05.10.2015 - 06:00
En poc temps, Biel Barceló ha passat d’anhelar el canvi a les Illes Balears a ser vice-president del govern i, per extensió, responsable directe d’una nova manera de fer política. Fa més de tres mesos que Més i PSIB van constituir el govern del canvi a les Illes Balears. Tenen el suport de Podem, que va subscriure l’acord de governabilitat però no va voler entrar a l’executiu. Barceló, que també és conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, ens explica que això ha portat petites friccions. Però aquesta no és la seva principal preocupació. Les Balears volen i necessiten un nou model de finançament, i això requereix un canvi de govern espanyol el 20 de desembre. Tanmateix, Barceló no les té totes amb el PSOE i Podem, els seus socis de govern: ‘No puc garantir que una coalició PSOE-Podem a Madrid sigui receptiva amb els problemes de les Balears’, diu.
A banda el model de finançament que reclamen les Illes, hi hem parlat sobre més qüestions importants en aquests últims mesos de govern, com ara la LOMCE, la implantació de l’ecotaxa o el 27-S. També de les eleccions espanyoles, en què Més encara no ha decidit com es presentarà. Té propostes de Podem i el PI per a fer coalició, una decisió que se sotmetrà a assemblea el 17 d’octubre.
—Ja han passat tres mesos d’ençà que vàreu signar l’acord de governabilitat amb PSIB i Podem. Com valoreu la coordinació entre els partits?
—De moment en fem una valoració positiva. Sobretot, entre els dos partits que som al govern, PSOE i nosaltres. Probablement la dificultat més gran és la coordinació, com era previsible, amb Podem perquè va quedar fora del govern. Això no passa als consells insulars ni als ajuntaments on Podem sí que s’ha banyat i ha entrat a governar. Però al el govern, varen decidir que no i això crea certes problemàtiques. Ara per ara es limita únicament a qüestions molt formals i no de fons, és a dir, no sobre polítiques concretes que apliquem, en què hi ha acord en general, sinó sobre nomenaments, per exemple. Però, és clar, és absurd al final que sembli que el pacte té problemes quan en realitat només hi ha discrepàncies en dos o tres nomenaments.
—Tal com ho dieu, sembla que aquestes discrepàncies hagin de créixer.
—No ho sé. Jo crec que Podem necessita el seu espai, necessita diferenciar-se i a vegades, per tant, la seva estratègia és estirar la corda. No ho sé, veurem si les eleccions espanyoles poden canviar aquesta situació.
—Creieu que si haguessin entrat al govern aquestes diferències no hi foren?
—Jo estic convençut que si haguessin entrat a formar part del govern, aquestes qüestions no les tindríem. Segur.
—Un dels cinc compromisos de l’acord de governabilitat és la millora del finançament. De moment Rajoy s’ha compromès a obrir la comissió mixta bilateral per a parlar-ne. Hi confieu?
—No. En el govern de l’estat no hi confii gens, sigui del color polític que sigui. Això fins ara ha estat així històricament. Primer, l’actual govern ja té el seu cicle acabat. De l’actual govern, no n’esper res, més enllà de gests d’obrir diàleg i comissions mixtes, però sense cap proposta concreta. Tenim a les mans qüestions enormes: des de la cogestió aeroportuària fins a la connectivitat aèria, passant per la insularitat no reconeguda i el finançament. El finançament ara mateix no s’obrirà fins que no s’obri amb totes les comunitats autònomes. No és pas una negociació bilateral. I ja no serà fins l’any que ve i serà el nou govern, en qualsevol cas.
En el govern de l'estat, no hi confii gens, sigui del color polític que sigui
—És evident que la millora del finançament balear depèn de les eleccions espanyoles.
