorca el darrer dia de l’any 1229. És una de les festes civils més antigues de tot Europa i d’ençà de l’any 2007, declarada Bé Cultural Immaterial pel Consell Insular de Mallorca. Els actes començaran demà amb la lectura del pregó, que enguany anirà a càrrec de Biel Mesquida. L’escriptor i poeta s’ha abocat amb cos i ànima en l’elaboració del text. L’exigència era màxima perquè la protagonista, és clar, és Palma, la seva estimada Palma, la ciutat en què ha crescut i on guarda els records més íntims de la seva vida. Conversem breument amb ell perquè ens parli d’aquest encàrrec i de la seva ciutat.
—De què hi parlareu, al pregó?
—Es titula ‘Mil i una Palma’. Hi he parlat de Palma com un escriptor que estima Palma. I un escriptor ha d’escriure, i jo he escrit molts personatges de Palma.
—Hi heu novel·lat?
—Sí. El pregó és com un fil, però aquest fil és l’estimació de l’escriptor. I la manera de demostrar aquesta estimació és veure què diuen aquests personatges, com sofreixen, fan l’amor, passegen, viuen, parlen, discuteixen a Palma. I alhora hi ha com una espècie de veu de fons de l’escriptor que canta la seva vida passada, la seva vida present i la seva vida futura a Palma.
—Els personatges s’inspiren en coneixences i amistats vostres?
—Sí, són mons meus.
—Al cap i a la fi, Palma és la vostra vida, i com a tal, suposo que és una olla de sentiments.
—Sí. Hi ha molts sentiments lligats a la ciutat. Records d’infantesa, records de destruccions, records de vida social, de festa, records familiars… Hi ha com un calidoscopi de records i sensacions que conformen l’atmosfera de Palma a través d’aquests personatges. I hi ha també, sobretot, un cant de record per un cantó, i de defensa per un altre, de la Palma republicana. Un record també de totes les dones i homes que van ser assassinats, empresonats i que es van haver d’exiliar durant la guerra civil. És una defensa del republicanisme republicà, i això ve encarnat en la figura del darrer batlle republicà, Emili Darder, que després d’un judici pantomima va ser assassinat, el 24 de febrer de 1937. Jo dic que voldria que l’esperit de Darder, en tots els sentits, com la seva tasca en el món de la sanitat, l’educació i els serveis socials, fos l’aliment d’aquesta ciutat de present i futur.
—Si haguéssiu de definir Palma amb una paraula o un concepte breu, què diríeu?
—Palma és tendresa en estat sòlid.
—Hi ha cap record especial?
—El pregó acaba amb un cant a la paraula ‘llibertat’, perquè escriptura i llibertat són sinònims. I aquesta última, en aquests moments, està molt amenaçada, igual que la llibertat d’idees. És llavors quan faig una recordança dels presos polítics, una dels exiliats i un cant a l’estimació i tendresa per a ells, demanant-ne l’alliberament i el retorn. I acabarà sonant el ‘Cant dels ocells’, perquè vull recordar que fa seixanta setmanes que un grup de persones cada dijous, davant l’Ajuntament de Palma, canten aquesta cançó en homenatge als presos.
—Us va sorprendre que us proposessin de fer el pregó?
—Sí, no m’ho esperava. I de cop i volta em va cridar el batlle Antoni Noguera i em va dir que el regidor de Cultura i la directora de Cultura havien pensat en mi per fer el pregó de la Festa de l’Estendard. I vaig estar molt content perquè per un escriptor és una satisfacció poder parlar en el seu ajuntament, amb una certa solemnitat. Pensa que el pregó té quaranta pàgines, però només en llegiré fragments. Si no la gent no aguantaria.
—Per cert, sou nascut a Castelló de la Plana. Com hi vau acabar, a Palma?
—Tota la meva família era de Mallorca, però la meva mare, que era mestra, em va parir Castelló, que és on treballava. I escolta, m’alegra, perquè així també sóc del País Valencià. I de petit també vaig viure a Ciutadella.
—I després vàreu estudiar al Principat.
—Exacte. Fins als anys vuitanta. I després ja vaig tornar a Mallorca. He estat a tots els Països Catalans, i m’hi moc contínuament. És que crec que ens hauríem de moure més per tot el país. Fa falta mobilitat dels ciutadans dels Països Catalans perquè ens coneguem els uns als altres i tinguem més clars els nostres accents i la nostra manera de ser. Però Palma sempre ha estat un poc el meu centre perquè la meva padrina materna, vivia a El Terreno de Palma. I ha estat un dels llocs que més m’ha influït fins a la meva edat adulta. Hi passava estius, Nadal, Pasqua… Vaig passar molt de temps amb la padrina i és un poc qui em va ensenyar a estimar Palma.