—Efectivament. Tot apunta que hi haurà un canvi de govern, però tot és molt obert. No se sap si serà PSOE amb Podem, PSOE amb Ciutadans, PSOE tot sol, si el PP repetirà… Aleshores, és clar, amb aquest panorama és molt difícil de preveure que el nou govern sigui més receptiu. De fet, hi ha un acord verbal de PSOE i de Podem a les Illes Balears que en cas que hi hagi un canvi de govern i els seus governin, per dir-ho clar, es comprometin en un nou finançament per a les Balears.
—Així doncs, la millor opció per a un nou model de finançament seria un govern espanyol entre PSOE i Podem?
—Bé, jo no sé si és la millor opció. No vull parlar en aquests termes. Jo crec que l’opció hauria de ser un govern receptiu amb els problemes de les Illes Balears. No puc garantir que una coalició PSOE-Podem ho fos. En aquest moment, no ho pot garantir ningú. La millor opció és un canvi de govern, perquè el d’ara és absolutament hipotecat i ja ha demostrat que res de res. I, evidentment, un govern que reprengui els problemes territorials i de finançament. Enfront de l’immobilisme que hi ha actualment, seria bo un govern que volgués parlar de tot això.
—Aquesta setmana ha fet dos anys de l’anomenada ‘marea verda’. Amb tot, l’Assemblea de Docents s’ha queixat que no heu fet prou moviments legals per evitar la implantació de la LOMCE.
—L’Assemblea de Docents demanava un decret llei i no sé de cap govern autonòmic que hagi presentat un decret llei contra la LOMCE. Tots ho hem estudiat, i tots hem arribat a la conclusió que no era factible. Crec que a nosaltres ens demanen un plus. Tots els governs anem contra la LOMCE, clarament, tots fem passes, tots hem fet tant com hem pogut i més per temperar i evitar els efectes negatius de la LOMCE. Però ens demanen un plus i hem de ser conscients de quina és la realitat. Evidentment, una cosa sí que tenim clara: el pròxim govern espanyol ha de canviar la LOMCE.
—Com a conseller de Turisme, el gran projecte que teniu a les mans és la implantació de l’ecotaxa. De moment encara la debateu amb els altres grups, però sabeu quins són els grans avantatges que podria aportar?
—És un impost que es vol reinvertir en el turisme de les Illes Balears. A les zones turístiques, per millorar-les des del punt de vista d’infrastructures, de manteniment, territorial i ambiental. És un impost que vol tenir un pes important també en el paisatge en el medi, perquè vivim d’això. A Catalunya es va implantar i no han deixat de tenir turistes. No hi va haver cap controvèrsia amb el sector turístic. Pensem que pot ser un model a seguir. Des d’aquest punt de vista perquè creiem que hi ha coses que nosaltres volem corregir. Per exemple, a Catalunya es dóna molt de pes al fet d’invertir molt en promoció. Nosaltres creiem que ha de tenir unes altres finalitats, a banda de promocionar el turisme.
—Quines?
—Ha de servir per a invertir al territori, en innovació turística i en patrimoni històric i cultural.
—Dieu que amb la taxa turística a Catalunya no han deixat de venir turistes. Tanmateix, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) diu que pot ocasionar pèrdues milionàries.
—Confiem tant en el turisme de Mallorca que estem convençuts que encarir entre un 1% i un 1,5% el preu actual no crearà cap problema greu. I creiem que si es reinverteix aquest import a millorar l’oferta turística que fem, tot seran avantatges. Per tant, és una oportunitat. Ens reunim amb ells contínuament, xerram amb tots els sectors turístics i empresarials que tenen alguna cosa a dir. Des de fa un mes no fem res més sinó aquestes reunions per tal de tenir enllestit l’impost turístic com més aviat millor.
—Al Principat l’import de la taxa varia entre 0,45 i 2,25 euros per persona. Heu pensat en cap xifra?
—Pensem entre un euro i dos.
—I quin impacte econòmic podria tenir?
—És mal de calcular. Nosaltres volem fer estimacions a la baixa. L’última ecotaxa que es va implantar a les Illes Balears va ser de 50 milions d’euros i, per tant, partim d’aquesta estimació.
—Un dels principals problemes de les Illes continua essent la saturació del turisme. Què fareu per revertir aquesta situació?
—Bé, es tracta d’una situació de saturació i congestió, però unes setmanes l’any. Vull puntualitzar-ho. Aleshores, això que fem és aplicar un seguit de paràmetres d’anàlisi per saber quina és la nostra capacitat de visitants, analitzar quan tenim aquestes puntes, on i de quina manera. Llavors començarem a actuar sobre aquestes qüestions.
—El sabeu, el perquè d’aquests excessos de turisme?
—La nostra capacitat hotelera fa molts anys que està limitada. Probablement el problema més gros és de tota aquella gent que s’allotja en habitatges de lloguer de vacances, la majoria sense regular o sense esser donats d’alta. Probablement el problema ve d’aquí. Algun ajuntament ja ha començat a actuar, per exemple, limitant l’accés a determinades cales verges. Actuacions esporàdiques d’aquestes, se n’hauran de fer.
L'excés de turisme ve per tota aquella gent que s'allotja en en habitatges de lloguer de vacances, la majoria sense regular
—La coalició Més, quines passes creu que es poden fer per assolir més autogovern?
—Bé, com he dit, primer de tot hi hauria d’haver un canvi al govern de l’estat espanyol. Ara com ara, el greu problema de les Illes Balears, el primer de tots, més que tenir més sobirania, que evidentment en un termini mitjà volem proposar, és el del finançament. Per nosaltres és bàsic, estem ofegats. Tenim un país teòricament ric, que és capaç de produir molts recursos, però amb una administració pobra que no pot pagar les despeses educatives, sanitàries i socials que té. El primer objectiu de tots és aconseguir la sobirania fiscal. Aquesta és la gran batalla que ens proposem per al 2016.
—Al vostre programa electoral parlàveu de llei de consultes i dret de decidir. Són objectius que s’hauran d’esperar?
—No. La llei de consultes crec que ben aviat la podrem començar a redactar i presentar-la al parlament. És un dels acords que tenim amb Podem i PSOE i, per tant, aquesta legislatura hi haurà llei de consultes a les Illes Balears. Una altra cosa és que hi hagi consulta. Hi haurà una llei de consultes que donarà la possibilitat de fer consultes als ciutadans i ciutadanes.
—I el dret de decidir?
—El dret de decidir, com sabeu, el defensa Més però no el defensa el PSOE. Per tant, dins el govern hi conviuen totes dues opcions. Però nosaltres veiem clar que el dret de decidir ha de ser una de les qüestions bàsiques i democràtiques que s’han de defensar.
—Però a curt termini és complicat, oi?
—A curt termini no és possible, però no hem de descartar res.
—Parlant de les eleccions espanyoles. Sembla que Podem i el PI tenen molt d’interès a formar una coalició amb Més. Quina opció trobeu millor?
—Tenim diverses possibilitats. Hi ha la possibilitat de fer un gran front d’esquerres en el qual hi fos tothom: Més, Podem, EUiA, ERC, independents… Tenim l’oferta del PI, de Podem o la possibilitat d’anar sols. Jo sóc partidari, evidentment, d’escoltar què diuen les bases el dia 17 d’octubre. Ara, sigui l’opció que sigui, veig clar que s’ha d’enfortir el projecte de Més. El discurs de Més no pot restar supeditat a cap altre, ni tampoc l’estratègia i les accions. Per tant, és important que Més, des del sobiranisme, des del mallorquinisme i el menorquinisme polític, pugui avançar i defensar posicions clares.
—Veig que no m’ho voleu dir.
—M’estim més ser respectuós amb allò que decidesquin els militants i encara no banyar-me.
—D’acord. Tanmateix, quina oferta ha fet Podem?
—Vejam. A diferència del cas, per exemple, de Compromís i Podem al País Valencià, nosaltres no hem fet sinó una trobada informal. Jo tinc clar que Podem tenia una estratègia abans de les eleccions catalanes i volia assolir acords al País Valencià, a Catalunya, a Galícia i a les Illes Balears amb l’esquerra nacional, perquè si no sabia que no podia superar el PSOE. Després de les eleccions catalanes, és possible que hagin de variar l’estratègia perquè no se n’han sortit bé. A partir d’aquí, nosaltres tenim clar quines condicions posarem, però no què poden oferir ells. Nosaltres sabem molt bé que no es pot supeditar la nostra opció a una opció estatal. Per tant, els nostres diputats haurien de tenir total llibertat per fer allò que consideressin oportú per a defensar els interessos de les Illes. I evidentment, també s’hauria de discutir la llista.
Després de les eleccions catalanes és possible que Podem hagi de variar l'estratègia
—L’experiència d’Iniciativa amb Podem al Principat no ha reeixit. Creieu que aquest exemple pot dissuadir?
—Pot ser que fins i tot dissuadesqui Podem, que no ha confiat en les pròpies sigles i no els ha anat gaire bé. De tota manera, el resultat de Catalunya Sí que es Pot no crec que depengui tant del nom que han fet i del fet que les sigles de Podem no hi hagin sortit, com de la indefinició en la qüestió del procés. Jo crec que ha estat clau. Les formacions polítiques que s’han definit clarament, unes a favor i unes altres en contra, són les que al final n’han sortit beneficiades. I Catalunya Sí que es Pot s’ha quedat a mitges i això els ha perjudicat molt.
—Quina interpretació en féu, del resultat del 27-S?
—En faig una lectura molt oberta. Per una banda jo crec que és clar que les opcions que defensaven el dret de decidir, incloent-hi Catalunya Sí que es Pot, la CUP i Junts pel Sí, han obtingut una majoria amplíssima en escons, vots i de qualsevol manera. El sí ha superat clarament el no perquè la suma de Junts pel Sí i la CUP supera clarament Ciutadans, PP i PSC, que són els del no. S’han de fer les sumes i les restes bé. Ara, el resultat no ha estat prou contundent per a poder dur a terme el procés clarament endavant. Crec que tothom esperava més contundència en el resultat per poder ser més clars en el full de ruta. Ara s’obre un panorama, primer de tot, per decidir qui obté la presidència. A partir d’aquí s’ha de veure quin és el resultat de les eleccions espanyoles i immediatament entenc que s’ha d’obrir un procés de diàleg. Nosaltres ja hem demanat al govern espanyol que es mogui d’aquest immobilisme.
—Confieu que hi hagi un acord entre Junts pel Sí i la CUP?
—Crec que en aquests moments, atès l’encausament d’Artur Mas, les coses van en la línia que hi hagi l’acord. Ara, també entenc que s’ha de respectar la decisió de cada un dels partits i caldrà esperar.
—Quin impacte ha tingut i tindrà el 27-S a les Illes?
—Bé, el procés del dret de decidir en general és important perquè és una visualització que això es pot dur endavant, i en aquest sentit hi pot haver efectes positius. Alerta, i també més. La pujada de Ciutadans també té efecte aquí. No ho passem per alt. Jo crec que en definitiva establir aliances entre el Principat i les Illes de tota mena, socials, econòmiques, culturals i polítiques, és important. Per tant, qualsevol avanç en aquest aspecte és positiu.
—El sentiment sobiranista de les Illes es va reforçant?
—Sí, aquests darrers anys detectem una pujada del sentiment sobiranista. Cada vegada hi ha més sentiment de pertinença, de mallorquinitat i menorquinitat. Efectivament, el mirall de Catalunya hi és, però no exclusivament. Tenim regles pròpies, en clau illenca. En aquest aspecte les pujades de Més i del PI en les passades eleccions van en aquesta línia. Claríssimament.
